Les comunitats religioses a la diòcesi es redueixen a gairebé la meitat en set anys

Els dos últims monjos dominics que quedaven a l’església del Sagrat Cor de Girona en van marxar el 2017, després de 66 anys a la ciutat. Aquell mateix any, les dues últimes monges caputxines que quedaven al convent de la pujada del Rei Martí, també a Girona, van ser traslladades a una altra comunitat, posant així punt i final a més de quatre segles de presència a la ciutat. L’any 2019, les quatre carmelites descalces de Montilivi també van marxar, després de 63 anys de comunitat a la ciutat. I el juliol de l’any passat, trascendia que les últimes quatre germanes Carmelites de la Caritat Vedruna de Girona també eren traslladades, abandonant així l’escola on portaven 116 anys. 

Absolt després de trencar una ordre d'allunyament a Palafrugell perquè és sordmut i no "entenia" la mesura

Tot i que les comunitats de vida religiosa són una peça fonamental a la diòcesi de Girona, en els darrers anys s’ha produït un degoteig constant de tancaments i comiats, sovint després d’anys d’història. La falta de noves vocacions, sumada a l’envelliment i mort dels membres que encara queden, han fet que sovint quedin comunitats molt petites vivint en grans convents, de manera que les congregacions acaben optant per reagrupar-les, fet que sovint comporta el trasllat a altres províncies. 

En la majoria d’ocasions, aquestes comunitats deixen enrere convents, com el de la pujada del Rei Martí o el de Montilivi, que poden tenir la capacitat de generar grans projectes, però que sovint són difícils de fer-se realitat perquè són edificis molt grans i que tenen un gran cost de rehabilitació, a banda que s’han de tenir en compte els usos permesos per l’administració. 

La segregació escolar cau entre un 18 i un 42% a escoles i instituts de Salt en cinc cursos

Segons les dades del Butlletí de l’Església de Girona, a 31 de desembre de 2022 hi havia 49 comunitats de vida religiosa a la diòcesi de Girona, que inclou l’Alt Maresme i en canvi exclou el Ripollès i la Cerdanya. L’any 2015, la xifra de comunitats religioses a la diòcesi ascendia a 82, de manera que en només set anys s’ha reduït un 40%, és a dir, que el nombre de comunitats religioses s’ha quedat pràcticament a la meitat.

Més femenines que masculines

Entre les comunitats gironines n’hi ha clarament moltes més de femenines que de masculines. En aquests moments, la diòcesi compta amb 40 comunitats de 22 instituts de vida religiosa femenins, mentre que l’any 2015 hi havia 66 comunitats de 27 instituts. Així doncs, en el cas de les comunitats femenines, el descens ha estat del 40%. Si s’observen les comunitats masculines, en aquests moments n’hi ha nou de vuit instituts diferents, mentre que el 2017 ascendien fins a setze. Per tant, en aquets cas, el descens ha estat del 43,75%.

Biòlegs marins marquen centenars de taurons a la Costa Brava per estudiar-los

Canvis estructurals 

Fa pocs dies, la delegada de Vida Consagrada del Bisbat, Pilar Pina, va admetre que s’havien hagut de tancar diversos convents de la diòcesi a causa de l’edat avançada dels seus membres i al reagrupament en alres comunitats, cosa que els ha obligat a fer «canvis estructurals», ja que sovint no es troben prou relleus per mantenir les comunitats obertes. Tot i això, Pina també va recordar que hi ha congregacions i institucions que es reforcen en altres països, de manera que poden desenvolupar allà els seus projectes.

Una de les comunitats que queden en actiu a la ciutat de Girona -i que és també una de les més emblemàtiques- són les monges benedictines del monestir de Sant Daniel, que precisament van perdre fa pocs dies una de les seves membres més veteranes, la germana Nativitat Madrenys, que havia entrat al monestir el 1943 i va morir als 101 anys d’edat.  

Subscriu-te per seguir llegint