«Fontajau té la clau per aconseguir la permanència»

Marc Gasol li va oferir via Instagram la possibilitat d’allargar la temporada que acabava a la G-League com a reforç per al tram final de l’ACB i no va dubtar, encara que només fos per un parell de mesos. Des de l’experiència, el de Tennessee té clar que l’equip d’Aíto García Reneses se salvarà.

Aquesta és la seva tercera experiència a la Lliga Endesa. Què té l’ACB que no tinguin la resta de lligues on ha jugat?

Crec que l’ACB és molt competitiva, de les millors que hi ha. Qualsevol equip pot guanyar qualsevol partit en qualsevol cap de setmana. Gaudeixo molt jugant en aquesta Lliga, com ja he dit és de les millors del món.

És feliç a Girona? Què li ha semblat el club?

M’encanta Girona. Estic enamorat de la ciutat i la seva gent. A part que el club és increïble. Amb Marc Gasol de president... No cal dir res més. El primer any a l’ACB està sent molt bonic per a tothom i estic gaudint al màxim d’aquest temps aquí. Encara que sigui curt, és molt intens i agradable.

És tal com s’imaginava o l’ha sorprès alguna cosa?

Si m’ha sorprès alguna cosa aquesta ha estat sens dubte positiva. La ciutat és genial, la gent molt propera... Quan passejo pel centre, la gent en general em reconeix però és molt amable amb mi i igualment s’hi està molt tranquil. A més a més, la gran majoria parla anglès i això ajuda a algú com jo que ve d’Amèrica però sobretot em serveix per adaptar-me perquè així entenc com funcionen les coses. Si hi ha res que no entenc, puc preguntar-ho sense problemes.

Volia seguir jugant quan acabés la G-League. Va ser una bonica coincidència que Gasol m’escrivís

És veritat que Marc Gasol li va enviar un DM (missatge directe) a Instagram per oferir-li fitxar pel Bàsquet Girona?

Correcte. Marc em va enviar un DM al meu Instagram. Jo estava jugant a la G-League i volia continuar competint quan acabés la temporada. Va ser una bonica coincidència que Marc m’escrivís.

Com es va mentalitzar per venir a Europa només per un parell de mesos?

Sé que és diferent venir per tan poc temps, però també sé que he de fer tot el possible per ajudar al Bàsquet Girona a aconseguir la permanència. M’he d’exprimir, donar-ho tot al damunt del parquet per intentar ajudar a guanyar els partits. Crec que és un bon repte.

Enguany la permanència va més cara? No sé si en les seves etapes a Burgos o Bilbao va ser més fàcil, pot ser...

Al contrari. La situació de l’equip per aconseguir la permanència potser és més fàcil a Girona. A Bilbao va ser molt dur, cada partit era una final i ens ho jugàvem tot fins a l’últim dia... Estic content d’haver pogut ajudat a tres clubs per aconseguir els seus objectius.

L’equip té possibilitats?

I tant que en té! Per descomptat. Tothom està endollat, el dia a dia és espectacular... Hauríeu de veure els entrenaments. Als partits també ho fem bé, però hem d’acabar de fer-nos forts i no afluixar.

Per què és tan difícil anotar de triple?

Fer triples és realment complicat. Cada partit és diferent. Crec que es tracta de continuar practicant i al final segur que sortirà.

Quin partit és més important en la lluita per la permanència: el de dissabte contra el Tenerife (derrota per 72-88) o el de dimarts contra el Betis?

Els dos partits són importants, igual que els altres dos que quedaran per acabar. Hem de prendre’ns cadascun dels partits com el més important. Malgrat les baixes, cal fer autocrítica del duel contra el Tenerife.

Els dos partits es juguen a casa i l’últim contra el Baskonia, també. Fontajau té la clau de la salvació?

Sí. Fontajau té la clau de la permanència. L’afició és fantàstica, els jugadors apreciem de veritat el seu suport. Volem guanyar per ells i donar-los més alegries en aquest tram final.

Què pensa de l’ambient que hi ha al pavelló?

L’ambient que es respira a Fontajau és increïble. Se sent molta fressa. Els seguidors ens donen un impuls extra per tirar els partits endavant. Tant de bo els ho puguem tornar amb una victòria.

Troba a faltar els Estats Units? Després d’haver provat l’NBA, no sé si la G-League se li quedava petita...

La G-League està molt bé. He gaudit molt aquesta temporada jugant-hi però, d’altra banda, s’acaba molt aviat i després has de pensar en anar a Europa o qualsevol altre lloc per continuar actiu. Trobo a faltar els Estats Units perquè la meva família s’ha quedat allà, hi tinc la dona i dos fills. Tinc ganes de veure’ls, però sé que estar a Girona és el que he de fer.

Com va ser l’estada a la Xina? És un altre món?

La Xina és molt diferent i el bàsquet també ho és. Només vaig poder estar-hi poc temps per culpa de la pandèmia. A més a més, va esclatar allà... Va ser de bojos. Vaig tenir molta por perquè, com tothom, no teníem informació de la Covid més enllà de les morts que veiem a les notícies. El club es va portar molt bé i em va deixar marxar cap a casa. No hi va haver cap problema.

Què sent quan llegeix les notícies que arriben des de Tennessee? No fa gaire hi va haver un tiroteig en una escola de Nashville que va deixar diversos morts...

És molt trist llegir aquestes notícies. Vaig estudiar justament en aquell carrer, molt a prop d’on va passar el tiroteig. És desafortunat. Reso per totes les famílies i gent propera dels morts. Els americans, en general, ho hem de fer millor amb la violència d’armes, passa massa sovint que gent perd la vida per actes de tercers sense cap mena de sentit.

Pateix per la seva família havent-la deixat allà?

Pateixo cada dia per ells. És dur tenir-los allà i saber que passen aquestes coses. Penso que per als americans que tenim famílies al nostre càrrec és la part més difícil. Jugar a bàsquet és fàcil, malgrat tot. Això és al què em dedico i estic centrat en això, al final no puc tenir el control perquè la meva família viu lluny d’aquí. I si jo estigués allà, tampoc...

Què pensa sobre el dret a posseir i portar armes que tenen al seu país?

És terrible. No m’agrada gens, però no puc fer-hi res. Només puc tenir esperança i resar perquè les coses vagin cap a millor.

S’ha trobat mai en una situació de perill relacionada amb la tinença d’armes?

Sí. Desgraciadament m’he trobat en situacions desagradables. Res boig, però ja se sap que passen coses d’aquestes sovint a Amèrica. No he viscut situacions tan bèsties com la de l’escola, tot i que sí que n’he vist alguna pel carrer en les quals no hi he estat implicat. Les he presenciat de prop.

Segur que a Girona deu viure molt més tranquil...

Sí, això segur. Aquí la vida és molt diferent, pots anar caminant tranquil·lament per la nit i sentir-te segur. És important. Als Estats Units a vegades és complicat tornar cap a casa, depenent de la zona on visquis. També cal dir que cada sector és diferent.

Qui va introduir-lo en el bàsquet?

El meu pare. Va jugar-hi a secundària. Ell és un home treballador, fa molta feina en el negoci de restauració. És qui em va posar la primera pilota a les mans i des d’aquell dia vaig esforçar-me per ser el millor. Sempre jugava al restaurant... (Riu).

Somiava en ser jugador de bàsquet professional quan era petit?

Sí! Crec que tots els nens d’Amèrica volen jugar a l’NBA. Però he treballat dur per fer realitat el meu somni i poder viure del bàsquet. No tot és tenir talent, hi ha molta feina al darrere per poder-hi arribar.

Aíto: "Hem de recuperar l'entusiasme"

Què farà quan acabi la temporada a l’ACB?

Quan acabi la temporada tornaré a casa. L’aniversari de la meva filla és aviat i no puc perdre’m el seu dia. A l’estiu potser jugaré en algun equip nacional, però ara mateix no sé res.

Li agradaria renovar i allargar la seva estada a Girona?

M’encantaria tornar a Girona i que la meva família pogués acompanyar-me. Seria ideal. Estic segur que a la meva família li encantaria viure aquí.

Subscriu-te per seguir llegint