Wilco, sense clemència a Porta Ferrada

Venien a presentar el seu disc més reposat, Cruel country, però no hi va haver pietat i, amb l'energia desbordant de les guitarres i una exhibició de maduresa musical, Wilco va sacsejar el Guíxols Arena. Els nord-americans, un dels noms forts de la 61a edició del festival de la Porta Ferrada, tornava a la Costa Brava després d'inaugurar Cap Roig el 2017 i va saldar amb nota el seu pas per Sant Feliu de Guíxols, en el marc d'una petita gira per l'Estat que també els durà a Marbella o Alacant.

Amb puntualitat màxima, Jeff Tweedy i companyia es van plantar davant dels 1.800 espectadors de l'auditori guixolenc per arrencar amb Handshake drugs, del mític Yankee Hotel Foxtrot, abans d'endinsar-se en la darrera fornada de cançons, publicades l'any passat i, en bona part, fruit del confinament.

La calma i la solemnitat d'aires campestres d'Story to tell, I am your mother, Hints o el tema que dona nom al disc i que resa "estimo el meu país, estúpid i cruel" es van alternar amb les estridències guitarreres d'I am trying to break your heart, la delicadesa d'If I ever was a child, l'aplaudida Hummingbird i Misunderstood, en què el públic va ajudar Tweedy a preguntar-se si encara estima el rock and roll.

A Sant Feliu no van sonar cap dels nous temes de Cousin, el disc que els de Chicago llançaran al setembre, però sí Love is everywhere (beware) o la recent Bird without a tail / Base of my skull, amb un duel de guitarres enfurides que va ser celebrat des de la pista com un si fos un gol.

"Gràcies per cantar", deia de tant el cantant i guitarrista de Wilco, un clàssic modern del rock americà que reivindica les arrels country i, al mateix temps, llueix solos d'un altre món, com el de Nels Cline a Impossible Germany, una filigrana amb les sis cordes que ja s'ha convertit en marca de la casa.

"Hi éreu, fa un any, quan en Nels no hi va poder ser?", va preguntar el frontman en referència a la baixa del guitarrista principal del grup, l'estiu passat, al Poble Espanyol, per covid.

Amb Box full of letters, del primer àlbum de la formació nascuda d'Uncle Tupelo als noranta, i altres clàssics com Jesus, etc i A shot in the arm, Wilco va començar a marcar el camí pel final.

Encadenant cançons com Falling apart (right now), California starsRed-eyed and blueOuttasite (outta mind) o Spiders (kidsmoke) en una frenètica tanda de bisos, Tweedy i els seus van rematar dues hores clavades d'actuació, rubricant una vetllada en què no van mostrar clemència, perquè, més que un concert, va ser una endimoniada descàrrega d'electricitat.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint