Del burofax de Bartomeu al comunicat de Laporta

No hi ha un agost tranquil. Del burofax a Bartomeu enviat el passat 25 d’agost de l’any 2020 al comunicat, de només 12 línies, emès el 5 d’agost del 2021. Un parell d’estius per enterrar una bella història d’amistat amb el club que el va acollir sent un nen, amb només 13 anys. No volia Messi fa un any seguir al Camp Nou. Volia ara, o això esgrimeix el club, Messi continuar. Però Joan Laporta no ha pogut obrir-li la porta deixant un escenari tenebrós, que s’inicia precisament en un altre estiu. El del 2017. El punt de partida d’una crònica que ha acabat amb el final d’una bella història. Va arribar el París SG, va executar la clàusula de rescissió de Neymar, fixada en 222 milions d’euros, i va obrir el principi del final.

Des de llavors, el Barça va entrar en una espiral de males decisions, elevant la seva massa salarial de tal manera («està a el 110% dels ingressos», va recordar Laporta en la seva primera assemblea com a president, capítol dos) que no tenia diners per complaure les demandes de Messi. Per molt que volgués Laporta, el candidat que va presumir de tenir fil directe amb Leo a la campanya electoral. Però ni aquesta connexió amb l’astre li ha permès garantir la continuïtat al Camp Nou, enverinat com caminava el club des d’aquell estiu del 2017 quan Neymar va fugir al Parc dels Prínceps sense que el Barça s’assabentés. Va rebre el club una fortuna (222 milions). El més gran traspàs en la història del futbol mundial. No batut ni abans de la pandèmia. Ni tampoc després quan l’austeritat s’imposa, fins i tot en clubs com el Barcelona que van malbaratar tants i tants diners (105 milions més 40 en variables primer per Dembélé, 120 més 40 per Coutinho després i, finalment, 135 per Griezmann) que van despullar la caixa per sempre. No només per la fortuna mal invertida en el successor de Neymar sinó perquè es va elevar la massa salarial a nivells inassumibles, rubricant en el camí àmplies i caríssimes renovacions (Piqué, Busquets, Jordi Alba, Sergi Roberto, Ter Stegen, entre d’altres), que van trencar l’ecosistema. Per fora, era un luxós Barça, però, per dins, un miserable Barça.

Ni amb rebaixa

Laporta estava convençut que trobaria la porta per inscriure Messi, reduint el salari de les «vaques sagrades», a més de trobar sortida a jugadors amb salaris alts (Umtiti), que no tenien present a la plantilla. Ni tampoc futur. Ni tan sols que el capità acceptés rebaixar-se el seu sou li ha fet tenir lloc al nou Barça que està construint Koeman. El president, i molt abans que expiri el termini del mercat (a inicis de setembre), va ordenar emetre el comunicat que mai hauria imaginat. No, no és Messi qui va dir que no volia, o no podia, seguir al Barça, com sí va succeir l’estiu passat quan va decidir donar l’ordre de prémer el botó per enviar el burofax que va provocar un trauma del qual no es va recuperar el barcelonisme. Ha estat, precisament, Laporta. I no, no ha estat Bartomeu el president amb qui Leo ha deixat el Camp Nou, cansat com estava el davanter de sentir-se enganyat en diverses ocasions pel dirigent. Amb Jan va aparèixer el jove Messi (2003), amb Jan se’n va (2021).