Girona-Elx: Només falta lligar bé el sac

Amb la punta dels dits acarona el Girona la permanència. La frega i hi és tant a tocar que alguns ja la donen per feta gràcies a la pràctica victòria contra l’Elx a l’estadi. Un triomf que permet als de Míchel sumar 38 punts i fer un altre pas de gegant per escapar-se de la zona de descens. No està fet, no, però gairebé. I és que l’experiència recorda que fins que no sigui al sac i ben lligat mai es pot celebrar res. En aquest cas, la permanència ja és al sac i es pot dir que el Girona fins i tot hi ha fet un nus. El xampany, el cava o el que sigui ja es pot anar posant a la nevera. Ara bé, per evitar entrebancar-se val més fer-n’hi dos de nusos i acabar d’estacar-la bé. De Lliga en queda i en quedarà molta encara, però el Girona va fer el salt gairebé definitiu per a continuar la temporada que ve a Primera. No va caler treure la millor versió. Ni acostar-s’hi. Com si fos un equip gran i, malgrat que als més puristes de la pulcritud no els agradi guanyar així, els gironins en van fer prou amb un partit mediocre per sumar els tres punts contra el cuer. Hi va faltar de tot al partit. Sal, pebre, salsa picant... i només dues aparicions en el moment just de Castellanos (m.46) i Romeu (m.70) van evitar un pas en fals dels de Míchel contra un rival mort que, tot i això, va donar prou feina a Gazzaniga. 

Bon temps, l’hora de dinar, el cuer... D’excuses n’hi pot haver moltes, però de la mateixa manera que a Cadis o a Getafe, entre altres desplaçaments, l’equip no va estar a l’altura, ahir va faltar poc. La diferència respecte a aquells partits va ser que al davant hi havia un rival que no s’hi jugava la vida i que de bones intencions sí, però d’oposició en va presentar ben poqueta. Només Gerard Gumbau i la seva cama esquerra van posar en qüestió la victòria gironina en un parell de rematades que van fer intervenir Gazzaniga i unes quantes centrades a l’olla marca de la casa sense conseqüències. 

Ben aviat es va veure que no seria un partit d’aquells que fan aixecar el públic del seu seient. De seguida es va entrar en una espiral d’interrupcions que van fer que si ja podia fer mandra posar-s’hi, encara li costés més al Girona. A més a més, la lesió només començar de Borja García tampoc hi va ajudar. Míchel va repetir el mateix equip que havia enlluernat al Camp Nou i que havia superat l’Espanyol a Montilivi amb l’únic canvi forçat de Juanpe per David López, baixa de darrera hora per unes molèsties a l’adductor. L’equip no el va trobar a faltar. 

Era el dia de la confirmació. Només faltava creure-s’ho i sortir amb la intensitat que tocava o esperar que el rival fos inofensiu. Els jugadors gironins van triar la segona opció i els va sortir bé. Lluny del domini absolut de la pilota i de l’allau de joc ofensiu que solen ser habituals quan el Girona juga a Montilivi, va ser l’Elx qui va dur la iniciativa del joc a la primera part. Els de Sebastián Beccacece triangulaven amb criteri i arribaven fins ben a prop de la porteria d’un Gazzaniga que, al quart d’hora, ja hauria d’intervenir per desviar amb la punta dels dits una rosca enverinada en un intent de vaselina de Gumbau. La imprecisió dels jugadors blanc-i-vermells s’encomanava entre una afició, a també qui li costava d’engegar. Un xut d’Aleix Garcia- substitut del lesionat Borja García- que va atrapar bé Werner va ser la primera tímida aproximació del Girona. No n’hi hauria cap més fins al darrer minut de la primera part en què Castellanos guanyaria el salt a Clerc per rematar amb el cap una centrada de Toni Villa. L’argentí es posava la mà a la boca fent callar els crítics després de la seva errada al Camp Nou. Millor impossible. Un gol abans de la mitja part i cap als vestidors. I això que poc abans de l’1-0, Gazzaniga havia atrapat bé un xut sec de Gumbau després d’una pèrdua de pilota d’un desconegut Tsygankov.

 El gol no va fer variar el guió de partit que s’estava veient. La represa va començar amb seguit de faltes i córners penjats a l’àrea local sense perill. Collado ho va provar un xut que va desviar Gazzaniga i fins i tot Gumbau, crescut, es va atrevir des del mig del camp amb un intent que va sortir no pas gaire desviat. L’espessor gironina era absoluta. Míchel va mirar d’aclarir-ho tot canviant la banda esquerra i fent entrar Miguel Gutiérrez i Valery per aportar més profunditat. De mica en mica, el Girona aniria guanyant algun metre tímidament, i Werner hauria d’aparèixer per salvar un intent d’Aleix Garcia primer i Tsygankov després. Amb l’equip començant a augmentar les revolucions, Oriol Romeu, amb l’esquerra, engaltaria una pilota morta a la frontal després d’un mal refús de la defensa i l’enviaria al fons de la porteria visitant. Montilivi es despertava per esclatar d’alegria amb un gol que feia abaixar definitivament els braços a l’Elx i certificava una victòria local que no va perillar en els vint minuts més l’afegit posterior. Al contrari, a partir d’aquí el Girona es va animar i va cercar arrodonir el marcador amb el tercer. No va arribar i només hi va haver temps perquè Ponce es passés de frenada i el VAR l’expulsés. Amb la llei del mínim esforç, els tres punts es quedaven a casa.

LA FITXA

Girona: Gazzaniga, Arnau, Bueno, Javi Hernández (Miguel Gutiérrez, min.57), Juanpe, , Romeu, Iván Martín. (Couto, min.77), Borja García (Aleix Garcia, min.14), Tsygankov, Toni Villa (Valery, min.57) i Castellanos (Stuani, min.77).

Elx: Werner, Palacios (Lirola, min.46), Mascarell, Bigas, Clerc, John Donald, Gumbau, Tete Morente (Nico Fernández, min.78), Raúl Guti (Collado, min.46), Boyé (Nteka, min.78) i Pere Milla (Ponce, min.78).

Gols: 1-0, min.44: Castellanos; 2-0, min.70: Romeu.

Àrbitre: Figueroa Vázquez. Va amonestar Castellanos, Bueno, Romeu (Girona); Pere Milla, Boyé, Gumbau (Elx). Va expulsar amb vermella directa a Ponce (Elx), al minut 91.

Estadi: Montilivi, 11.114 espectadors.

Recupera el minut a minut: