De processons i temples

L’assistència a les processons, arreu de les comarques gironines (i també d’Espanya), ha estat quasi multitudinària. De fet la darrera notícia sobre les processons del Centre d’Investigació Sociològiques (CIS) diu que sis de cada deu espanyols assistiria a les processons (participant o com a espectador). La notícia que he rebut no queda desglossada per províncies. Tanmateix és notori que les nostres processons de Setmana Santa reuneixen moltíssima gent

La paradoxa és que l’assistència als nostres temples catòlics (principal referència), va minvant i la majoria són gent d’edat avançada. Les vocacions sacerdotals, religioses, estan sota mínims. Els casaments religiosos van baixant. També els bateigs, comunions i confirmacions. En definitiva, una gran caiguda respecte a cinquanta anys enrere.

Som els darrers cristians?, es preguntava l’any 1998 la publicació de l’Abadia de Montserrat Qüestions de Vida Cristiana. Evidentment que no! La paradoxa de les processons i el temple no expliquen per si soles la magnitud i la complexitat del cristianisme com a fet religiós.

El fet religiós es pot contemplar i descriure, des de la cultura (sociològica, històrica, artística, psicològica, filosòfica, teològica), però sobretot es pot viure des de la fe. «El cor té raons que la raó ignora», ens dirà Blaise Pascal (1623-1662) filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l’únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.

Sociològicament, podem incidir en diferents fets. Quant a nombre, no és el mateix a Europa que a Amèrica (nord i sud) que a Àfrica on el cristianisme (en les diferents tradicions) és puixant, com també en altres continents.

En canvi a l’Europa del tercer mil·lenni, molts observadors de la història i de les manifestacions culturals diuen que és semblant al darrer imperi romà: hedonista, descreguda, que ha perdut el sentit de la vida i els valors. No serà que han retrocedit i es qüestionen els coneixements humanístics (entre ells els religiosos) en favor dels utilitaristes que afavoreixen les professions que tenen més demanda al mercat de treball?

La fe cristiana es fonamenta en l’estimació de Jesús, home i Déu, clavat a la creu i ressuscitat.

La vida religiosa dels cristians queda expressada en el símbol de la creu. Una part vertical, transcendent i una part horitzontal que és la necessitat d’una connexió íntima amb altres humans.

D’aquí que Martin Hagglund, professor de filosofia a Yale, ens digui en el seu llibre Esta vida que la part vertical de la religió cristiana està en crisi, tanmateix l’horitzontal està en puixança.

La part horitzontal s’expressa en la immensitat de voluntaris sense ànim de lucre que procuren el bé comú en atencions assistencials, de promoció humana, procurant educació i benestar econòmic i ecològic, així com maldant pels drets humans bàsics: llibertat, igualtat, solidaritat i subsidiarietat.

Tanmateix, la part vertical (espiritualitat i transcendència) i horitzontal (amor al pròxim), queda molt ben expressada en la cultura popular tradicional que identifica un poble, com les processons de Setmana Santa. Explicarà aquest sentiment la concurrència de tanta gent?

Rossend Serra i Pagés (1863-1929), mestre folklorista (saber i coneixement del poble) deia que: «La tradició és la pàtria mateixa; ella ens guarda la fe del baptisme, ella ens canta en frase senzilla que ens va directe al cor les proeses dels nostres majors, les abnegacions heroiques i els sacrificis sobrehumans que varen haver de fer per reconquerir la terra, per governar-la sàviament, i tan aviat amb accent enèrgic exalta les empreses èpiques com amb cant de rossinyol enamoradís, canta les amors de la terra, com la veu condolguda recorda els dies de dol de la pàtria. Aquesta és la tradició».

Així són, també, les nostres tradicionals processons, símbols del passat que ens demanen compromís social en el present , per a la construcció d’un món millor.

Subscriu-te per seguir llegint