Batibulls electorals

Si m’atenc a la compra de vots, sigui barroerament pagant-los amb efectiu o sigui de manera sofisticada mitjançant falses promeses , publicitat subliminal i falses notícies, manipulació del vot, per part dels representants elegits pactant amb grups fins aleshores antagònics amb la finalitat primordial d’assolir poder institucional, m’atreveixo a afirmar que certament, estem davant un mercadeig dels vots.

Un mercadeig que potser els negociadors poden entendre, en funció dels seus objectius econòmics o de poder, però difícilment ho podem entendre els votants.

Personalment, em recorda la llegenda del Mercat de Calaf. Una llegenda que ens evidencia el guirigall que es forma quan les paraules queden glaçades (Calaf a l’hivern fa un fred que pela) però quan surt el sol, les paraules es descongelen, brolla el desbordament verbal, on tots parlen alhora i cap escolta a l’altre. (Tota la llegenda a Històries de Calaf. Visions, tradicions, personatges de Josep M. Solà. Edicions de l’Albi)

El mercadeig de vots i les falses notícies, generen escàndols que els mitjans de comunicació celebren i es freguen les mans per l’augment de vendes amb els corresponents beneficis.

Tanmateix , la tendència de tot plegat es que el guirigall verbal forneix el guirigall mental, i aquest deriva a posicions extremes que pretenen portar solucions simples per a problemes genuïnament complexos i malauradament engendra odi.

La revista The Conversation el 22-06-23 va publicar un reportatge en l’edició espanyola, signat per Lucía Caballero, amb un titular que espanta: «El odio: la fuerza que gana con mayoría absoluta». Entre altres coses diu que les estratègies que giren a l’entorn de construir relats sustentats en la desinformació i odi estan cada vegades més esteses. Es valen de les xarxes (TikTok, Instagram, Twitter, Facebook, etc.)

Durant molts anys, les campanyes, s’han mogut per la por. Ara la mouen per l’odi que apel·la als sentiments i anorrea la raó. Manipulen els sentiments amb tècniques científicament provades. Els promotors saben que els votants que odien units, romanen units. No costa gaire saber a qui beneficien els vots de l’odi.

És interessant llegir l’article complet que s’escapa d’aquest espai. Tanmateix, sabem que cada quatre anys pot haver-hi un canvi vers la tolerància i la convivència cívica (si no canvien les lleis electorals).

També sabem que la classe política és un reflex de la pròpia societat, per això em permeto preguntar i preguntar-me: Què se n’ha fet de la humilitat, el coneixement, la capacitat, l’experiència, l’equanimitat, la preparació, l’entrega i la veritat? Què se n’ha fet de principis com la justícia, el respecte, l’honestedat, la integritat, l’altruisme?

Els principis són universals, atemporals i indiscutibles. Il·luminen com llanternes els nostres passos en la foscor. Així com la brúixola serveix per orientar-nos quan estem perduts, igualment existeixen els principis per orientar-nos quan no sabem cap on anem socialment.

Personalment, m’aferro a quatre principis bàsics que confio que l’amable lector també els comparteix, sobretot si ostenta responsabilitats siguin públiques o socials: el bé comú, la persona humana, la solidaritat i la subsidiarietat.

Aquests quatre principis equivalen als quatre punts cardinals per orientar les nostres accions socials i fer-nos pas en el batibull desencadenat en totes i cadascuna de les campanyes electorals.

Vull fer especial esment a promoure, conrear i exercir el principi de subsidiarietat, que tot i ser un dels principis fonamentals de la Comunitat Europea, massa sovint és oblidat o ignorat i sempre sotmès als desitjos de poder absolut dels que se senten més forts.

«Cap estructura d’ordre superior no ha d’assumir la competència d’un nivell inferior quan aquest pot resoldre el problema per si mateix» (DOCAT pàg. 99).

«El nivell immediatament superior ha d’ajudar l’inferior quan aquest segon es veu desbordat davant un problema» (DOCAT pàg. 99).

Subscriu-te per seguir llegint