György Golomán: «És un honor ser una mica el ‘substitut’, entre cometes, d’un dels meus ídols, Marc Gasol»

Internacional hongarès, amb només 16 anys ja havia debutat a la lliga del seu país. Va provar fortuna als EUA, on va aconseguir beca a UCLA. En no ser escollit el 2018 al draft va provar a la G-League per acabar marxant al Japó i tornant a Europa: Bèlgica, Hongria i Lituània l’han vist jugar.

Com acaba a Girona una antiga promesa del bàsquet hongarès?

La resposta ràpida és per jugar a bàsquet. Al llarg de la meva carrera ser esportista professional m’ha portat a molts llocs diferents, des de petits pobles del Japó fins a grans ciutats dels Estats Units com Los Ángeles. Ara visc una nova aventura aquí a Girona, amb moltes ganes.

Per a què li va servir aquella estada als Estats Units i la beca a la Universitat de Califòrnia (UCLA)?

Allà vaig poder descobrir un bàsquet molt diferent al que coneixia d’Europa, un bàsquet molt més físic, i això em va ajudar a ser també jo més contundent i a adaptar-me a un bàsquet més ràpid, a córrer. Em va anar bé per millorar com a pivot, per fer-me més dur.

I a nivell personal?

Vaig tenir molta sort de poder-hi anar, als EUA. Vaig estar a la hight school (institut) a Miami un any, en unes grans condicions de treball i de ciutat. Després van venir quatre anys a Los Ángeles, en un entorn que també em va ajudar per madurar.

El 2018 no el van escollir al draft i va acabar marxant primer al Japó i després, tornant a Europa. Va ser un disgust no poder arribar a la NBA?

Com tots els jugadors esclar que vaig tenir el somni de la NBA, però també és veritat que quan vaig veure que no podria vaig intentar-ho aconseguir com a última oportunitat jugant a la G-League (la lliga de desenvolupament americana, un esgraó per sota de la NBA). La decisió de tornar no va ser difícil. Jo sóc europeu, tinc la família aquí, i la meva cultura és aquí. Si hi penso, encara, en la NBA? Penso que he d’anar temporada a temporada, pas a pas, i ara en el que estic centrat és en aquest any a Girona. No hi penso massa, no em preocupa. Ara el que he de fer és millorar a nivell personal, veure què més puc aportar a l’equip, i fer un bon any.

Com s’està adaptant a Girona després de viure a Japó, Bèlgica, Hongria i Lituània?

Sí, he tingut la sort de conèixer molts llocs i cultures diferents, com deia abans. Aquí a Girona hi tinc una gran ciutat, amb un gran clima, molt ben situada, i això està molt bé (riu). El viatjar no em ve de nou, és un enriquiment més. 

Què coneixia del club quan el van fitxar a l’estiu?

Quan vaig fitxar vaig fer una petita recerca com sempre fas quan vas a un lloc nou. Vaig veure que Marc Gasol era el president, que fa un parell de temporades l’equip estava a la LEB Or i que va ascendir, i que aquí hi havia jugadors com Quino (Colom) i Ike (Iroegbu) amb qui m’hi havia enfrontat. Amb Quino va ser a la Champions League, i amb l’Ike també havíem sigut rivals al college als Estats Units. També vaig parlar amb l’entrenador.

Com s’està adaptant a l’ACB? Està satisfet amb el seu rendiment en aquests sis partits?

Encara estic progressant i en període d’adaptació. He entrat bé a la lliga, i el joc que aquí es practica crec que s’adapta bé a les meves particularitats.

Quin rival li ha posat les coses més difícils fins ara?

A nivell col·lectiu, d’equip, el rival que més difícil ens ha posat és el Madrid, el campió d’Europa i un equipàs. Si li he de dir el nom d’un jugador que m’hagi posat les coses complicades en aquests sis primers partits li diré Artem Pustovyi, de l’Obradoiro, en el partit del cap de setmana passat. Va ser un bon repte.

Per què és tan irregular aquest Bàsquet Girona?

Fem un bàsquet que proposa córrer i jugar a moltes possessions, i això també té un punt de risc, a vegades. Estem en procés de construcció, encara, i potser això ens fa ser una mica irregulars. De totes maneres en cap partit hem abaixat els braços, sempre seguim insistint.

Com es passa de tres triomfs seguits a tres derrotes seguides?

A la plantilla tenim jugadors experimentats. No donem molta importància ni a les victòries, ni a les derrotes, estem al marge d’aquest factor més emocional que són els resultats. Aquí del que es tracta és de millorar cada dia. La temporada és llarga i hem d’anar partit a partit, per intentar progressar al màxim

Impressiona arribar a Girona per ocupar d’alguna manera una mica el buit que ha deixat, de moment, Marc Gasol, en el joc interior?

L’equip seria diferent si aquesta temporada ell estigués jugant amb nosaltres. Per a mi és un honor ser una mica el seu «substitut», així entre cometes, tot i que tampoc ho sento així. Marc Gasol ha estat una gran referència per a mi, ja des que estava a Memphis, jo era un gran fan seu. 

A què ha d’aspirar aquesta temporada el Bàsquet Girona? Permanència, play-off...?

El club és molt seriós, té una organització molt bona. S’ha d’anar pas a pas. L’ACB és una lliga molt dura, hi ha grans equips. Probablement aquesta temporada hem de millorar els resultats de la passada, quan l’equip es va salvar a la penúltima jornada. Hem d’anar pas a pas, millorant en cada partit. Si la millora és arribant al play-off, o de la Copa, ja es veurà.

Ha conegut la ciutat i els voltants? Li han explicat que estan a punt de començar les Fires, la gran festa major de Girona?

Sóc una persona sociable, no m’agrada quedar-me tancat a casa. Surto a fer el cafè, a passejar, de restaurants... i també he visitat llocs de costa com Platja d’Aro, o he anat a Barcelona. Les Fires? Sí, m’ho han explicat. La setmana que ve em ve a visitar la meva germana i hi anirem a passejar, però segur que no pujaré a la muntanya russa (riu).