El Govern demana a les infraestructures crítiques que extremin la seguretat

El Govern ha enviat als operadors públics i privats d’infraestructures crítiques una recomanació perquè extremin la seguretat física de les instal·lacions en previsió de possibles sabotatges, van confirmar fonts de la Seguretat de l’Estat.

L’executiu va instar la setmana passada a elevar la vigilància de centres estratègics, amb especial preocupació en els del sector energètic, així que es va tenir constància que els dos gasoductes Nord Stream, que uneixen Rússia i Europa, havien estat objecte d’algun tipus d’atemptat organitzat i simultani en tres punts propers a Dinamarca i Suècia.

Ja el passat març, arran de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna i per iniciativa del Departament de Seguretat Nacional (depenent de Moncloa), el Centre Nacional de Protecció d’Infraestructures Crítiques (CNPIC, dependent d’Interior) i el Centre Criptològic Nacional (CCN, òrgan del CNI) van enviar als directors de seguretat d’infraestructures crítiques un ampli catàleg de mesures que s’havien de prendre per blindar-se davant de possibles ciberatacs.

En aquesta ocasió s’insta a augmentar la vigilància de perímetres, accessos, aparcaments, punts observats per càmeres de vídeo i llocs de treball de contractes diferents a la institució que opera la infraestructura. Els operadors de la seguretat física d’aquestes instal·lacions són, segons on es trobin, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra, l’Ertzaintza i, en un percentatge majoritari, vigilants de seguretat privada. L’alerta fins ara no ha suposat cap modificació en el desplegament de vigilància de la Guàrdia Civil ni de l’Armada, segons fonts de les dues institucions.

A Espanya estan reconegudes com a infraestructures crítiques més de 600 instal·lacions dels sectors energètics, subministrament d’aigua, administració, telecomunicacions, transports o finances, entre d’altres, controlats per uns 250 operadors públics i privats. Després dels presumptes sabotatges als gasoductes, el focus s’ha posat en la seguretat dels centres estratègics del sector energètic, des de les grans plantes de generació elèctrica fins a les xarxes de transport i distribució d’electricitat i de gas o les plantes de regasificació.

Espanya compta amb una xarxa de sis plantes de regasificació, les que serveixen per rebre gas per vaixell, i que ara han vist augmentat el valor estratègic per al conjunt de la UE en plena crisi energètica i per l’amenaça a la continuïtat del subministrament de gas des de Rússia. Gràcies a aquesta xarxa al mercat espanyol es concentra un terç de la capacitat de regasificació i més d’un 40% de l’emmagatzematge de GNL (gas natural liquat, el que arriba per vaixell) de tot Europa, en un moment en què la seguretat de proveïment pels tubs procedents de Rússia està compromesa.

La companyia Enagás gestiona les interconnexions internacionals de gas amb Algèria, França i Portugal, també els magatzems subterranis de gas i és el principal operador de regasificadores del país, amb el control total de quatre plantes (Barcelona, Cartagena, Huelva i la no operativa de Gijón) i com a accionista majoritari de dues més (Bilbao i Sagunt). La planta de regasificació de Mugardos, a la Corunya, està gestionada pel grup Reganosa.

L’advertiment articulat per Interior no és una ordre, però resulta de compliment obligat ja que el reglament que desenvolupa la Llei 8/2011, d’Infraestructures Crítiques, ordena als anomenats operadors crítics elaborar i executar dos tipus de plans, de seguretat i de protecció, que són específics per a cada instal·lació i s’han d’adaptar a les diferents conjuntures, sota pena de perdre la certificació de seguretat que, en part, els habilita per operar. Els plans de seguretat d’aquests centres, així com altres característiques i organigrames, són matèria inclosa al Catàleg Nacional d’Infraestructures Crítiques, que és secret.

Les fonts consultades neguen que la recomanació de la setmana passada es relacioni amb una altra, aquesta de l’OTAN, remesa des de Brussel·les la mateixa setmana i en el mateix sentit. De fet, el CNPIC no ha convocat una reunió extraordinària després del suposat sabotatge als gasoductes del nord d’Europa. La Mesa de Coordinació per a la Protecció de les Infraestructures Crítiques es va reunir a Madrid la setmana abans del sabotatge.

Subscriu-te per seguir llegint