Ull amb Marine Le Pen!

El 2017, Emmanuel Macron va ser elegit president de França encapçalant un nou moviment polític, La Republique en Marche, que defineix com una conjunció de socialdemòcrates, ecologistes assenyats, centristes, antics radicals i liberals pragmàtics. En la segona volta va aconseguir el 66% dels vots davant del 34% de la populista Marine Le Pen.

Per a les eleccions d’aquest any (la primera volta és avui), la convicció era que Macron i Le Pen tornarien a enfrontar-se en la segona volta i que Macron guanyaria amb comoditat, però amb un marge menor. El poder desgasta, va haver d’afrontar la rebel·lió dels famosos armilles grogues (la seva nota va baixar llavors del 5,5 inicial al 3,4), però després es va recuperar fins al 4,4, perquè l’economia ha anat bé i s’ha creat ocupació. Tot i això, els seus crítics l’acusen de pertànyer a l’elit tecnocràtica (abans de ser ministre d’Economia del socialista Hollande va tenir una carrera brillant a la banca) i de no entendre el malestar social.

Les previsions s’estan complint. Macron i Le Pen seran els dos candidats que passaran a la segona volta del 24 d’abril. Però hi ha una novetat inquietant. Les últimes enquestes indiquen que Macron baixa i que Marine Le Pen puja. Després de l’inici de la guerra d’Ucraïna (24 de febrer), Macron va pujar en les enquestes pel seu paper de líder francès que negociava amb Putin de tu a tu i que, d’alguna manera, encarnava la grandeur francesa. Aleshores, va arribar a tenir en la primera volta un 30,5% d’intenció de vot davant del 14,5% de Marine Le Pen. L’efecte bandera el beneficiava.

Però les coses s’han torçat. L’última i molt àmplia enquesta de Le Monde, gairebé coincident amb la mitjana de The Economist, li donava dimarts passat només un 26,5% contra un 21,5%. D’una diferència de 16 punts s’ha passat a una altra de només cinc en poc més d’un mes. I més preocupant, l’última de Le Figaro (diari conservador reticent a Macron), que redueix aquest avantatge a només dos punts (25% a 23%). No hi ha dubte: Macron baixa i Marine le Pen puja. Amb l’agreujant que el 29% dels enquestats per Le Figaro diuen que poden canviar la papereta de vot o que (7%) encara no han decidit. Poden creuar-se les corbes i Marine Le Pen guanyar en la primera volta? No és el més probable, però allò que era impossible ja no es pot descartar. El mateix Macron ha dit, per mobilitzar els seus, que pot perdre. Com li va passar, contra pronòstic, a Hillary Clinton amb Donald Trump. O en el referèndum del Brexit.

Què ha passat? Sintetitzar és falsejar. Però els francesos han passat de considerar la guerra d’Ucraïna com un problema mundial a un fenomen pertorbador que, amb la pujada del gas i de la cistella de la compra, perjudicaria la butxaca. Amb Macron contra Rússia, però amb Le Pen per protegir el benestar? És una exageració, però Marine Le Pen, la tercera vegada que es presenta a les presidencials, ha aconseguit canviar força la imatge d’extrema dreta del partit que va heretar del seu pare. Ja no parla de sortir de l’euro, manté el discurs contra la immigració i prioritza el mal que als francesos els està ocasionant l’augment dels preus. Sembla haver aconseguit (divorciada dues vegades i separada una tercera) ser vista com una ciutadana francesa més, cosa que no era el 2012 (extrema dreta) ni el 2017 (antieuropea).

I si Le Pen, encara que perdi diumenge, queda a molt poca distància de Macron, al president se li podria complicar la segona volta perquè no està clar que els vots als candidats d’esquerra com Mélenchon (16% a la primera volta) vagin a Macron, com passava amb l’anomenada disciplina republicana. Fins i tot alguns podien anar a Le Pen, amb el 10% dels d’Eric Zemmour, l’altre candidat de l’extrema dreta.

La simple possibilitat d’una victòria de Marine Le Pen ja ha agitat els mercats financers i la prima de risc del deute francès ha pujat. A més, el triomf de Le Pen seria com l’explosió d’una bomba potent a la sala de màquines de la Unió Europea.

Una amiga francesa-catalana, filla d’un conegut republicà, em diu que La France d’abord (França primer), que recorda l’eslògan trumpista del 2016, és avui el sentiment que mana en molts francesos. Esperem que no siguin majoria.

El nostre món és el món