L’abstenció forçosa

Són setmanes de debat entre amics i familiars, també dins els moviments socials, sobre les fórmules per fer valdre la nostra opinió a les pròximes eleccions generals del 23 de juliol: si abstenir-se o no, si votar a partits independentistes o no, si apostar-ho tot a l’esquerra per evitar un pacte PP-VOX, etc. Hi ha un milió de persones, però, que no estan convidades a la taula a debatre. Són el gairebé un milió de catalans (4,2M a tot l’estat espanyol) que el 23J no podran votar per no tenir la nacionalitat espanyola, requisit imprescindible per votar en aquestes eleccions. Són el milió de l’abstenció forçosa.

Per posar-ho en context, a la demarcació de Girona hi viuen 809.422 persones. Aniria contra tot sentit comú fer com si totes aquestes persones no existissin i no poguessin, per exemple, votar per triar el govern de Catalunya. Estem d’acord en el fet que seria discriminatori i esperpèntic que fossin els habitants de Barcelona, Tarragona i Lleida els que decidissin per tots qui governa i qui és el president de la Generalitat. Ara, doncs, extrapolem aquest supòsit al 23J. En xifres exactes, a Catalunya, 996.056 persones majors de 18 anys que hi viuen (més que tota la població de la demarcació de Girona junta) no podran votar a les eleccions estatals on s’escolliran les persones que ens representaran en el Congrés dels Diputats i en el Senat espanyols, pel fet de no tenir la nacionalitat espanyola.

Són el milió al qual es refereixen partits com VOX, Aliança Catalana i Frente Obrero en els seus discursos d’odi cap a les persones d’origen migrant durant la campanya electoral, amb lemes tan infames com «Vota fronteras», que veiem en banderoles per tot Girona. Són el milió que no estarà representat en l’arc parlamentari que sorgeixi del 23J. Són el milió de persones que no tindran els seus interessos i inquietuds recollits en els programes electorals, ni es legislarà tenint-los en compte la pròxima legislatura. Són el milió que no pot votar, però que a més no pot ser escollit perquè tampoc no se’ls reconeix el dret a sufragi passiu. Són el milió de l’abstenció forçosa.

Aquest 23 de juliol: vota. O no votis. Vota a X. O vota a Y. Però defensa el dret a vot universal. Per tal que tothom que viu, construeix la seva família i el seu projecte de vida, treballa, paga impostos, i forma part de la societat catalana pugui votar i decidir sobre el seu present i futur, com ho pots fer tu. Cal revertir una situació de vulneració de drets que està succeint des de fa dècades: les persones estrangeres que viuen, i tenen la seva vida, aquí han de tenir reconegut el seu dret a ser subjectes polítics actius. I, després del 23J, continua defensant la garantia de tots els drets per a tothom.

Els últims anys, reivindicacions històriques en polítiques migratòries i d’estrangeria han adquirit més força i legitimació social, com són l’oposició a la llei d’estrangeria, a l’existència dels CIEs i al model de l’Europa fortalesa que tanca fronteres, així com la lluita contra el racisme institucional i l’ús criminalitzador de la immigració en el discurs polític i dels mitjans. Però no n’hi ha hagut prou. Encara falta situar un marc inclusiu i d’igualtat plena, on es reconeguin drets civils i polítics a qui viu a Catalunya. El panorama polític i social que es preveu que sortirà de les pròximes eleccions generals exigeix posar-hi el coll abans i després del 23J. Si no el que en sortirà serà una democràcia encara menys real i encara menys justa. Diguem-li com vulgueu, però no pas democràcia.

Subscriu-te per seguir llegint