Cara o creu

He estat pendent del que passava a Sant Feliu de Buixalleu per resoldre l’empat a 247 vots entre Junts i ERC produït al poble el passat diumenge i que deixava sense possibilitat d’adjudicar el setè regidor a cap de les dues úniques candidatures. La cita era divendres als jutjats de Santa Coloma de Farners, seu de la Junta Electoral de Zona. Resoltes totes les incidències l’empat es va mantenir i, per tant, d’acord amb la llei electoral, es va procedir al desempat. No queda determinat per la llei el sistema exacte i es va acordar fer-ho de forma clàssica: llançar una moneda a l’aire tot deixant-la caure al terra per veure què quedava a la vista. Va sortir creu i el regidor fou adjudicat a Esquerra Republicana.

Les imatges gràfiques de l’esdeveniment informen que la moneda utilitzada era de 2 euros. Fins i tot feia la impressió que era una moneda una mica gastada, que ja havia fet la seva feina. El cantó creu és comú a totes les monedes emeses al territori de l’euro. Pel que fa a la cara cada país pot fer el que vulgui. No sabem quina trajectòria vital ha tingut la moneda de Santa Coloma perquè només es veu a les imatges el cantó creu. Qui sap què hi havia a la cara: l’emèrit, l’àliga alemanya o la reina Beatriu d’Holanda? La decisió evidentment és injusta però no deixa de tenir un enorme simbolisme. Els vots de tots i cadascun dels ciutadans són importants. Això val tant per qui hi va anar ben decidit, qui va canviar d’opinió al darrer minut o qui va arribar tard dos minuts.

Fins i tot si Josep Roquet o Xavier Santos haguessin intercanviat les seves decisions: cara i creu, el primer continuaria essent alcalde. Immediatament els dos protagonistes coincidien manifestant a la nombrosa premsa interessada per la insòlita situació, que la circumstància exigia oferir al poble esforçar-se en una entesa entre les dues candidatures. Sant Feliu de Buixalleu és un municipi d’una natura desbordant, abocat al Montseny i les Guilleries. Amb quatre nuclis de població i una superfície molt notable. De fet, només cal creuar Sant Feliu per connectar els termes de Sant Celoni i Santa Coloma de Farners, aparentment distants. El darrer cop que vaig estar al poble fou, ja fa uns anys, per dinar al restaurant Masferrer, que és de la família del televisiu Quim Masferrer popular pel programa de TV3 El foraster. Recordo que era tardor i l’esclat de bolets a la nostra taula fou sensacional. En especial una sopa de bolets reconciliadora amb els sentiments d’humanitat.

En fi, que l’experiència viscuda pels ciutadans de Sant Feliu de Buixalleu no queda tan llunyana al que passava en molts etapes de la Grècia clàssica. A diferència de Roma, on els comicis, les campanyes i de fet els partits no tenien res a envejar a l’actualitat, pel que fa a Atenes s’implantaven sistemes de sorteig rituals de molts dels càrrecs entre els ciutadans lliures. La idea, suposo, era que si tots servien per escollir, tots haurien de servir també per ser escollits. Per tant, i per fer-ho fàcil, una rifa. Avui aquest discurs seria molt perillós. Això sí, l’empat de Sant Feliu de Buixalleu substitueix en popularitat al darrer gran empat viscut al país. A finals del 2015 una assemblea de la CUP reunida a Sabadell havia de triar entre votar la investidura d’Artur Mas, president en funcions o no fer-ho i anar a la repetició electoral frustrant un govern de Junts pel Sí, l’única vegada que ERC i CiU han anat plegats a unes eleccions.

Posades a votació les dues opcions va anunciar-se que el resultat havia estat d’empat a 1.515 vots. Els cupaires es varen afanyar a exhibir actes dels resultats ja que de forma immediata es va pensar que aquesta havia estat una solució de compromís davant d’un resultat molt ajustat però que no era un empat. Aquesta és una possibilitat que evidentment és possible en el càlcul de probabilitats, igual com ha succeït a Sant Feliu de Buixalleu. Però en realitat ha esdevingut un dels grans misteris contemporanis de Catalunya , fins el punt que podria fer-ne un especial el professor D’Arbó, mític director i presentador de Misterios al descubierto, encara en actiu. Finalment el secretariat de la CUP va decidir dies després no votar Artur Mas i el final de la història és prou coneguda. A poques hores de convocar-se de forma automàtica noves eleccions, Artur Mas va renunciar a la investidura en favor del llavors alcalde de Girona Carles Puigdemont, com a nou candidat. Hauria estat diferent la història del país sense aquell empat de Sabadell? Chi lo sa.

Subscriu-te per seguir llegint