Google i el turisme

M’he passat l’últim mes recorrent Europa i he notat, amb sorpresa, grans similituds respecte a un turisme que es repeteix sense importar latituds i del qual som testimoni en la Costa Brava. És com una espècie d’arrio de turistes per llocs obligats, aquests «cinc llocs que no et pots perdre» de les cerques de Google.

Quan explico als meus fills que fa només vint anys viatjàvem sense navegador, guiats per mapes (de paper) i recomanacions de parents i amics, aquests se’m queden mirant incrèduls. Però Google també massifica i maltracta, embotella, cosifica. I un obeeix sense protestar. Sense anar més lluny, aquests últims dies Google Maps conduïa als turistes que visiten Girona pel Carrer de la Força on, com que la pilona que prohibeix el pas no funciona, els portava a quedar encallats camí a la Catedral en no trobar sortida.

El millor exemple, no obstant això, el vaig tenir a Copenhaguen. Allí existeix un barri anomenat Christiania que fa alguns anys es va declarar independent. Com que això de la independència als catalans ens atreu, i com que a més el barri figura en totes les guies de turisme (en aquests «cinc llocs»), el visito. Ja abans d’arribar veig als turistes, són com ramats. Un voldria sentir que és únic, però també és part del bestiar.

La independència es resumeix a un recorregut de cases okupes i a la venda de drogues. Els camells ofereixen el seu producte a turistes que passen per allí sense prestar massa atenció. Cal veure molts altres llocs i hi ha pressa! A pocs metres hi ha coberts on la penya es col·loca. Una dona, rossa i amb els pits a l’aire, es rebolca a l’asfalt. Allò és com un parc d’atraccions de la decadència. Em pregunto que faig allí amb la meva família.

També és cert que hi ha certa massificació que sembla imbuir al turista en aquesta fi hedonista i egocèntrica on res més importa. L’exemple més clar el tinc a Gdansk, el port més important de Polònia. Els polonesos es passegen pel carrer principal i gaudeixen de les terrasses de bars i restaurants. El curiós és la proximitat de la guerra, i l’amenaça que arribi a Polònia en qualsevol moment, amb Ucraïna de frontera. Poc preocupa els visitants que s’amunteguen com borregos en els aparadors. No veig en el mapa de Google els tancs per cap costat, però al carrer sí que es veuen: Polònia es prepara per a la guerra.

Des de la Costa Brava als confins del món, Google dirigeix al ramat. Aquest del qual formem part.

Subscriu-te per seguir llegint