Multa de trànsit surrealista: a punt de l’embargament després d’entregar el cotxe al taller de desballestament

A l’Avelina la van multar per una infracció de trànsit que no va cometre. No es tracta que la conductora negui que circulés a massa velocitat per Barcelona ni que discuteixi que se saltés un semàfor en vermell. La seva queixa resulta molt més xocant: L’Avelina no conduïa a l’hora i el dia que consta en la sanció de l’Ajuntament. 

La denúncia assegura que va ser enxampada a la Gran Via al volant d’un cotxe sense etiqueta ambiental a les 08.23 del matí d’un dimarts d’agost de l’any passat, en ple horari de la zona de baixes emissions (ZBE), quan es veta la circulació als turismes assenyalats per contaminar en excés. No obstant, no era possible que el vehicle acusat de desobeir la restricció recorregués la ciutat quan diu la notificació: la conductora s’havia desfet del turisme cinc dies abans, quan el va entregar al taller de desballestament municipal. 

El motiu rere el misteri de la multa és una confusió banal. L’automòbil del qual l’Avelina s’havia desprès –un Volkswagen Golf de color blanc– anava carregat en una grua, de camí a ser triturat. El radar va captar la matrícula sense tapar del Golf arrossegat i va identificar que el vehicle tenia prohibit transitar en aquell instant. La màquina –i el funcionari que, potser, va examinar la fotografia abans d’enviar la multa– van ser incapaços d’apreciar que el turisme no es desplaçava per si sol sinó que, en realitat, estava sent remolcat. 

Es tracta d’un error que, des de la implantació de la ZBE el 2020, s’ha repetit en alguna altra ocasió, també amb episodis esporàdics i idèntics al que l’Avelina testifica. El consistori comenta que ha efectuat ajustos a les càmeres «per minimitzar incidències». Afegeix que va acordar amb els gremis corresponents que les plaques de les matrícules es cobrissin per estalviar-se equivocacions. No obstant, no va passar en el cas en qüestió.  

Un requadre negre

La imatge que l’Avelina va rebre amb l’avís no ajuda a aclarir l’equívoc. Amb prou feines es distingeix alguna cosa. «El que van enviar és un requadre negre, amb una micromatrícula que gairebé no es llegeix», es queixa. 

El consistori ha acabat anul·lant la multa set mesos després de dictar-la. Lluny de mostrar-se satisfeta, la veïna desgrana encara irritada la successió de despropòsits que va afrontar. El disbarat va arribar al punt de quedar a punt d’un embargament per ordre municipal.  

«Tinc 76 anys i, amb la meva edat, la situació em superava. No és el mateix que li passi a una persona jove que a algú de la meva edat, tot i que encara tinc empenta», admet. Dona fe que va haver de bregar perquè li donessin la raó davant una confusió que cataloga de «kafkiana i absurda, abusiva i insensata». 

Després de dos recursos infructuosos –«no van respondre ni a un ni a l’altre»–, la denunciada va acabar presentant-se a l’oficina municipal d’Hisenda, a pocs dies que li intervinguessin el compte corrent per retenir-li 241,90 euros per impagament de l’amonestació. Ho va arreglar a la vella usança, en finestreta i exigint ser atesa. «Van venir diversos funcionaris, van mirar la foto que tenien a l’ordinador, la van fer més gran... Al final, van reconèixer que el meu cotxe anava a sobre d’una grua», explica.

Cadena desafortunada

L’Avelina enumera una cadena d’aparents negligències. En primer lloc, remarca que la multa que li imposava un pagament de 200 euros no va arribar certificada al seu pis de Barcelona. «El porter la va trobar casualment a l’obrir la bústia de la publicitat. Ho fa una vegada per setmana per tirar la propaganda i allà va trobar la carta», precisa. 

Això va passar el 14 de novembre, dos mesos i mig després que es firmés la resolució contra la conductora. L’ajuntament respon que va intentar comunicar la notificació en persona el 15 i el 16 de setembre. Afirma que no va ser possible i que, en conseqüència, «es va seguir el procediment fixat», per la qual cosa l’avís es va publicar el 28 de setembre al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). 

El consistori addueix que l’afectada va interposar un recurs el 18 de novembre, «fora del període d’al·legacions». El termini es va esgotar el 18 d’octubre, 20 dies després que l’anunci aparegués al BOE. Difícilment l’Avelina podria haver apel·lat dins de termini, desconeixedora com era de la sanció fins que el porter la va trobar en una bústia que només ell examina.

Molesta per no haver rebut la multa a temps, l’Avelina hi suma la resposta com a mínim aspra de la funcionària amb qui va topar al trucar en la primera ocasió en què va procurar aclarir l’assumpte. «Em va dir que tenia l’obligació de mirar el BOE i saber que jo apareixia com a morosa a nivell nacional. Va ser el pitjor que em van poder dir. Em va alterar. No tinc cap hipoteca, ¡però allà surten persones que deuen 800.000 euros!», remarca l’Avelina. 

Atemorida per figurar com a deutora, es va convèncer que hauria d’abonar el càstig. No obstant, va tornar a contactar amb el consistori. La segona conversa va ser menys malcarada i li van desmentir que aparegués en un registre públic de deutors. Va poder cursar el recurs i va hi incloure el certificat que havia entregat l’automòbil. «Pensava que ja podia estar tranquil·la, però no va ser així», admet. «A primers de gener del 2023, em van comunicar que havia de pagar 223 euros pel mateix concepte. I el 21 de març, el meu banc em va notificar que tenia un embargament», detalla.

«Incompetència i mala gestió»

Mentrestant, l’Avelina va tornar al taller de desballestament municipal per demanar comptes. «Em van dir que, a l’hora que surt a la multa, el cotxe anava a la grua i que el que havia de fer era denunciar l’ajuntament», expressa. Al final, va aconseguir que la sanció es cancel·lés sense correus electrònics ni reclamacions a distància. 

«No em van donar cap explicació de com es van poder confondre», testifica l’Avelina, que sent haver patit una manifesta atzagaiada: «Hi ha hagut incompetència i mala gestió, i penso que també mala fe. Si no, no m’haurien dit que apareixia en una llista de morosos per intimidar-me». 

El consistori remarca que les sancions indegudes a vehicles traslladats en grua són «aïllades». «Quan es detecten a través d’un recurs, sempre es retiren», postil·la. No obstant, a l’Avelina no li va resultar senzill treure-se-la de sobre. Tan complicat ho va arribar a veure que va estar a punt d’abonar-la en dues ocasions: «Una vegada vaig arribar a posar-me la jaqueta per anar al banc i pagar-la. Quan anava a obrir la porta, em vaig aturar. ‘¿Per què pagaré si no he fet res?’, em vaig dir». Perseverant, la conductora va aconseguir que les evidències que acreditaven que no va perpetrar la falta s’imposessin sobre la burocràcia que l’apressava a pagar.