Així són les presons tailandeses que esperen a Daniel Sancho: grillons, dormir assegut i treballar sense cobrar

Com si es tractés d'un avís a navegants, al mateix aeroport de Bangkok poden trobar-se molts dels llibres que narren l'experiència en primera persona d'estrangers empresonats a les presons tailandeses que no són, precisament, les presons europees. No sense sorna, el principal centre penitenciari del país asiàtic, Bang Kwang, és conegut com a 'Bangkok Hilton'. Malgrat que també té un altre sobrenom, 'El gran tigre', per la capacitat de "menjar-se vius als homes".

Grillons de quatre quilograms col·locats a martellades en els turmells -ho narra el britànic Colin Martin a 'Bienvenidos al infierno'-, presos amuntegats en cel·les, dormint asseguts, amb un simple forat al terra per fer les necessitats -tal com relata l'australià Warren Fellows a 'El daño hecho'- i suborns als carcellers per evitar que el teu nom sigui el pròxim en la llista per a la injecció letal -resa Gary Graeme Jones a el blog 'He sido prisionero en el Bangkok Hilton'- són només un exemple de l'arxiconegut i temut sistema penitenciari tailandès.

El xef Daniel Sancho, fill i net de famosos actors espanyols, acusat d'assassinar i esquarterar un cirurgià colombià, Edwin Arrieta al sud del país, ha ingressat a la presó preventiva a l'espera de ser jutjat i amb la fortuna d'haver aconseguit esquivar el 'Bangkok Hilton'. Es trobal al centre penitenciari Roh Samui, al sud de l'illa, allunyat potser de les monstruositats relatades sobre la presó de la capital, però amb uns estàndards molt per sota del que marca la llei internacional en matèria de drets dels reclusos.

Daniel Sancho reconeix el seu vincle sexual amb Edwin Arrieta i revela com el va esquarterar

Un 339% d'ocupació

La sobreocupació penitenciària a les presons de Tailàndia s'ha convertit en un problema endèmic. Entre la desena de centres més durs del món, apareix reflectida any rere any als informes de diferents associacions defensores dels drets humans així com d'organismes internacionals com a Nacions Unides. D'acord amb les dades més recents, aportats per Prison Insider, plataforma d'informació sobre les presons del món, un total de 311.000 reclusos es reparteixen en les 143 presons del país; dades que reflecteixen una taxa d'ocupació del 339%. El que suposa poc més d'un metre quadrat assignat a cada pres i que hagin de dormir asseguts, abraçats als seus genolls o tombats al costat de l'esquena de l'altre. Deficiències greus en higiene, alimentació -mengen molt poc i molt malament- i assistència sanitària completen el quadre. Molts compren el menjar en el supermercat del centre penitenciari a preus clarament abusius.

El director adjunt de la institució Human Right Watch a Àsia, Phil Robertson, apunta que una presó tailandesa és el lloc "on ningú voldria trobar-se mai". "Els qui tenen recursos poden buscar, pagar i, per tant, obtenir un tracte especial a la presó", diu en referència a la corrupció: "Els guàrdies rares vegades rendeixen comptes dels seus actes, per la qual cosa el tracte abusiu cap als reclusos queda en gran manera impune". L'alt càrrec de HRW assegura que l'accés a l'exterior dels reclusos està bastant restringit, les limitades instal·lacions i la calor tropical de Tailàndia fan que els reclusos pateixin enormement per la calor i la humitat. "Més val que un estranger detingut a Tailàndia aprengui ràpidament tailandès, perquè a les presons no es parla anglès, i molt menys espanyol", culmina en referència al cas del recent cas de l'espanyol Daniel Sancho.

La Federació Internacional pels Drets Humans (FIDH), creada pel Govern francès i alemany, dibuixa una radiografia que reflecteix la creixent explotació laboral a les presons tailandeses. Els reclusos són obligats a fer xarxes de pesca per a empreses privades per un dòlar al dia -si arriben a percebre alguna cosa-. Es donen casos en els quals els presos ja no tan sols treballen a la presó sinó que són traslladats a naus industrials, segons l'informe de FIDH. Els beneficis, segons l'organització sobre la base dels testimoniatges d'afectats, repercuteixin en els vigilants.

Les imatges de la detenció de Daniel Sancho a Tailàndia

Veure Galeria

"Soc una presonera o una esclava?"

Entre els testimonis de presos tailandesos recollits pel FIDH, una dona reclosa a la presó femenina Chiang Mai comenta que es preguntava amb freqüència: "Soc una presonera o una esclava?".Fent referència a l'obligatorietat de treballar sota l'amenaça de retardar el compliment de la condemna si es negava a fer-ho. Aquest i altres abusos, com tortures a base de cops, són el denominador comú del sistema.

En referència al sistema judicial d'aquesta monarquia constitucionalista, contempla la cadena perpètua i la pena de mort. L'ONU així com la Unió Europea destaquen l'abús en la imputació del delicte de lesa majestat, castigat amb importants penes de presó. Concretament, l'article 112 estableix penes d'entre 3 i 15 anys de presó per a qui difami, insulti o amenaci al rei, la reina o el príncep hereu del país asiàtic.

Daniel Sancho podria complir pena a Espanya si no el condemnen a mort a Tailàndia

Paradoxalment, una de les vies que té el sistema per a alleugerir la pressió de la població reclusa són els perdons reials que només pot atorgar el rei, Maha Vajiralongkorn. Els dos últims indults reials van posar al carrer a un total de 60.000 reclusos.

"Tailàndia és un país amb un sistema de dret civil. Comptar amb un bon advocat i un equip jurídic ben relacionat és crucial per tirar endavant en el procés. Però també queda clar que en els casos d'alt perfil, sobretot els que impliquen estrangers i en els quals un tailandès no és la víctima, el sistema judicial pot ser bastant senzill. Hi ha hagut sentències controvertides en el passat, però tot va cas per cas, així que és difícil fer un judici general sobre el sistema judicial", explica el Phil Robertson, director adjunt de Human Rights Watch a Àsia.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona