Un desequilibri que dura massa

El Girona no troba la forma d’aturar la sagnia de gols encaixats i només ha tingut l’average general a favor tres cops tot el curs

Paulo Gazzaniga es plany a San Mamés on el Girona va encaixar dos gols tot i guanyar (2-3)

Paulo Gazzaniga es plany a San Mamés on el Girona va encaixar dos gols tot i guanyar (2-3) / AFP7

Marc Brugués

Marc Brugués

El Girona va arreglar dissabte passat a Vallecas el que semblava que havia de ser un altre despropòsit lluny de Montilivi. Els de Míchelvan veure’s desbordats a la primera part per un Rayo que, tranquil·lament, hauria pogut deixar el partit sentenciat amb una mica més d’encert. No ho va fer i els gironins van canviar radicalment la cara a la represa per acabar sumant un punt i quedar-se amb la sensació que fins i tot era curt. El 2-2 final va permetre sumar un punt balsàmic per a un Girona que respira tranquil durant aquesta aturada de la competició. Tot i això, el duel a Vallecas va evidenciar, un cop més, la gran xacra de l’equip aquesta temporada. No és pas la manca de gol, ni de bon tros. Ans al contrari. La fuita és al darrere, on l’equip no sap posar el cadenat i ha fet, de rebre gols, un hàbit. Tant és així que ja en duu 41 d’encaixats en 26 jornades la qual cosa suposa una mitjana d’1’64 gols en contra per partit. Una xifra que només empitjoren l’Elx (51), l’Almeria (45), l’Espanyol (42) i el Sevilla (42). 

Desfer l’equilibri a la balança entre els gols a favor i els gols en contra és quelcom que obsessiona Míchel. El tècnic continua sense trobar la tecla per tancar la sagnia que martiritza l’equip i que l’obliga a multiplicar-se en defensa i a haver de marcar gairebé cada partit més d’un gol per puntuar. Cal recordar que el Girona tan sols ha estat capaç de deixar tres vegades la porteria a zero amb la temporada. La darrera va ser en la victòria contra el València a l’estadi (1-0). A més a més, l’average general pràcticament durant tot el curs ha estat desfavorable i el tècnic mira de troba la fórmula per acabar amb aquest desnivell. Ara, el balanç general és de -1, amb 40 gols a favor i 41 en contra, però durant tot el curs i llevat de la jornada posterior al triomf a Bilbao (2-3) en què va ser de +1, ha estat sempre negatiu o anivellat. Sí que és veritat que a la segona jornada i també després de la cinquena, el Girona tenia un +1 d’average general però cal tenir en compte que s’havien disputat ben pocs partits de Lliga. 

Bueno, David López i Stuani celebren un gol a Montilivi

Bueno, David López i Stuani celebren un gol a Montilivi / ANIOL RESCLOSA

El pitjor desavantatge golejador ha estat fins ara -4 i s’ha produït un parell de vegades. Primer, en el pitjor moment del curs quan l ‘equip navegava i va estar set jornades consecutives sense guanyar (des de la derrota al camp del Betisfins al triomf amb l’Athletic Club). No fan tant, en la desfeta a Cadis, el Girona també va tornar a tenir un -4 en l’average general que feia feredat. Tot i això, la golejada a l’Almeria (6-2) va arreglar força les coses. Des de llavors, l’equip ha anat mantenint-se a zero o amb un desavantatge mínim.

El balanç general de gols de -1 que té el Girona és el novè de tota la categoria i supera, positivament, fins i tot equips que estan per sobre a la classificació com l’Osasuna (-5), el Celta (-3) o el Mallorca (-5).