Michel, a prop de consolidar-se a Primera

Michel va superar contra l'Elx el nombre de partits que va dirigir al Rayo Vallecano a Primera divisió, abans de ser destituït a la jornada 28. Amb l'Osca, només va arribar a la jornada 18. A la seva fulgurant trajectòria com entrenador, tan sols li falta la cirereta d'entrenar una temporada sencera a Primera i consolidar-se a la màxima categoria. Ningú no dubta que ho aconseguirà enguany.

Aquesta és la setena temporada de Michel com entrenador d'elit. A la primera, va salvar el Rayo de baixar a Segona B. Després, ha obtingut tres ascensos a Primera (Rayo, Osca i Girona) i ha entrenat dos anys a la màxima categoria, sense poder completar la temporada. Cap dels dos entrenadors que el van rellevar (Paco Jémez al Rayo i Pacheta a l'Osca) van poder evitar el descens dels seus equips.

Molt pocs entrenadors han sumat al llarg de la història tres ascensos de Segona a Primera. Abans que Michel, ho havien aconseguit entrenadors com Eusebio Rios (Recreativo, Valladolid i Múrcia) Benito Joanet (Tenerife, Cádiz i Castelló), Felipe Mesones (Múrcia, Elx, Valladolid), Paquito (Racing, Rayo i Vila-real) i Mané (Lleida, Alabès i Llevant), tots ells retirats fa anys del futbol. Aquests dos últims van dirigir el Figueres: Mané, les temporades 1985/87, amb l'històric ascens a Segona A, i Paquito, la 1987-88, estant a prop de pujar a Primera. En l'ascens del Rayo amb Paquito d'entrenador (1994-95), un jove Michel de 19 anys va jugar quatre partits. Només el mític Arsenio Iglesias té quatre ascensos a Primera en el seu palmarès: Deportivo, en dues ocasions, Saragossa i Hércules.

Obtenir tres ascensos de Segona a Primera està a l'abast de molt pocs entrenadors, però el mèrit de Michel és que ho ha fet havent entrenat només tres temporades i mitja en aquesta categoria, i dos dels ascensos (Osca i Girona) han sigut en clubs que fins fa quatre dies no havien tastat mai la Primera. Altres reconeguts entrenadors, només han aconseguit dos ascensos. Dels de l'època moderna, destaquen: Paco Herrera (Celta i Las Palmas), Vicente Moreno (Mallorca i Espanyol), Liuis Garcia Plaza (Llevant i Mallorca), Bordalás (Alabès i Getafe), Rubi (Osca i Almeria), José Luis Oltra (Tenerife i Deportivo), Juande Ramos (Logroñés i Rayo), Lucas Alcaraz (Recreativo i Múrcia), Fernando Vázquez (Celta i Deportivo), Sergio Kresic (Mèrida i Las Palmas) i Pepe Mel (ambdós amb el Betis).

Ara, a Michel li resta certificar la permanència. És molt a prop, però la trista experiència de l'any del descens (una victòria en les últimes deu jornades) fa que tothom ho miri amb certa cautela. La diferència és que la temporada d'Eusebio el Girona no jugava a gaire res i tenia més punts que joc. Aquest Girona, al qual durant bona part de la temporada només li ha faltat una mica més de solidesa defensiva, puntua i juga bé. A vegades, a diferència del que va passar la lliga 2018-19, amb més joc que resultats, si exceptuem el partit contra l'Elx. Abans d'acabar la temporada, el Girona també serà l'equip al qual Michel haurà dirigit més partits en la seva carrera com entrenador i tot sembla indicar que, definitivament, es consolidarà a Primera divisió amb un segell de joc molt identificable.

Subscriu-te per seguir llegint