Girona és la capital de província que més ha apujat l’IBI

Girona és la capital de província que més ha apujat l’Impost de Béns Immobles aquesta legislatura. Així ho certifica l’informe «La competitivitat fiscal de les entitats locals i de les comunitats autònomes», elaborat per l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE), un think tank de carácter liberal vinculat a la patronal CEOE.

L’estudi avalua la càrrega tributària que suporten els ciutadans de 141 municipis amb més de 50.000 habitants. Les dades analitzades permeten detectar aquelles administracions que apliquen millors pràctiques des d’un punt de vista de la competitivitat fiscal. 

La licitació pública a Girona inicia l’any a la cua de Catalunya

L’Impost sobre Béns immobles (IBI) és la principal font de recaptació per a les entitats locals. A la ciutat de Girona, l’ajuntament espera ingressar aquest any prop de 38 milions d’euros per aquest impost, el que suposa prop d’un 30% del pressupost total del consistori. Segons l’informe de l’IEE, l’any 2022 Girona va presentar una pressió fiscal normativa en matèria d’aquest impost superior a la mitjana espanyola en un 61,5%. En el conjunt de l’última legislatura (2019-2013), Girona és la capital de província que més ha apujat aquest impost, concretament un 10,8% assegura l’IEE.

Pel que fa a la resta d’impostos que depenen de les entitats locals ( IVTM, IAE o ICIO), Girona sempre apareix com una de les capitals on són més elevats. Segons l’estudi, tenint en compte tots els impostos municipals a les ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants, Reus, Girona i Sanlúcar de Barrameda, són els que presenten una pitjor competitivitat fiscal. Tots tres tenen una pressió fiscal normativa superior a la mitjana espanyola en més d’un 40%. Entre els deu municipis amb pitjor competitivitat fiscal també hi ha Lleida, Tarragona, Gandia, La Línia de la Concepción, Elda, Alcoi i Granollers.

Espanya emplena les reserves de gas al 90% sis mesos abans del que demana la UE

Des de l’Ajuntament de Girona asseguren desconèixer l’estudi de l’IEE, però recorden que «en els darrers 7 anys només s’ha augmentat l’IBI en dues ocasions». Afegeixen que «els diners recollits serveixen per prestar els serveis públics amb un alt nivell de qualitat i així correspondre a l’exigència de la ciutadania, amb el repartiment dels recursos entre el conjunt de la societat amb l’objectiu de garantir el nivell de benestar de què disposem a la ciutat». 

D’altra banda, fonts del l’equip de govern municipal aprofiten per posar de manifest «l’infrafinançament històric que patim les administracions locals, agreujat ara amb la inflació i la manca de suport de l’Estat per afrontar-ho».

En aquest sentit recorden des del govern central s’han pres mesures que han reduït encara més els ingressos, i s’han limitat els mecanismes de finançament local. «Davant d’aquesta situació, reclamem un augment dels recursos externs, que permetin reduir la dependència que els ajuntaments tenim dels pocs recursos propis que podem generar, com és l’IBI», afirmen. 

«Les grans tecnològiques veuran com altres de noves faran que s’ho replantegin tot»

D’altra banda, apunten que el fet que molts dels ajuntaments que apareixen en aquest rànquing siguin catalans, també és un símptoma més de les conseqüències del dèficit fiscal que pateix el país.

Si ens fixem només en els municipis espanyols amb més de 500.000 habitants destaca la major competitivitat fiscal de Madrid, Saragossa i Màlaga. En el pol oposat, Barcelona, València i Sevilla presenten una pressió fiscal normativa superior a la mitjana nacional. 

Subscriu-te per seguir llegint