L'Olot reivindica la seva final

«Volíem jugar aquesta final», resumia, minuts després d'una nit històrica, Pedro Dólera, l'entrenador d'un Olot que ha patit molt, els darrers anys. El conjunt garrotxí va vèncer en les semifinals de la Copa Catalunya a l'Europa, plantant-se d'aquesta manera en la primera final de la seva història en la competició, que jugarà contra l'Andorra. Ambiciós de mena, demana que el partit decisiu pel títol, davant d'un equip de la segona divisió espanyola, es jugui al seu estadi.

Fonts del club expliquen que ja «s'està treballant perquè això sigui una realitat». De fet, el president Joan Agustí ha començat a estirar fils, però serà la Federació Catalana de Futbol qui prengui la decisió definitiva. A favor de l'Olot juguen diversos factors; el principal que l'últim any la final es va jugar a casa del rival més petit, en un Badalona Futur-Andorra (0-1).

El club de la Garrotxa també reivindica el fet que «som un club arrelat que promociona el talent català» i, asseguren, la possibilitat que la final de la Copa Catalunya es disputi al Municipal -que ja va acollir un Nàstic-Girona el 2017, amb victòria tarragonina als penals-, a banda de tenir a tothom «engrescat i il·lusionat», «seria una gran festa per a tota la comarca». Afegeixen, a més, que per a la ciutat és un «somni», recordant que al mateix temps «caldria implicar a les institucions».

Una identitat pròpia

No fa gaire, l'Olot competia a la tercera categoria del futbol estatal, a la Segona B. Eren temps bonics, aquells, on els olotins oferien un paper més que digne. Reivindicant que «un altre futbol és possible», repartien tardes de glòria sota un projecte clar i estable, amb la promesa de ser sostenibles econòmicament i la ferma convicció de deixar empremta més enllà del terreny de joc, amb futbolistes compromesos, catalans i del territori. «Un Athletic a la catalana», deien. Perquè la seva idea no exigia fer les coses de qualsevol manera. Calia fer-les partint d'una mirada diferent, única. Amb identitat pròpia.

Les derrotes no sacsegen el model

Però van arribar les derrotes, que sovint ho esguerren tot. I de bracet, esclar, els dubtes. Canvis d'entrenadors, marxa d'ídols, descensos i moltes llàgrimes. El model, amb algun matís, no s'ha sacsejat mai. Les arrels són les mateixes a Segona B que a Tercera RFEF. I la classificació per a la final de la Copa Catalunya, on aspiren a aixecar el seu primer trofeu, és una petita (gran) alegria que dona una mica de sentit a la perseverança. I al patiment.

«La gent d'Olot ha d'estar molt orgullosa del seu equip», insistia Dólera, un entrenador que ha permès l'arribada d'aire fresc. Segon a la Lliga (aquest diumenge rep l'Hospitalet, el líder, al Municipal), on veritablement ha estripat qualsevol lògica és en la competició catalana, carregant-se, en situacions fins i tot rocambolesques, la Fundació Esportiva Grama, el Sant Andreu, el Badalona Futur i l'Europa. Tres d'ells, de categories superiors. Ara espera l'Andorra, dirigit per Eder Sarabia i on juga l'exdavanter del Girona, Pablo Moreno.

Els disset minuts de Roquet

Tot va començar amb el doblet de Marc Roquet contra la Grama, també de Tercera RFEF, en una eliminatòria dividida en dos que va causar un impacte majúscul. El primer partit, suspès quan faltaven disset minuts per manca de llum, va acabar 3-2. L'Olot va viatjar creient en una proesa que es va fer realitat, en un tancar i obrir d'ulls. 3-4 i que passi el següent. Va ser el Sant Andreu, de Segona RFEF, que no va poder ni disputar el matx al seu estadi. Inoblidable va ser la primera mitja hora de l'equip de Dólera (0-3), que va acabar patint, insultat i amenaçat per l'afició contrària i veient com l'àrbitre anul·lava un gol en el darrer moment que hauria suposat l'empat (2-3). Èpic a més no poder.

«És un premi»

El Badalona Futur i l'Europa, de la mateixa categoria que els andreuencs, també van mostrar la bandera blanca. El primer als penals (2-2 i 4-2), per acabar de construir un guió del tot rocambolesc. I el segon amb claredat (0-2), després que l'Olot dominés de forma inqüestionable el partit. «Per a nosaltres és un premi, una satisfacció immensa. És un orgull i un honor, haig de felicitar l'equip», expressava, amb una rialla exagerada, Pedro del Campo. «Qualsevol se'n va a dormir, ara», piulava el club garrotxí a les seves xarxes socials, un cop confirmada la victòria. Encara dormiran menys si aixequen un títol que seria molt especial.

Subscriu-te per seguir llegint