Opinió

Túnels a la vista

Fan un respecte, els túnels. Travessar un territori per la seva entranya té una cosa de màgia però també pot generar una certa al·lèrgia; és el cas dels qui no suporten ni aquella filmació que surt a Internet que ens deixa «passar» els 4,5 km del túnel de Bracons, que uneix la Garrotxa i Osona.

Quan algú queda atrapat dintre d’un túnel és notícia molt desagradable, en principi i com a mínim; després, segons el cas, vindran altres paraules i altres conseqüències. Aquest és un cas que ha succeït fa pocs dies en el túnel que travessa la Serra Llarga, al terme de Roda de Berà, quan un tren de la companyia francesa Ouigo va tenir una avaria, portava 461 passatgers, que no varen rebre informació del que passava, i la retenció va durar 5 hores.

Dit això, i tot celebrant el bon final del succés de Roda de Berà, els gironins hem de pensar serenament en el «nostre» túnel del tren AVE que tenim al subsòl. Tornem-ho a dir : parlem-ne serenament. És el túnel que es va començar a construir l’any 2009, està situat a 30 metres de profunditat, té una longitud de 3.042 metres, passant per sota de les lleres dels rius Ter i Onyar.

Un episodi de pluja molt intensa, any 2014, va fer que el Güell i els seus perillosos afluents rebentessin un mur situat a l’entrada de les màquines de la construcció; l’aigua va inundar les vies a tot el seu llarg, tres quilòmetres, i fins a una altura d’un metre. No va haver-hi víctimes. L’extracció de l’aigua s’havia de fer necessàriament amb mànegues, però a Girona no se’n disposava suficientment, o eren massa curtes: l’extracció de l’aigua de les vies s’havia de fer des de la boca/sortida d’emergència situada a la Devesa (zona camp de futbol Fèlix Farró) fins a desguassar a la riba del Ter més immediata. La falla tècnica va ser resolta amb una assistència urgent d’especialistes de l’Exèrcit espanyol, que varen restablir la normalitat en pocs dies.

Més enllà de preguntar-nos si ara –9 anys després– ja es disposa de les corresponents mànegues, més enllà d’aquesta curiositat, el túnel de l’AVE mereix més informació. No hauria estat gens malament que els dirigents, gestors, tècnics, i etc., de l’AVE, a la seva inauguració haguessin fet unes jornades de portes obertes pels gironins per mostrar-nos com havien sigut de profitosos aquells anys , tan llargs, que varen durar les obres, molt carregoses; la magnitud de l’obra feta, la precisió tècnica, els detalls i demés, tot havia d’interessar als ciutadans. Però és que, a més, convé infondre un gran, molt gran mirament a aquella zona del Parc Central, atapeïda d’indicadors, reixes, senyals específics, lletres i números, que demanen respectar les sortides d’emergència; se suposa que allà arriben les escales que pugen des dels 30 metres de fondària.

Els túnels mereixen un respecte, sempre. I per aquest en concret que fa passar la línia AVE pel subsòl de Girona, amb la singularitat de la seva construcció i amb la curiositat que genera tota obra pública d’aquesta categoria, caldria idear una campanya de divulgació a Girona, destinada als gironins i especialment veïns, i també cal, com això, l’estudi de la conveniència d’un simulacre d’alguna mobilització per situació difícil. Una consideració feta ben serenament, és clar.

Subscriu-te per seguir llegint