Les lletres del Tresor quadrupliquen l’interès dels dipòsits

Les lletres del Tresor tornen a ser atractives per als petits inversors. I cada vegada són més els que, per afrontar els temps d’inflació, deixen diners a l’Estat per obtenir un rendiment econòmic. La pujada de tipus d’interès per part del Banc Central Europeu (BCE) està encarint el preu del deute i el de l’Estat no se’n salva. En la primera emissió de l’any per part del Tresor, les lletres han arribat a un interès del 2,98% a 12 mesos, el més alt des del 2012.

Malgrat els temps de bonança per a aquest tipus d’inversió, no és suficient per combatre la pujada de preus generalitzada, que es va situar en el 5,8% el passat desembre. Però sí que supera notablement el que ofereix l’aparador de dipòsits, inversió tradicionalment preferida pels espanyols i la principal alternativa a les lletres pel seu baix risc. «Els dipòsits dels principals bancs a Espanya donen una rendibilitat de poc més del 0%. És a dir, pràcticament com tenir els diners físics a la butxaca», explica Javier Santacruz, vicepresident de l’Associació Espanyola d’Assessors i Planificadors Financers (EFPA).

Per això, la captació de diners en els dipòsits està caient en picat. Només el 2022, van veure baixar la inversió dels espanyols en un 16%, fins als 63.900 milions d’euros de particulars, segons dades del Banc d’Espanya. A l’altre costat hi ha les lletres del Tresor, que del 2021 al 2022 van passar de captar 17 milions a 321 milions, com indiquen les últimes dades del Tresor fins a l’octubre. Xifra que triplica la que ja es va registrar el setembre, que es va quedar en 99 milions. No és estrany, tenint en compte que les rendibilitats multipliquen per quatre el tipus mitjà del 0,7% que ofereixen els dipòsits. «Els bancs no tenen necessitat de repercutir la pujada de tipus pagant més pels dipòsits, tot i que sí que ho fan amb els préstecs perquè els convé», explica Antonio Gallardo, expert del comparador financer de iAhorro, Banqmi.

En aquest escenari, els estalviadors poden comprar lletres a 3, 6, 9 i 12 mesos a través de qualsevol banc -amb el pagament d’una comissió-, a les oficines del Banc d’Espanya o al seu web des de 1.000 euros o múltiples d’aquesta quantitat. Aquests títols tenen l’aval de l’Estat, cosa per la qual el risc és mínim. Malgrat l’atractiu, té impostos. La fiscalitat és la mateixa que qualsevol altre producte d’estalvi. Fins a 6.000 euros es grava al 19%, entre 6.000 i 50.000 tributa al 21%, i per a quantitats més grans de 50.000, al 23%.

El cas és que per als inversors conservadors no existeix una millor alternativa d’inversió, segons apunten els experts. Per exemple, per aconseguir dipòsits amb condicions avantatjoses s’ha d’anar a entitats que volen captar clients -com EBN, MyInvestor, Orange Bank o PiBank- les fintechs emergents o els bancs de la resta d’Europa. «Les lletres, comparant-les amb les alternatives amb un risc pràcticament zero, no tenen rival. Els fons garantits obliguen a tenir els diners 2 o 3 anys, els comptes remunerats tenen poca rendibilitat, els plans de pensions tenen poca liquiditat...», segons Víctor Alvargonzález, soci i fundador de Nextep Finance.

Pibank és una de les millors opcions que, a 12 mesos, ofereix un 2,01%; i Wizink que a 18 mesos paga el 2% TAE. EBN Banc, d’altra banda, ofereix el 2,30% TAE a dos anys. Tanmateix, els bancs fora d’Espanya sí que ofereixen millors rendibilitats. L’italià Banca Progetto, per exemple, ofereix fins a un 3% a un any, mentre que el portuguès Haitong presenta el 2,85% a l’any, més a prop de la remuneració de les lletres del Tresor. «Falta que un gran banc tregui un dipòsit al 2% perquè es desencadeni la competència i tots ho facin», afegeix.

Fins quan dura?

«En el cas de les lletres del Tresor podrien pujar una mica més en els pròxims mesos, tanmateix estem arribant al límit del que poden pujar a curt termini, perquè més o menys es coneix fins on poden arribar els tipus», conclou Alvargonzález.

Els particulars no són els únics que estan apostant més per aquest mètode d’inversió. Les empreses també les utilitzen per rendibilitzar part del seu capital. I, mentre que l’any 2021 les companyies van invertir en lletres 254 milions d’euros, el 2022 ja van ser 718 milions. De fet, són els grans tenidors els que prenen part, mentre que els particulars tan sols representen un 0,42% de la inversió.

Subscriu-te per seguir llegint