El Bisbal vol dur el play-off a LEB Plata a l'Escala

El conjunt baix-empordanès treballa per aconseguir una de les seus per a l'ascens

L'afició del Pavelló Vell, celebrant el campionat de Lliga EBA.

L'afició del Pavelló Vell, celebrant el campionat de Lliga EBA. / ANIOL RESCLOSA

Jordi Bofill

Jordi Bofill

Entre el 9 i el 12 de maig es disputarà la fase d'ascens a LEB Plata, amb la presència del Bisbal Bàsquet, primer classificat de la Lliga EBA en un any gegant per a l'entitat. «De llarg, el millor any de la nostra història», descriu Joan Ferrer, el seu director esportiu, que avança a Diari de Girona la seva intenció de presentar una candidatura. «Treballem discretament, però ho volem fer de manera ferma. Seria molt ben parit dur les eliminatòries finals a l'Empordà», detalla. No seria al Pavelló Vell de la Bisbal d'Empordà, però. Escenari d'una convivència preciosa entre equip i afició. «Seria a l'Escala. Hem mantingut reunions amb els alcaldes, el regidor d'esports i la Federació, pel tema logística. Ara ens hem encallat una mica, perquè estem lluny de completar tot el pressupost. Però ens fa molta il·lusió i creiem que estem al davant d'una ocasió única», afegeix Ferrer.

El límit per presentar la candidatura és el 24 d'abril, però el Bisbal Bàsquet «vol determinar-ho abans i no esperar al darrer moment». L'adjudicació serà entre el 28 i el 29 d'abril. «La clau perquè es faci realitat està en el fet que els dos ajuntaments i la diputació facin un passet endavant més. A la Bisbal tenim el compromís que hi serà, i nosaltres no serem menys. Però la secretaria general de l'esport també ha de contribuir, l'Escala ha de veure que l'impacte seria molt positiu i la diputació ha de creure que celebrar un esdeveniment d'aquesta alçada val la pena. Tant de bo ens entenguem, sí», desitja un home que a la Bisbal hi ha fet de tot i que ara recull els fruits a molts anys de dedicació somiant de manera inesperada.

«Em sento infinitament content, dissabte va ser un dia de fortes emocions (la victòria contra el Mollet va assegurar el lideratge). I el guió va ser d'aquells que encara provoquen que ho visquis més. Va ser sensacional, amb una atmosfera increïble. Brutal, brutal. És difícil de descriure», repeteix. «No havíem viscut res semblant, aquí, sense dubte. Hem tingut anys boníssims, sobretot en l'última dècada; però això és un altre nivell. És incomparable».

Una progressió meteòrica

Joan Ferrer respira passió pels quatre costats, parlant d'un projecte al qual està veient créixer, com si fos un fill. «Quan penses que no podràs superar el que has viscut, ho hem aconseguit. Jo n'he viscut tantes, en aquest club... Però aquesta és la més històrica, és evident. Ara bé, tenim un nou repte al davant i no volem aturar-nos aquí. I toca gaudir, que ja ho hem fet i estem fent, i preparar bé el play-off, que tenim un mes. Arribarem fins a on ens doni el nostre nivell», promet. Perquè el que no vol, tal com va dir Carles Rofes la setmana passada a aquest diari, és que pujar de categoria sigui una exigència. «De cap manera. No hem de dir que hem d'assolir l'ascens tant si com no. Lluitarem per obtenir-lo, esclar. Però l'obligació és donar el màxim de nosaltres per descobrir si és suficient o no».

El director esportiu del Bisbal Bàsquet dona molt valor a l'escalada demostrada per l'entitat gironina, que aquest curs no contemplava acabar primer de la Lliga EBA, tal com ha fet. «El primer objectiu era millorar el rendiment de l'any passat, que vam acabar quarts, però lluny de les fases. Més tard, veient el rendiment col·lectiu, vam voler fixar el repte de ser campions. I ara ja ho som».

No és poca cosa el fet que un club humil, exemplar i treballador com el baix-empordanès aspiri a ascendir a una magnitud diferent, com la LEB Plata. «En algun moment haurem de començar a parlar seriosament, perquè ara mateix no hi ha res concret sobre si estem preparats, o no. El marge que hi haurà entre un hipotètic ascens i donar el vistiplau no és ampli i implica diversos factors. El club necessita una sèrie d'adaptacions, però està disposat a fer-ho. El que puc dir és que si es dona, farem tot el possible per ser-hi. Després decidirem amb la màxima ambició i il·lusió, però amb seny i no fent volar coloms. Si pugem, volem fer-ho amb les màximes garanties».

Subscriu-te per seguir llegint