La loteria de poder celebrar un judici en temps de vagues

Crisi a la justícia. En només sis mesos els jutjats han viscut protestes, vagues i moltes suspensions de judicis, que han evidenciat els problemes que pateix el sistema

Una protesta de funcionaris de justícia davant els jutjats de Girona, uns mesos enrere.

Una protesta de funcionaris de justícia davant els jutjats de Girona, uns mesos enrere. / David Aparicio

Ariadna Sala

Ariadna Sala

«Hem de suspendre el judici». Els magistrats anunciaven així a l’advocat la impossibilitat de celebrar el judici que asseurà una exregidora de Vidreres per desviar presumptament uns 17.000 euros d’una entitat depenent de l’Ajuntament del municipi. Hauran de passar encara més de tres mesos perquè l’exregidora tingui l’oportunitat d’explicar-se davant el tribunal de la secció tercera de l’Audiència de Girona (si així ho considera), i perquè víctimes i testimonis puguin girar full. Oblidar-se'n o almenys deixar enrere el tràngol que suposa un procés judicial. Si se celebra pel setembre, coincidirà amb el desè aniversari des que van tenir lloc els fets.

Amb aquesta, serà la quarta vegada que s’intentarà celebrar; el motiu de la suspensió és la vaga indefinida de funcionaris de justícia que per ara no té data de final. El tercer intent de celebrar la vista, a finals de gener, també va xocar contra una vaga, aquell cop la dels lletrats de justícia, que el gener va suspendre aquest i milers d’altres judicis que s’han hagut d’anar col·locant a dates llunyanes per culpa d’unes escanyades agendes judicials.

 I és que des de fa uns mesos, celebrar un judici s’ha convertit en una qüestió de sort. En només cinc mesos fins a cinc col·lectius que treballen a la justícia han fet vaga per reclamar millores laborals i salarials. Els lletrats van aconseguir pactar millores salarials amb el Ministeri de Justícia i el d’Hisenda després de tres durs mesos de vaga indefinida i una llarga reivindicació al darrere, ja que denunciaven que havien anat adquirint amb els anys competències dels jutges que mai se’ls havia retribuït. A finals d’any van començar les primeres mobilitzacions, i també van alçar la veu els funcionaris de justícia. El 27 de març l’assumpte dels lletrats va acabar, però es van obrir tres nous fronts: funcionaris, jutges i fiscals. I un quart, el del personal de Mesures Penals Alternatives, que a finals de febrer va fer tres dies de vaga reclamant a la Generalitat millores salarials i un complement de perillositat.

Els funcionaris van reprendre les mobilitzacions amb diverses aturades parcials i jornades de vaga durant el mes passat que des de fa una setmana han acabat en una convocatòria de vaga indefinida. Els jutges i fiscals van unir forces i també van anunciar un calendari d’aturades i una convocatòria de vaga indefinida per part de la majoria de les associacions professionals d’ambdós col·lectius pel 16 de maig que finalment no es va dur a terme perquè van pactar amb el Govern pujades salarials. 

Els que encara esperen una resposta són els funcionaris. Per ara, el Comitè de vaga no ha rebut cap proposta del Ministeri per asseure’s a la taula de diàleg, i així va expressar el seu malestar els sindicats convocants a través d’un nou comunicat on exigeixen asseure’s a negociar. Ahir va fer vaga el 6,4% del cos a Girona, 50 persones, i abans d’ahir un 11,2%. Però la convocatòria d’eleccions els ha dut una cosa a favor: les lleis per reorganitzar la justícia que s’estaven tramitant al Congrés dels Diputats, i que segons ells posen en risc les seves condicions i destinacions, han caigut amb la dissolució de les cambres. 

Jutjats encallats

La situació al món judicial, històricament problemàtica, ja que arrossega manca d’efectius, càrregues de feina elevades i col·lapse que endarrereix la solució dels procediments, va rebre el 2020 una nova patacada en forma de pandèmia. A Girona, l’últim balanç del 2022 fet pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) recull un augment d’assumptes pendents de tramitar d’un 10% comparat amb l’any anterior, i que des de 2019 ha suposat una pujada d’un 27%.  

La justícia ha estat sempre la germana pobra dels pressupostos estatals. Per ara, els ànims es mouen entre la resignació i la indignació.

Subscriu-te per seguir llegint