Mor Antoni Vila Casas, el gran mecenes de l'art contemporani

El món de la cultura plora la mort als 92 anys de l’empresari i mecenes Antoni Vila Casas, que deixa enrere una tasca excepcional a favor de l’art català i quatre museus repartits entre Barcelona, Palafrugell i Torroella de Montgrí. El traspàs, que es va produir dijous passat, va ser comunicat la matinada de divendres a dissabte per la fundació que porta el seu nom a través de les xarxes socials, amb un missatge que resa «continuarem treballant per ser dignes del seu llegat, del seu compromís amb l’art i la societat i de la seva ambició de futur».

Nascut el 27 de novembre del 1930 a Barcelona, en una família de la burgesia catalana dedicada a la indústria tèxtil, Vila Casas va ser un empresari farmacèutic de prestigi, però va orientar la seva vida cap al suport a l’art contemporani, convertint-se en un dels mecenes més importants del país, tot i que a ell no li agradava «gens» aquesta paraula i preferia definir-se com a filantrop.

Amb una vocació de servei a la cultura catalana que suplia les mancances de les institucions, va atresorar unes 3.000 peces d’art, sempre d’artistes catalans i del seu temps, i per exhibir-les va teixir un mapa cultural amb quatre museus en antigues fàbriques i palaus rehabilitats, amb un peu a l’Empordà i l’altre a la capital.

Antoni Vila Casas rep la distinció de Fill Adoptiu de Palafrugell

La fortuna li venia de la indústria farmacèutica. El 1960 a crear un laboratori farmacèutic, Prodesfarma, que entre altres medicaments es dedicava a la fabricació del Tepazepan, el primer fàrmac que tractava alhora l’ansietat i la depressió. 

El seu hòlding farmacèutic es va fusionar amb els laboratoris Almirall als noranta i Vila Casas es va bolcar en el suport a la recerca en la salut, la compra d’art i la promoció de multitud d’iniciatives culturals, amb col·laboracions amb entitats i institucions com Ibercamera, Temporada Alta, o la Fundació Joan Miró, a la qual es va comprometre a donar un milió d’euros entre el 2019 i el 2030 per potenciar el centre del que considerava que era el «número 1» dels pintors catalans. 

Compres d’art fins al 2030

El 1998 va rehabilitar l’edifici modernista Casa Felip, a l’Eixample barceloní, on hi ha la seu de la seva fundació. Paral·lelament, aquell mateix any va inaugurar a Ca la Tona, a Pals, un petit museu d’escultura, la col·lecció del qual va traslladar posteriorment a Can Mario, a Palafrugell.

Va continuar el 2000 amb el museu al Palau Solterra de Torroella de Montgrí, un palauet civil del segle XV ara dedicat a la fotografia, i posteriorment, el 2002, amb l’Espai Volart, el primer àmbit obert al públic de la Fundació Vila Casas a Barcelona, destinat a fer exposicionsde pintura.

A finals del 2008 va inaugurar l’Espai Volart 2 i, un any després, el 2009, va culminar el projecte d’espais museístics amb la inauguració de Can Framis, un museu de pintura contemporània situat en una antiga fàbrica tèxtil al 22@, a Barcelona.

Antoni Vila Casas era membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i el 1996 va rebre la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit Civil, el 1999 la Creu de Sant Jordi, i el 2004 el Premi Montblanc al Mecenatge. El seu últim gran reconeixement va ser l’any passat, quan va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat. 

Antoni Vila Casas, que sempre havia dit que no volia que la seva mort no transcendís fins que no estigués enterrat, deixa dos encàrrecs als seus marmessors: que la Fundació continuï comprant obres fins al 2030, perquè la col·lecció abasti tot un segle d’art català, i la segona, desembolicar l’escultura de bronze que li va encarregar fa gairebé dues dècades a l’artista olotina Rosa Serra quan li van diagnosticar un limfoma, per a quan faltés.

Com explicava ell mateix en una entrevista de Lluís Busquets i Grabulosa i Enric Calzada i Saavedra publicada l’any 2017 al Diari de Girona, un cop guarit no es va veure amb cor d’exposar-la al museu palafrugellenc. La va deixar embolicada, «com una mòmia d’un faraó», amb una manta blava i des de llavors, ha reposat a Can Mario, esperant el moment.

Una relació «basada en la generositat» amb Torroella i Palafrugell

«L’any 60 vaig comprar una casa a l’Escala i, des d’aleshores, cada cap de setmana he anat a passar-lo a terres empordaneses, sense excepció», explicava el mateix Antoni Vila Casas a Eudald Camps, crític d’art de Diari de Girona, en una entrevista per a la publicació empordanesa Ut el 2020. Vinculat també a Pals, on tenia casa i va intentar obrir el primer museu -«quan vaig oferir-los d’omplir el vell casalot [Ca la Tona] d’escultures no em van prendre seriosament i ho van rebutjar», recordava-, va establir amb els anys «una relació de generositat» amb Torroella de Montgrí i Palafrugell, dues de les seus de la fundació.

Ho recordaven aquest dissabte els seus alcaldes, Jordi Colomí i Juli Fernández, que coincidien a destacar el tracte afable de Vila Casas i «la implicació total» des de la fundació amb la vida cultural i social dels dos municipis.

«Tenia un tarannà que lligava molt amb l’empordanès i la fundació mai ha tingut un no pel que se li ha demanat des de l’ajuntament o les entitats de Torroella», deia Colomí, que destacava la relació fluida del promotor cultural amb el consistori i la «pèrdua importantíssima» que suposa la seva mort.

Al seu torn, Fernández també subratllava la seva entrega «a la cultura i el país». «El museu complementa a la perfecció un municipi que treballa per la cultura, que apostés per Can Mario va ser clau», deia el batlle de Palafrugell, que al febrer el va nomenar Fill Adoptiu del municipi i que ha decretat tres dies de dol per recordar-lo.