La Laia Palau no s’ha retirat, juga a Girona

«Laia se retira sin medalla», titulava ahir el diari Marca en un petit apartat de la seva portada. I, saltant de Madrid a Barcelona, Jordi Basté tuitejava dimecres: «Potser que avui ens recordem molt de la Laia Palau i li agraïm tant». Així ja està? La selecció espanyola va quedar eliminada dels Jocs Olímpics i Laia Palau no tornarà a jugar mai més a bàsquet? No, no s’ha retirat, juga a Girona. Pel camí de fer ben aviat 42 anys, certament és molt probable que la base barcelonina no torni a jugar cap més Jocs Olímpics. Però això, també, s’ha de deixar que ho decideixi i ho anunciï ella mateixa. «Ara no parlaré de la meva retirada, perquè el cap m’explotarà d’emocions», va dir Palau minuts després de la derrota contra França en quarts de final. Però el que sí que és segur és que, d’aquí a poc més d’un mes, qui vulgui veure jugar a Laia Palau només haurà de fer que acostar-se a Girona. Acostar-se a Fontajau per veure els partits de l’Uni. «Ei, que a la Laia la gaudirem la temporada vinent a Fontajau! No t’ho perdis i abona’t a l’Spar Girona», escrivia ahir al matí a les seves xarxes socials el president de l’Uni, Cayetano Pérez, per recordar que, més enllà del reclam mediàtic dels Jocs Olímpics, Laia Palau continuarà a Girona. I de passada que, com ella, moltes de les millors jugadores del món passaran els dijous per Fontajau en els partits de l’Eurolliga i els diumenges en els de Lliga Femenina.

L’Espanya de Casas i Palau cau contra França amb més coratge que bàsquet

La selecció nord-americana guanyarà la medalla d’or de Tòquio 2020? Sí. És més que probable. Però més cert encara és que una de les seves principals estrelles, Chelsea Gray, ha jugat tota la temporada a Fontajau al costat de la Laia Palau o d’una Sonja Vasic que també té números d’acomiadar-se del bàsquet guanyant una medalla olímpica amb Sèrbia. De l’equip dels Estats Units, Gray a banda, grans referents com Breanna Stewart, Britnney Griner, Diana Taurasi o Jewell Lloyd han passat per Fontajau en els últims anys. Igual amb França, perquè els habituals del pavelló gironí no van «descobrir» ni Sandrine Gruda ni Marine Johannnes (ni, encara menys, l’ex-Uni Gabby Williams) en la derrota espanyola de dimecres. I el mateix es podria dir amb la resta de principals seleccions començant per l’espanyola amb Sílvia Domínguez, Alba Torrens, Astou Ndour o la bescanonina Queralt Casas. Més enllà dels Jocs, la realitat és que quan el setembre torni la Lliga i, més tard, l’Eurolliga, un bon grapat de les ara protagonistes de la cita olímpica continuaran jugant a Fontajau. Sigui perquè formen part de l’Uni, com Palau, o perquè militen en equips com Ekaterinburg, Fenerbahce, Sopron, Perfumerías Avenida, València o tants altres que, a poc a poc, s’han anat convertint en equips prou coneguts pels habituals de Fontajau.

«S’ha acabat aquest oasi que suposa les seleccions de bàsquet», reflexiona també per xarxes el director esportiu de l’Spar Girona, Pere Puig, recordant que «la part positiva d’uns Jocs Olímpics és que donen molta visibilitat al bàsquet femení i això fa que més gent el conegui. La part negativa és que tornem a la realitat que per sortir a Teledeporte la FEB (per tant els clubs) paga la producció dels partits. És a dir que paguem per sortir a la tele». Pere Puig sap bé de què parla. L’esport femení no ho té fàcil quan s’allunya de l’escalfor mediàtica de cites com els Jocs Olímpics, però, en particular, l’Uni Girona ha fet prou bé la feina perquè a Fontajau l’espectacle de primer nivell estigui assegurat per, com a mínim, una temporada més. I amb Laia Palau de protagonista. Perquè, certament Laia Palau no s’ha retirat, juga a Girona.