Blog 
Edupunk
RSS - Blog de Àlex Kozzak

L'autor

Blog Edupunk - Àlex Kozzak

Àlex Kozzak

L'Àlex Kozzak és Llicenciat en comunicació i audiovisual (UOC), té un Postgau en innovació en la creació de continguts audiovisuals (UOC- DIGITALENT) i actualment està cursant un Màster d'Investigació sobre Internet i Societat del Coneixement (UOC- IN3). ...

Sobre aquest blog de Tecnologia

Aquest bloc està dedicat a l'alfabetització digital i a les estratègies de creació i gestió de coneixement, intel·ligència col·lectiva i aprenentatge a través de l'ús d'internet i les TIC.


Arxiu

  • 14
    Maig
    2012

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

     

    L'escola mata la creativitat?

    Ken Robinson és un reconegut educador (un clàssic) que destaca per les seves aproximacions i anàlisis als conceptes de creativitat i innovació, i especialment en com influeixen en l’educació (o en com hi haurien d’influir...).

    Robinson, és el simpàtic provocador que clama: L’escola mata la creativitat!

    Un dels arguments més interessants que ha desenvolupat, és el que postula que els infants tenen una capacitat extraordinària d’innovació, perquè no tenen por a equivocar-se, perquè s’arrisquen. En aquest sentit, afegeix que amb por a equivocar-se mai es podrà ser original/creatiu/innovar....

    I aquí és on apareix el conflicte (amb l’escola).

    Aparentment, aquest raonament pot semblar molt evident - però com veurem no ho és tant-  ja que la majoria de sistemes educatius castiguen els errors, i molt. És per això, que Robinson considera que els processos educatius que encara mantenim vigents, són el llegat de la revolució industrial, condicionen als infants perquè abandonin les seves capacitats creatives, per així evitar que cometin errors. «No ho intento ergo no m’equivocaré».

    Robinson ho explica molt millor en la seva xerrada al TED (i en tants altres llocs...) És especialment revelador l’exemple que posa d'un estudiant titllat de «fracassat» perquè volia ser bomber, que acaba salvant la vida al professor que el condemnava.....

    Així doncs, és per això que he tornat a Robinson tot i haver començat a parlar de tecnologia al bloc, Tot i que ja ho deia: No és qüestió de tecnologia, és qüestió d’actitud! Perquè molts autors, que podríem emmarcar en tesis Edupunk, com Negroponte, Sugatra o Richard Baraniuk, utilitzen la CMO (comunicació mediada per ordinador) com a alternativa o complement. Perquè han vist com l’educació (convencional) està allunyant a moltes persones del seus talents naturals. Del seus grans potencials.

    Per això, coicidint amb el mateix Robinson, veuen com la tecnologia pot utilitzar-se per (r)evolucionar l’educació (recorden els experiments d’autoaprenentatge de Miltra?), perquè una de les conclusions d’aquest discurs anti-escola-convencional és que cal re-pensar els principis fonamentals del sistema educatiu ( i també la significació de LA intel·ligència) especialment en un context on l’«inflació acadèmica», la transformació del treball (TIC) i l’explosió demogràfica han fet que ara, a diferència dels anys posteriors a la revolució industrial, tenir un títol no serveixi per res....

    Les comunitats ara depenen d'una diversitat de talent, no d’una concepció única de capacitat, per això en realitat el que s’aconsegueix a través de la computació és personalitzar l’educació, estimulant la creativitat i les idees: sense jardins vallats. Robinson explica que la creativitat i la intel·ligència la major part de les vegades són fruit de la interacció, del contrast entre diferents punts de vista. I que actualment moltes de les idees que «s’ensenyen» estan concebudes per afrontar situacions del passat, de segles anteriors, Robinson parla de professors hipnotitzats, nosaltres en diem escoles zombies.

     

     

    Denunciar
    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook