Una malaltia difícil de reconèixer: la depressió 'somrient'

Qui més qui menys coneix o ha patit directament un trastorn per ansietat o una depressió. Fa uns anys enrera, aquests dos conceptes semblaven estranys, perquè no hi havia tants casos i perquè no es visibilitzava igual. El que sí que hem de tenir clar és que des de l'arribada del segle XXI cada vegada hi ha més persones que pateixen depressió: segons l'OMS, s'estima que més de 280 milions de persones pateixen depressió, un 3,8% de la població mundial. Aquestes xifres són molt altes i se solen relacionar amb les noves tecnologies, el canvi social i cultural i, la política i el capitalisme; vaja, amb tot el context global que ha canviat a Occident.

Un treball de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en col·laboració amb l'hospital de Sant Pau, publicat a la revista científica Journal of Neurology, revela que la fatiga en els pacients amb postcovid està relacionada amb patir ansietat, depressió i apatia.

A més, un estudi publicat a 'The Lancet' afirma que els casos greus de depressió van augmentar un 28% des que va aparèixer la COVID-19.

La depressió pot presentar-se de diferents maneres i és important saber detectar-la a temps. Quan pensem en depressió, imaginem una persona trista i abatuda, però no! Hi ha casos en què la persona es veu feliç; aquí entra la 'depressió somrient'. Aquest tipus de depressió pot passar inadvertida, fins i tot, a l'entorn més proper.

diferències entre tristesa i depressió

Què és la 'depressió somrient'?

El terme 'depressió somrient' fa referència als quadres depressius que cursen amb la simptomatologia típica associada a aquests trastorns, però en què el subjecte diagnosticat mostra un afany d'ocultament.

"Aquest anhel redunda en una posició activa perquè les persones que l'envolten no percebin el malestar a què està fent front"

Vanessa Rodríguez, professora de Psicopedagogia a la UOC.

El fet que les persones que la pateixen s'esforcin a amagar el seu malestar es tradueix en una dificultat més gran per detectar-la. Per això, els casos diagnosticats podrien ser una porció molt petita de tots els existents.

Tot i això, els qui la pateixen experimenten el mateix malestar que una persona amb depressió. I, de fet, són conscients del que els passa. O, si més no, que alguna cosa no va bé.

Culpabilitat per experimentar malestar

Però hi ha diverses raons que poden portar-los a intentar amagar-ho. Una és creure que la seva obligació és ser feliç i que no poden mostrar emocions negatives. I com afirma l'experta:

"Actualment, vivim en una societat on ser feliç és un imperatiu. Juntament amb aquesta dictadura de la felicitat s'ha anat incrementant un individualisme des de l'òptica del qual es tendeix a no tenir en compte les circumstàncies personals, socials i estructurals d'un sistema decidit a convèncer-nos que la salut i la malaltia estan lligades gairebé exclusivament a deficiències psicològiques personals. I com que l'autodeterminació i les capacitats pròpies són els eixos vertebradors del nostre benestar, es pressuposa que estar bé o no estar bé depèn exclusivament d'un mateix”.

Com explica la professora col·laboradora de la UOC, aquest missatge ha calat tant a la societat que hi ha persones que se senten culpables per experimentar malestar.

"Al fet de patir una depressió se li sumaria la culpa per patir-la i, en una doble volta de rosca, es passaria de la depressió a la culpa, i de la culpa a la vergonya", indica.

En conseqüència, considera que la depressió representaria per a aquests pacients "la mateixa incapacitat per fer front a alguna cosa que hauríem de saber manejar i es revela com un significant de la mateixa debilitat".

El resultat que això pot tenir és precisament no mostrar les veritables emocions i aparentar felicitat de cara als altres.

Senyals d'alarma

Tot i intentar tapar el malestar, és possible que apareguin signes externs que puguin alertar l'entorn més proper.

Com explica Ferran Marsà, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, “alguns estudis diuen que aquestes persones solen tenir més gana, dormir en excés i tenir més sensació de pesadesa als braços i les cames, així com rebuig a les crítiques de les persones del seu entorn”.

Les persones perfeccionistes, més propenses a patir-la

Pel que fa al tipus de persones que poden patir 'depressió somrient', no hi ha un perfil establert, ja que hi intervé una realitat complexa de factors bio-psico-socials.

Tot i això, les persones perfeccionistes que sovint toleren pitjor les errades, poden estar entre els qui la pateixen si perceben la depressió com una debilitat i una carència personal.

Pel que fa a si és més prevalent en homes o en dones, no hi ha dades concretes.

"Si tenim en compte que vivim en una societat de signe heteropatriarcal, on la demostració del món emocional i de les mateixes debilitats es troba més estigmatitzada en els homes, els estereotips masculins podrien intervenir com un factor de vulnerabilitat en el cas de la depressió" somrient' per a aquesta població", detalla la professora.

Les xarxes socials no ajuden

Allò en què el conjunt d'experts coincideix és que les xarxes socials no ajuden a mostrar les emocions reals.  

"Vivim en una societat on constantment hem de demostrar als altres que tenim una vida perfecta. Al meu entendre, això es reforça a través de les xarxes socials", indica Marsà.

També és l'opinió de Rodríguez, que recorda que a les xarxes socials hi ha una tendència a mostrar la part reeixida d'un mateix, magnificant-la de manera considerable.

"Al mateix temps, la comparació entre la pròpia vida i la suposada vida dels altres sorgeix com un joc de miralls enganyós, en què la realitat es difumina. Les xarxes socials poden aparèixer aquí com a autopistes per les quals transitar sota l'ocultació del malestar: En aquest cas, podrien treure el cap com el company de viatge ideal de la 'depressió somrient'", sentencia l'experta.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona