Jutges i lleis

En un país democràtic el poble escull per sufragi universal els seus representants que formen un govern i elaboren lleis que després aplicaran els jutges. Aquí a Espanya no és així. Aquí ens hem inventat la democràcia orgànica, una troballa pel gran demòcrata Francisco Franco. Aquí hi ha eleccions, el poble escull els seus representants però si no surt el resultat que esperen els rics i els neofeixistes –són els mateixos– es diu que el govern és il·legítim. També els jutges actuen dient quins diputats poden ser-ho i quins no, tant a Espanya com a Europa. La presidenta del Congrés i el president del Senat es pleguen a les seves condicions. Però la cosa va més enllà. Quan els parlamentaris es proposen fer lleis surten els jutges i els avisen de quines poden fer i quines no. Si el Parlament tira endavant els amenacen de suspendre les votacions. Si amb tot els diputats tiren endavant i aproven lleis que no agraden als jutges aquests el que fan és no complir-les. Posarem dos exemples recents, la llei del «només sí és sí» i la derogació de la sedició i la reforma del delicte de malversació. La primera es fa arran de la sentència de La Manada a Pamplona. Ja en aquella ocasió una ministra de Justícia, Dolores Delgado, va dir que no calien reformes legals sinó reformes mentals dels jutges. Al final s’ha hagut de fer una nova llei per acotar la capacitat d’actuació dels jutges neofeixistes i masclistes. I què ha passat? Que ara els jutges carques redueixen penes als violadors. Hi ha indocumentats que diuen que la llei té errors. No en té cap ni un. Alguns jutges en comptes d’interpretar la llei, el que fan es rebaixar penes als violadors per desgastar el govern que consideren il·legítim. El mateix passa amb la reforma del codi penal, es reforma, protesten quan s’està fent, i resulta que no serveix per reduir les penes a ningú. I continuen dient que hi ha afany de lucre en uns diners que no han anat a la butxaca de cap dels condemnats. Quan es planteja què fer amb els jutges hi ha cafres que proposen que els jutges escullin el TC i el CGPJ. És a dir que s’escullin entre ells, els seus fills i els seus nets. (Ja ho fan ara com en el cas de Sofía Marchena sense ni oposicions). Encara hi hauria més jutges d’extrema dreta que ara. Diuen que les oposicions són dures. Mentida. Es va descobrir que els aspirants paguen en diner negre a altres jutges per tal que els «preparin», en realitat es compra l’oposició. Es va descobrir, es publica i no hi ha cap jutge condemnat ni investigat. Qui ho hauria de fer? Un dels problemes de sempre del Regne d’Espanya és la incapacitat de reforma fins i tot quan tothom veu que les coses van malament. L’única solució és començar a fer manifestacions contra els jutges com van fer les feministes el 2016. I què va dir Carlos Lesmes el «martillo de herejes» catalans? «Los responsables públicos que critican al tribunal de La Manada pueden ‘comprometer gravemente’ el sistema de Justicia». És clar. Amb Felip VI no hi ha res a fer.

Subscriu-te per seguir llegint