Pau Brugada: «Quedar-se en blanc no és un fracàs, et connecta al màxim amb tu mateix»

El músic i productor Pau Brugada planteja el seu nou treball, En blanc, com «un homenatge al negre fet des del blanc» en què reivindica «una de les poques connotacions negatives que té aquest color: quedar-se en blanc». «Quedar-se en blanc no és un fracàs, et connecta al màxim amb tu mateix», assegura el banyolí, que diumenge presenta a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles una proposta molt personal que, tot i que abraça « el rap com a llengua materna», està a mig camí entre la cançó d’autor i la música urbana.

Vuit anys després de debutar en solitari amb Llum de foc, Brugada presenta un nou treball discogràfic com a cantautor publicat per capítols, tres EP de tres cançons cadascun. Els primers van començar a sortir al juny i al novembre i el darrer, a finals d’abril, completant l’àlbum editat ara per Microscopi. «El pes de fer tot un disc és feixuc, t’obliga a generar molt d’espai en la teva vida. No volia esperar vuit o deu mesos a tenir totes les cançons fetes per començar a compartir-ho. Fent-lo per capítols, el procés s’ha anat tancant per si sol», diu.

Vocalista i lletrista de Caiko, la música l’ha acompanyat des de sempre, remarca, però en aquests vuit anys, Brugada s’ha centrat primer en la seva carrera com a científic -fins al doctorat i a treballar en una start up de productes biomèdics- i, a partir del 2018 i juntament amb el també músic Vic Moliner, en l’estudi de gravació i producció Olivera, posant-se al servei d’artistes com Clara Peya, Magalí Sare, Daura Mangara o Anna Ferrer.

«Aquell primer disc el visc com una àncora, perquè em va permetre no deslligar-ne de la música, però aquest és molt diferent, perquè m’he empoderat molt més en l’acabat. He remat jo en l’àmbit conceptual, artístic, estètic... a tots els nivells», assegura el raper, cantautor, productor i enginyer de mescla.

Produït i mesclat per Brugada -amb coproducció d’Andreu Moreno i Vic Moliner-, el disc s’ha enregistrat entre Olivera Estudi, Estudis Ground i El Mirador.

El resultat? Un treball al qual és difícil posar etiquetes i en què Brugada aprofita les eines del rap per dur-les al seu terreny i anar un pas més enllà: «mentre componc penso ‘aquí he de rapejar’ i acaba sent una obligació aconseguir-ho, perquè és diferent escriure un rap que una cançó, m’atreviria a dir que és més sacrificat i tot».

«Rapejar és de les primeres coses que vaig voler fer seriosament en el món de la música, és la meva llengua materna, la resta ha anat venint a través de l’estudi i el treball. M’he intentat posar en el paper de raper, perquè és una cosa que m’agrada i respecto molt, però sento que em limita», indica.

Pel que fa al contingut, apel·la als múltiples significats del blanc: «quedar-se en blanc i que sigui negatiu és reduir molt el concepte, perquè és una sensació dual. La meditació et pot dur a un estat en blanc al qual és molt difícil arribar avui en dia, t’obliga a treure tota la càrrega», apunta Brugada.

«El disc té molt a veure amb crear des d’aquí, des d’aquest lloc tranquil sense la necessitat d’assolir res concret, només pel plaer de fer-ho», continua el músic. Assegura que, «per proximitat a la música negra», que el «nodreix», també ha volgut retre homenatge «a totes les connotacions negatives del negre» des d’un color que s’associa gairebé sempre a la puresa i les coses bones.

Després de publicar-lo per entregues en els darrers mesos, finalment l’àlbum està complet i el presenta diumenge a casa, a Banyoles, amb ell com a guitarra, veu principal i també als sons samplejats; Vic Moliner (baix, sons samplejats i cors) i Oriol Pujolràs (bateria) i la col·laboració del pianista clàssic Marc Serra en diverses cançons, a més d’algunes sorpreses.

Subscriu-te per seguir llegint