Tornem a les cançons d’amor i de lluita

Diu Ismael Serrano que les cançons més antigues ens semblen més bones que les noves perquè ens recorden a la persona que érem en el moment que les vam escoltar. Probablement per això, m’és impossible escoltar el cantautor madrileny i no associar-lo a Raimon a qui he escoltat dejove, igual que escoltava Ismael Serrano ja a l’universitat. I més quan el madrielny de Papa, cuentáme otra vez (que ahora nadie canta Al Vent) s’entossudeix a cada concert i a cada disc a barrejar composicions d’amor amb cançons de lluita. Com aquella coneguda antologia de Raimon.

Ismael Serrano arribava diumenge a l’Espai Port de la Porta Ferrada a cavall del comiat d’una gira i el llançament del seu nou disc. Amb Vine del norte, el madrileny va obrir amb força, captivant el públic amb la seva capacitat per narrar històries amb un toc de melangia. El concert va continuar amb la novíssima La fábula de los conejos, que retrata les diverses esquerres i com el llop apareix sempre en el momet adient. Les melodies anaven contaminant-se de l’atmosfera nocturna que convidava a un ambient més intimista. Mentre l’artista explorava els fonaments de la seva música, incorporant girs musicals nous, inclòs un particular homenatge a Juan Luis Guerra.

Pequeña criatura va brillar com una de les cançons més destacades de l’espectacle, inundant el recinte. La col·laboració amb Jacob Sureda als teclats, Josemi Sanchez a les guitarres i Cristina Suey amb el cello va afegir una dimensió especial a l’actuació, fusionant sons i creant una harmonia única en escena.

Serrano va donar l’oportunitat d’escoltar dues peces del que serà el seu nou disc. Una estrenada fa un mes i que homenatja aquells que som seguidors de sempre: La canción de nuestra vida. L’altra, que s’estrenarà aviat: Saber ganar, contra la melangia dels cantautors derrotistes, com ell mateix.

Per sorpresa del mateix Ismael Serrano -que havia tingut una mica de febre a la tarda-, un públic entregat va demanar doble ració de bisos. El primer, amb Recuerdo i Últimamente, per tancar amb Vértigo, acompanyat pels cors dels espectadors.