El "Jardí de les Papallones": quan el cementiri es converteix en un espai per generar nova vida
La iniciativa al Cementiri Municipal de Ripoll és pionera i innovadora en l'àmbit funerari espanyol i defineix l'objectiu d'Àltima de gestionar aquests espais amb un projecte compromès amb el medi ambient

Totes les plantes que Àltima ha plantat al Cementiri Municipal de Ripoll són autòctones. / Àltima

Els cementiris són aquells espais de repòs i d’homenatge als familiars i amics difunts però, des de fa un temps, també s'han convertit en indrets que acullen iniciatives en benefici al medi ambient que, amb vocació de convertir-se en espais visitables i amables, proposen iniciatives pedagògiques i enriquidores per l’entorn natural.
És el cas del Cementiri Municipal de Ripoll i la iniciativa que des de la companyia funerària Àltima s’ha dut a terme, coneguda com el Jardí de les Papallones. Es tracta d'una proposta per ajudar a revertir el declivi de papallones a Catalunya i afavorir la biodiversitat en zones urbanes i periurbanes a través de la creació d'hàbitats favorables per a les papallones.
La proposta s'acompanya d'un programa de seguiment de papallones i d'altres pol·linitzadors, que contribueixen a millorar el coneixement d'aquests insectes en àrees antropitzades. L'antropització és la transformació que exerceix l'ésser humà sobre el medi ambient, ja sigui sobre el biòtop o la biomassa. D'aquesta manera, l'erosió antròpica és el procés d'acció humana que degrada el terreny i la terra.

Redacció
Regenerar flora i fauna autòctona
Al Jardí de les Papallones, a més, totes les plantes són autòctones i es treballa per potenciar floracions el màxim període de temps possible perquè les papallones i altres insectes puguin alimentar-se en qualsevol època de l'any. Hi ha plantes que floreixen durant els mesos més freds, com la calèndula o la dent de lleó, d'altres que ho fan a la primavera o a principis d'estiu, com el serpol o l'espígol, i d'altres que floreixen a ple estiu o a la tardor, quan la resta de recursos són escassos, com l'orenga o la menta.
Les papallones han de poder reproduir-se al jardí, per la qual cosa cal que hi hagi algunes plantes nutrícies -aquelles que aporten aliment per a les erugues- com ara el fonoll per a la papallona reina o algunes gramínies com l'erodium cicutarium (una planta farratgera que creix en regions temperades). A les papallones, i a d’altres pol·linitzadors, també els agraden molts els ambients de prat amb trèvols, alfals i herbes perennes o anuals com la scabiosa o la llengua de bou (de la qual antigament es deia que consumir les seves flors treia la malenconia).

Treballen per potenciar les floracions el màxim període de temps possible perquè les papallones puguin alimentar-se. / Àltima
Espais de vida
La iniciativa és pionera i innovadora en l'àmbit funerari espanyol i defineix l'objectiu d'Àltima de gestionar aquests espais amb un projecte compromès amb el medi ambient i l'entorn natural. El factor diferenciador de la proposta és haver aconseguit unir investigació, escoles, ciència, ciutadania i cementiris en un reeixit intent de donar una visió amable i natural dels cementiris, considerant-los espais naturals i de vida.
Amb el Jardí de les Papallones es treballa la idea de donar un nou enfocament a la mort a partir d'un animal tant bioindicador, acolorit, vital, poètic i ple de joia com són les papallones.
De la mà amb altres institucions
El compromís, la responsabilitat i la tasca de dur a terme amb èxit el projecte del Jardí de les Papallones al Cementiri Municipal de Ripoll està liderat per la companyia funerària Àltima, però compta amb l’estreta col·laboració de diverses institucions sensibilitzades amb el medi ambient com el Museu de Ciències Naturals de Granollers, que és qui coordina totes les tasques que s’hi duen a terme. Precisament s'ha col·laborat amb aquest museu per crear la Guia Práctica: com dissenyar un jardí de papallones, amb l’objectiu de promoure la creació de més espais que afavoreixin la diversitat de les papallones. La iniciativa també compta amb el suport d'Escoles Verdes de la Generalitat de Catalunya i el Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic.
Més de 300 anys de tradició familiar
Àltima és el grup català líder en la gestió de serveis funeraris, tanatoris, crematoris i cementiris present a les províncies de Girona, Barcelona, Tarragona i les illes Balears. Amb més de 300 anys d'experiència al sector funerari i un equip humà de més de 480 professionals, Àltima dona cobertura actualment a 420 municipis a través de 43 tanatoris, 14 complexos crematoris i 20 cementiris propis (concessions). La companyia també ofereix serveis de cementiri, manteniment i neteja a 233 cementiris de Catalunya i les illes Balears.
- Les matrícules canvien aquest juliol: aquestes són les noves lletres que començaran a veure’s als cotxes
- El secretari municipal va advertir Salellas que mantenir el cinema Truffaut en mans del Col·lectiu era il·legal
- Mor Josep Agustí i Ros, empresari històric de la construcció gironina
- Sabies que a Palamós hi ha una barraca amb una porta ben torta?
- Les imatges de la visita a Empúries de la família reial
- El Gironès, la Selva i la Garrotxa es troben entre les comarques de Catalunya on la vegetació està més seca
- Necrològiques del 15 de juliol de 2026
- Investiguen 66 persones per punxar la llum en 65 comerços gironins