Les grans navilieres s’interessen pel tren

Medlog, filial de la multinacional MSC, s’ha convertit en soci estratègic de la divisió de mercaderies de Renfe

Terminal ferroviària a les instal·lacions de Hutchinson al Port de Barcelona.

Terminal ferroviària a les instal·lacions de Hutchinson al Port de Barcelona. / Hutchinson

Paula Blanco

El món ferroviari espanyol va fer un tomb el mes passat. Després d’un any de procés de selecció, Medlog, firma logística de la primera naviliera del món italo-suïssa MSC, va ser elegida com a soci estratègic de la divisió de mercaderies de Renfe. Aquesta última operació és un reflex fidel dels actors que formen part de l’actual mercat ferroviari espanyol de mercaderies: les companyies espanyoles comparteixen espai amb nous operadors estrangers, molts d’ells participats per l’Estat del seu país d’origen o creats per les principals navilieres a nivell mundial. I si es compleixen les previsions dels experts, l’avanç del Corredor Mediterrani i de les autopistes ferroviàries (els serveis de transport combinat que integren ferrocarril i camions) atrauran l’interès de més empreses estrangeres.

Si bé la liberalització del transport ferroviari de viatgers es va produir l’any 2010 a tota la Unió Europea, els trens de mercaderies es van obrir cinc anys abans, en 2005. Des d’aleshores, Renfe Mercaderies ha perdut pes a favor dels operadors privats. L’empresa pública controla en l’actualitat el 52,8% de la quota de mercat, però podria copar encara més percentatge si MSC opta per fusionar-la amb el seu operador ferroviari portuguès Medway, una signatura que porta anys ampliant els seus serveis per tota la Península. La divisió de mercaderies de Renfe arrossega anys de pèrdues. L’any 2022, la companyia va situar les seves pèrdues abans d’impostos en 108,6 milions d’euros, en part per les despeses en energia de tracció, un factor que ha suposat un increment en aquesta partida de despesa d’un 78,6%.

Bona part del trànsit de mercaderies per tren se l’emporta Captrain España, la divisió espanyola de mercaderies de la pública SNCF, seguit de l’espanyola Continental Rail, empresa venuda l’any 2021 per ACS a la naviliera francesa CMA CGM per 20 milions d’euros. Les dues companyies representen la segona i la tercera companyia per pes a Espanya (quota de 17,1% i 11,2%, respectivament). No és l’única companyia de l’Ibex 35 interessada a fer el salt al ferrocarril. «Gairebé totes les grans constructores d’Espanya van invertir en ferrocarril fa 20 anys, però moltes d’elles ja han desinvertit», explica Joan Carles Salmerón, director del Centre d’Estudis de Transport. A més del grup presidit per Florentino Pérez, Ferrovial també es va interessar en el seu moment per aquest sector i manté una filial destinada a moure mercaderies. «El problema és que no acaben de trobar clients i es dediquen més a portar materials, però volen fer trens» afegeix. Altres grans empreses també volen la seva part de mercaderies, com Alsa, que ofereix serveis auxiliars en terminals logístiques des de la seva filial Alsa Rail.

Abans de l’arribada progressiva d’operadors ferroviaris estrangers, les empreses espanyoles es repartien la quota de mercat que deixava la divisió pública. Una d’elles és Transfesa. Nascuda fa 80 anys, en l’actualitat el 84% pertany a l’estatal Deutsche Bahn Ibèrica Hòlding, el 10,94% a Renfe i el 0,13% a accionistes minoritaris, la resta és autocartera. Comparteix espai amb operadors més petits, com Go Transport, creada per l’empresa també espanyola especialitzada en transport internacional Martico, i Low Cost Rail. I algunes empreses d’ara van sorgir a partir d’unes altres. Així és com va néixer Captrain España, arran del canvi de denominació de COMSA Rail Transport quan va ser adquirida l’any 2018 per SNCF.

Hi ha companyies estrangeres que van establir les seves primeres oficines a Espanya fa una dècada, però els resultats de la qual s’han començat a notar en els últims dos o tres anys, quan van començar a operar trens de debò. És el cas d’Hupac, un operador ferroviari procedent de Suïssa que gestiona prop de 130 trens diaris que transcorren pel centre d’Europa fins a Barcelona. En l’últim any s’ha adjudicat al costat de TPNova Rail & Logistic Services la gestió del node logístic de La Llagosta (Barcelona). Un dels seus competidors directes és Kombiverkehr. Part de l’accionariat d’aquest operador multimodal pertany a l’empresa estatal alemanya, DB Schenker. Passa el mateix al costat francès amb VIIA, filial de mercaderies de la companyia francesa estatal SNCF que opera l’única autopista ferroviària operativa a Espanya (entre Barcelona i Bettembourg, a Luxemburg).

Arriben les navilieres

L’interès de les navilieres per moure les mercaderies per tren podria ser paradoxal en un primer moment. Al cap i a la fi, des de la seva liberalització, «la quota del transport ferroviari a Espanya ha pujat entre una dècima o dues com a molt, fins al 4,8%, lamenta María Salcedo, directora de la consultora de logística Experts for Experts. Però la veritat és que es tracta d’una oportunitat per al sector més del 50% de les mercaderies mogudes per ferrocarril tenen com a origen o destinació un port. «El ferrocarril, per la seva capacitat de transport, permet a les navilieres una evacuació dels vaixells (cada vegada més grans) i de forma més eficient, per això el volum continuarà creixent», explica Juan Diego Pedrero, president de l’Associació d’Empreses Ferroviàries Privades (AEFP). Les navilieres es valen de l’anomenada integració vertical per a assegurar-se la cadena de subministrament completa. D’aquesta manera, el vaixell arriba al port, descàrrega la mercaderia en un tren, i per a l’últim tram, un distribuïdor realitza el repartiment a la casa del client.

Així, a més de MSC i CMA CGM, a Espanya també hi té presència la naviliera estatal xinesa Cosco Shipping Lines. La companyia va adquirir el 51% de l’empresa Logitren Ferroviària, actual CSP Logitren, que fins a aquest moment estava participada per la constructora Torrescámara i Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. En l’àmbit marítim també hi ha interès ferroviari per part de les empreses que gestionen les terminals portuàries. El gegant xinès Hutchison, la firma responsable de la terminal semiautomatitzada del port de Barcelona i d’altres 52 ports a nivell mundial, compta amb la seva pròpia filial ferroviària a Espanya: Synergy. Per part seva, la segona naviliera del món, la danesa Maersk, opera els seus propis serveis ferroviaris en rutes com la compresa entre el port d’Algesires i Madrid.

Estudien una «autopista ferroviària» per a mercaderies entre Tamarit de Llitera i Portbou

Adif implementarà el servei d’Autopistes Ferroviàries per a mercaderies en la connexió d’ample ibèric entre Tarragona i Saragossa, a través de Lleida. Per això, licitarà durant el primer trimestre del 2024 la redacció dels projectes que han d’adaptar els gàlibs de sis túnels i setze passos superiors als tràfics que generin aquests serveis. Adif ha indicat que «la iniciativa respon a l’interès mostrat per operadors logístics, autoritats portuàries i empreses ferroviàries per establir serveis d’Autopistes Ferroviàries per transportar semiremolcs tipus P-400, de càrrega vertical, en itineraris que inclouen el tram Saragossa - Tarragona»Les Autopistes Ferroviàries són serveis de transport de mercaderies que carreguen tràilers de carretera o semiremolcs utilitzant vagons especials. La seva finalitat és oferir una solució logística competitiva i col·laborativa. El servei representa un estalvi, tant en costos econòmics -quasi set vegades menys en tren- com en emissions de gasos d’efecte hivernacle -cinc vegades menys-. L’administrador ferroviari també estudia nous itineraris, entre els que hi ha la línia entre Tarragona i Barcelona, o entre Tamarit de Llitera i Portbou.

Subscriu-te per seguir llegint