Opinió

La mutació del futbol

Al-Nassr, Al-Ittihad, Al-Hilal, Al-Ettifaq, Al-Ahli. Són els noms més moderns de la mutació, que ja no canvi, que està patint el món del futbol en els darrers anys. De fet, vuit dels sous més milionaris del futbol mundial estan en aquests equips de la lliga de l'Arabia Saudí. Només en queden fora Leo Messi, que ha preferit una còmoda vida als Estats Units; i Mbappé, que de moment segueix a París. La resta han preferit ser molt rics a buscar la glòria en el que sempre s'havia entès com l'esgraó més alt del futbol mundial, és a dir Europa.

Fins no fa gaire, la lliga espanyola, l'anglesa, la italiana o l'alemanya eren caramels pels grans futbolistes, que barrejaven glòria esportiva i sous multimilionaris. Ara ja no, ara la glòria esportiva queda en un segon terme, per darrere la butxaca plena.

Després de comprar clubs, ara els grans magnats rics han volgut portar l'espectacle al lloc d'origen i com que això amb diners es paga, doncs cap problema.

I aquí està aquest futbol globalitzat, que un any atura dos mesos totes les lligues per fer un mundial a Qatar i en el següent incrementa sense reserves la llista dels millors cromos de l'àlbum per una competició de la qual ningú en coneix cap club, ni quins colors porta cap equip.

I enmig de tot això i a la que s'autoanomena la millor lliga del món, hi ha el perill que l'anti futbol triomfi per davant de l'intent de jugar vistós per divertir els aficionats. Un perill que ahir era palès a Montilivi, si no es tallava de soca-rel el joc barroer del rival del Girona FC. Per sort va ser així, i malgrat que hi haurà qui pensarà que aquestes paraules se sustenten en el resultat final, el cert és que en absolut aquesta és la idea.

La idea és, com diu el tòpic, que guanyi el millor, el millor jugant a futbol, és clar. Si no, en poc temps tots sabrem d'on són els clubs dels quals parlàvem abans i quins colors porten a la samarreta. I els veurem cada setmana des de casa.

Subscriu-te per seguir llegint