Els visats d’edificació a Girona augmenten un 48% el 2023

Els arquitectes gironins presenten fins a 2.480 projectes d’habitatge, dels quals només tretze corresponen a pisos de protecció oficial

Construcció d’habitatges a Girona.

Construcció d’habitatges a Girona. / ANIOL RESCLOSA

J.L/ACN

Les comarques gironines van tancar el 2023 amb 2.480 habitatges de nova creació visats, un 48% més que l’any 2022. Així es desprèn de les últimes dades del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), que constaten que la província de Girona és la que registra un major increment de l’activitat d’edificació a Catalunya, on aquesta va créixer un 4,4% durant el 2023 respecte l’any anterior i va recuperar els nivells prepandèmia, amb 4,77 milions de metres quadrats de superfície total visada.

A tot Catalunya, el 2023 va tancar amb 15.946 habitatges de nova creació visats. El degà del COAC, Guillem Costa, va recordar aquest dimarts en roda de premsa que la xifra encara se situa «lluny» de l’òptim de 25.000 immobles anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020 – 2024. «És fonamental acció política, s’estan fent bons passos, però es necessita actuar amb més contundència», va etzibar el degà del COAC.

A més de Girona, per demarcacions només Barcelona registra dades positives respecte al 2022, amb 10.381 habitatges visats, un 3,8% més. A les comarques centrals la caiguda va ser del 15,7%, fins a 797; a l’Ebre del 42,4%, fins a 125; a Lleida del 26,3%, fins a 589; i a Tarragona del 7%, fins a 1.124.

Dels 2.480 habitatges nous a Girona, tan sols 13 són de protecció oficial. A Catalunya, dels 15.946 pisos nous, el COAC detalla que 2.127 han estat de protecció oficial, la majoria situats a la demarcació de Barcelona (2.042). La xifra contrasta amb la resta de demarcacions: 55 a Tarragona, 12 a comarques centrals i 5 a Lleida.

«Alentiment» de la construcció

Les dades facilitades surten dels projectes d’obra visats, que són obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Segons el COAC, es tracta de les xifres «més fiables» d’allò que es construirà en un futur immediat.

Els arquitectes asseguren que durant el 2023 van constatar un «alentiment» de la construcció, sobretot pel context econòmic, l’impacte de la guerra d’Ucraïna en els subministraments, la inflació i l’augment dels tipus d’interès.

Any «particular» a Barcelona

Les grans obres no només van impulsar el sector al conjunt de Catalunya, sinó que en especial ho han fet a la capital catalana, que ha viscut un any «particular», segons el COAC. 

La ciutat de Barcelona va tancar el 2023 amb un creixement del 48% en superfície visada per l’impacte que van tenir els projectes de més pes. De fet, les 15 obres més grans visades a Barcelona ciutat van acumular fins al 74% del total de la superfície (624.842 metres quadrats).

Pel que fa al nombre d’habitatges, durant el 2023 es va mantenir estable a la capital catalana amb 1.341 immobles de nova creació, un 0,75% més que l’any anterior. Les xifres dels dos últims anys, però, es troben per sota del que era habitual -al voltant de 2.000 immobles cada any-. 

Els arquitectes ho atribueixen a la mesura que obliga a destinar un 30% de la superfície per a habitatge de protecció pública. «Dependrà de com s’articuli aquesta qüestió políticament que la tendència tiri cap a una banda o cap a una altra», va dir ahir el degà del COAC, Guillem Costa.

La rehabilitació, estancada

Pel que fa a la rehabilitació, els arquitectes ressalten que «continua estancada» i a Catalunya, tot i l’augment del 28,5% interanual, tan sols representa el 31% de la superfície total visada a Catalunya. Des del COAC afirmen que tot i el creixement, l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation és «encara menor».

Pel que fa als fons Next Generation, els arquitectes detallen que des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, van entrar a tràmit 651 expedients corresponents a 4.333 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu 2021-2026 és assolir la rehabilitació de 15.000 habitatges, «actualment ens trobem en un compliment del 29% d’aquest objectiu». Les principals actuacions sol·licitades responen a actuacions de millora o incorporació de proteccions solars, aïllament de façanes i aïllament de coberta.

Per demarcacions, Barcelona és la que ha experimentat un major creixement en rehabilitació (57,3%) concentrat a la seva capital (201%), però es tracta d’un augment provocat pel visat de grans projectes. També han tingut un creixement positiu Girona (7%) i Ebre (11%). La resta de demarcacions han experimentat un creixement negatiu: Comarques Centrals (-6%), Lleida (-12%) i Tarragona (-9%).

En relació als expedients tramitats al COAC, un 43% són de la Demarcació de Barcelona, 18,9% de Comarques Centrals, 10,8% de Lleida, 13,5% de Girona, 11,6% de Tarragona i 2,2% de l’Ebre.

En la roda de premsa aquest dimarts, el COAC també va insistir, de nou, en la necessitat de millorar els terminis per a l’obtenció de llicències. El col·legi va xifrar en 7,4 mesos el termini mitjà per obtenir una llicència i ha alertat que en alguns casos l’espera arriba a més de dos anys.