Complicité ordeix la venjança de la natura

Com si la natura s’hagués pres la justícia pel seu compte, tots els membres d’un club de caça d’un petit poble de muntanya a la frontera entre Polònia i la República Txeca moren en estranyes circumstàncies. És impossible saber què els ha passat, però Janina, una septuagenària pràcticament invisible a ulls del veïnat, ho atribueix a una venjança del regne animal. Ho explica, convençuda, davant d’un micròfon de peu que presideix l’escenari, des d’on presta la veu a les víctimes dels caçadors i clama contra les morts de cabirols i guineus, assassinats, a parer seu, tan salvatges com ho és la fauna d’aquest llogarret representat a través d’un enginyós sistema de projeccions que dona profunditat a l’escena i que evoca el pas de les estacions. Són quatre cases mal comptades, gairebé deshabitades durant l’hivern, on l’anciana viu en solitud, totalment capficada per trobar en les estrelles les claus que justifiquin la debacle dels nostres dies.

Janina és la reina absoluta de Drive your plow over the bones of the dead, la novel·la de la premi Nobel polonesa Olga Tokarcuzk que ha dut a escena la prestigiosa companyia Complicité, amb el britànic Simon McBurney al capdavant. Després d’anys de perseguir-lo, finalment un dels millors noms de l’escena internacional debutarà a Temporada Alta el 2, 3 i 4 de novembre al Teatre Municipal de Girona, sis anys després de la seva darrera visita als escenaris catalans.

Dies abans d’aterrar al festival, el thriller ecològic de Complicité va passar per l’Onassis Stegi, el centre cultural de la fundació del magnat grec a Atenes: 18.000 metres quadrats que inclouen dos auditoris, amb un de principal amb 880 butaques, ple per a les quatre funcions en tres dies de Drive your plow... Algunes de les peces de la col·lecció d’art d’Onassis, entre elles un imponent Rodin, rebien els espectadors a l’entrada d’un espectacle que, per a McBurney, explica una «història local en un lloc concret que, en essència, planteja una sèrie de preguntes que són urgents per a tothom».

«Fa les úniques preguntes que tenen validesa en el nostre temps: què vol dir ser un animal, què implicar ser conscientment dolent amb un animal o com es pot resistir en un món en què et sents indefens», va explicar el director en una trobada amb periodistes, afegint que, a més de la nostra relació amb els animals, també planen sobre el llibre i l’espectacle idees com el sistema patriarcal, la marginació de la dona, el pes de l’església i com ens veiem a nosaltres mateixos dins el món.

«A Janina li interessa l’astrologia perquè busca patrons, el món és una xarxa i tot està interconnectat i així ho entenem nosaltres també», va assenyalar el director.

Tokarcuzk té «una forma molt poètica d’escriure, hi ha una cosa al cor de la novel·la que em va commocionar i hem hagut de buscar un fil argumental que no copiés el que diu la novel·la, sinó que trobés el gest que subjau a les paraules de l’autora», va assegurar McBurney a la premsa.

«És molt important com decideix explicar aquesta història, que és alhora un thriller, un relat d’horror, una comèdia i una tragèdia i mostra com la protagonista es va fent petita a mesura que es va destruint el seu món», va indicar Kirsty Housley, codirectora de la reposició i directora adjunta de l’original, ja que Complicité ha fet diverses versions del muntatge al llarg dels anys.

Respecte al missatge ecologista del muntatge i de la novel·la, que està traduïda al castellà amb el títol Sobre los huesos de los muertos (Siruela), McBurney va afirmar que «ens trobem en un moment catastròfic de col·lapse» en què «tot ens remet a l’ecologia i a la natura» i «nosaltres estem integrats en el sistema natural, però en parlem com si n’estiguéssim separats». 

«Les grans empreses dels combustibles fòssils plantegen un debat que no hi hauria de ser: qüestionar el canvi climàtic fa pensar que no és aquí, en comptes de decidir com l’hem d’afrontar», va asseverar.

Una «constel·lació d’històries»

«És una novel·la difícil, narrada en primera persona amb la veu d’una dona gran, i a poc a poc quedem totalment absorbits pels seus pensaments», assenyalava McBurney, afegint que també és «molt interessant reflexionar sobre què vol dir ser una dona de gairebé setanta anys, invisible per a la societat, i estar en un lloc on no t’escolten».

Janina, una enginyera de ponts reconvertida en mestra, cuidadora de les segones residències dels seus veïns i astròloga aficionada és interpretada amb mestria per Amanda Hadingue, mestra de cerimònies total de l’espectacle.

El cor de personatges que formen la història, representats per una desena d’actors, arriben a l’espectador a través dels seus ulls i del seu relat, que va més enllà del simple monòleg: «tots els personatges i animals del llibre són a l’escenari com un producte de la imaginació de la protagonista, per teixir una xarxa, com constel·lacions d’històries de moments diferents, harmonitzats d’una forma gens convencional».

El muntatge, que compta amb el vistiplau d’Olga Tokarcuzk, ha passat per escenaris de Viena, París o Amsterdam, generant «reaccions molt diverses segons el país», segons Housley. Quedarà pendent saber què n’opina el públic de Polònia, el país natal de l’autora i on la novel·la va ser molt controvertida, perquè tot i que a Complicité «li encantaria» representar-lo allà, de moment no hi ha cap data tancada.

McBurney: «La separació de les persones és una arma de poder»

Amb quaranta anys de trajectòria al darrere, Complicité és, en paraules de McBurney, més que una companyia, una «reunió d’artistes que venen i van per poder fer els seus propis projectes»: «és un vaivé constant, sense una única definició que permeti dir ‘així treballen, això fan’, sinó més aviat un col·lectiu que respon al context en què es troba el món en aquell moment concret».

En aquest sentit, va detallar que la companyia treballa diferents llenguatges i formats artístics, sempre amb l’objectiu de fons de «reflectir el món tal com és» i de «fer que les coses surtin de les seves etiquetes, més que no pas de produir productes per a vendre».

El col·lectiu «està constantment evolucionant i canviant la seva identitat», com els seus espectacles, per això la versió de Drive your plow... que es veurà a Girona és, en realitat, la tercera que planteja la companyia i serà «pensada i reelaborada» per a quarta a Nova York a finals de l’any que ve.

Preguntat per com casa el missatge ecologista de l’espectacle amb la intensa activitat internacional de Complicité, va declarar que és un tema «que genera molta reflexió interna», perquè tot i que intenten «rebaixar les emissions tant com es pot», volen «que la veu de la companyia arribi al món».

«Seria meravellós actuar només al Regne Unit, però això exclou molta gent amb qui vols connectar i vivim en una època en què la separació de les persones és una arma de poder», va direl director, que se sent més apreciat a fora que a casa -«quan fem una gira per Anglaterra, ho fem perdent diners»- i té una visió molt pessimista del seu país, regit per «autoritats que s’aferren desesperadament al poder» i «fan impossible la comunicació amb altres països».

«Hi ha hagut un declivi constant que dificulta la creació» i «la cultura és considerada una secta econòmica», va opinar el líder d’una companyia que «sempre ha estat als marges de tot, també de la cultura britànica». A.Carmona. Atenes