Salvador Allende i Joan Alsina, dos noms units per la història

El violent Cop d’Estat de l’11 de setembre de 1973 a Xile i una dictadura de gairebé 20 anys no només van ser un punt àlgid de la intervenció del govern del EUA en els afers dels estats del subcontinent llatinoamericà sinó que va significar l’increment del poder neocolonial i la implementació del liberalisme salvatge sota la influència de les empreses multinacionals.

La CIA i el governs dels EUA, com ha quedat en evidència amb la desclassificació de documents reservats, van servir-se de l’exèrcit després d’eliminar el sector fidel a la democràcia, va finançar els opositors, va instigar conflictes al carrer i va afavorir divisions entre la societat civil. I una vegada executat el cop, va desencadenar un règim de terror i una duríssima repressió dintre i fora de les fronteres xilenes. L’objectiu no era només retornar a mans privades el control de l’economia i la propietat dels recursos naturals sinó també evitar que la via pacífica i democràtica al socialisme –la via xilena– servís d’exemple a d’altres països.

Salvador Allende havia romàs fidel als principis i al programa que l’havien portat a la presidència. Exemple de coherència ètica i determinació. Metge de formació, havia mostrat la seva vocació política i de servi des de ben jove. Primer com a diputat, després com a ministre de Salubritat, Previsió i Assistència Social. Posteriorment elegit senador durant quatre legislatures consecutives per esdevenir president després de quatre intents. Progressivament, s’havia guanyant la confiança de la majoria. Amb la seva mort va quedar estroncat el projecte polític de la Unitat Popular (UP) que havia generat grans esperances entre la classe treballadora d’arreu del món.

La seu del govern va ser bombardejada, l’Estadio Nacional es va convertir en camp de concentració i tortura, milers de xilens van ser detinguts, executats o van desaparèixer. Molts van anar a l’exili on també van ser perseguits en el marc de l’Operació Còndor. La llista de víctimes reconegudes ha anat en augment fins a superar les quaranta mil.

Entre aquestes, hi ha un capellà gironí que ha quedat per sempre vinculat a Allende i als fets històrics que va viure Xile: Joan Alsina i Hurtós. Pocs dies després del cop, el 19 de setembre, va ser assassinat a Puente Bulnes.

Joan Alsina va implicar-se activament en el procés de transformació que estava vivint Xile, va manifestar les seves simpaties pel moviment popular i pel de cristians pel socialisme. Deia que el procés social i polític iniciat per la Unitat Popular era un «mitjà històric de transformació que podia permetre superar les estructures marginadores denunciades teòricament per la mateixa Església». Juntament amb les seves tasques pastorals desenvolupava la feina de cap de personal a l’Hospital Sant Joan de Déu. Va fer costat a les classes socials més vulnerables i marginades com un obrer més, de manera solidària i no paternalista, i sobretot sense resignar-se davant les injustícies. El seu testimoni queda resumit en paraules seves: «Només podem canviar el món en la mesura en què hi estem ficats».

L’Agenda Llatinoamericana, Justícia i Pau Girona i el Fòrum Joan Alsina s’han unit per editar un llibret que destaca el testimoni del president xilè Salvador Allende i del capellà de Castelló d’Empúries Joan Alsina. S’hi destaquen el sentit de les efemèrides, els aprenentatges i les esperances de la via xilena al socialisme; la vida i el testimoniatge d’Alsina; la carta del seu pare i el testament que va escriure unes hores abans de que el matessin.

Subscriu-te per seguir llegint