«No importa qui siguis, pots aconseguir el què et proposes»

A Ikenna Ugochukwu Iroegbu (Sacramento, 1995) li han inculcat des de ben petit que cal treballar i esforçar-se per aconseguir tot allò que es proposi. «(J)ust (K)eep (G)oing», com diu la seva marca. Ell volia ser jugador de bàsquet professional, i ho ha aconseguit. Ara, ha de fer bo el seu pas per Girona.

Acumulen tres victòries consecutives i aquest diumenge els visita el Reial Madrid. És el millor moment per enfrontar-se als blancs?

Sempre és un bon moment per enfrontar-te al Madrid! Al final, no es pot evitar a cap rival. Haurem de competir per aconseguir el quart triomf seguit. Així que sí, és el millor moment per fer-ho.

A què es deu aquest inici tan sensacional?

El cos tècnic fa molt bona feina. L’entrenador ho fa molt bé i això es nota en l’equip. Fem entrenaments realment durs. Si entrenes igual que jugaràs al partit, després és més fàcil competir.

Ha encaixat molt bé a l’equip. Li sorprèn tenint en compte que la majoria dels jugadors de la plantilla són nous?

En realitat, no gaire. Crec que cadascú té les seves qualitats i som bons nois. Hi ha molta connexió per entendre’ns els uns als altres. Hem encaixat de seguida.

Dimecres van fer un sopar d’equip per fer pinya abans del partit contra el Reial Madrid. Hi ha bon rotllo?

Sí, i tant! Va ser molt divertit el sopar. A Girona es respira molt bon ambient. És una gran ciutat amb moltes coses per fer i en només mitja hora ets pots plantar a la platja. També hi ha Barcelona a una hora..., tot i que no cal sortir de Girona. S’hi viu molt tranquil, encara que la majoria de la gent conegui als jugadors. Tothom és molt amable amb nosaltres.

Tenia alguna referència del club abans de fitxar pel Bàsquet Girona?

Sí. Vaig parlar amb uns quants companys que van estar aquí la temporada passada.

Amb Kameron Taylor?

Sí, vaig parlar amb en Kam. Li va encantar jugar a Girona. Em va dir moltes coses positives, tant del club de la ciutat. Estava content perquè jo fitxés pel Bàsquet Girona. Em va assegurar que l’organització era molt professional, que es té cura del jugador tant si es guanya com si es perd... Ho aprecio molt ara que ho puc confirmar per mi mateix.

Ell era un jugador molt carismàtic i va tenir molta connexió amb l’afició. A vostè també li agrada ser proper al seguidor?

Sí, m’agrada sentir-los a prop en cada partit. El bàsquet no només es juga a la pista, sinó a tot el pavelló. Ha de ser una festa. Intento assegurar-me que els aficionats s’ho passin bé i fer-los somriure perquè tots formem part del resultat. No només els jugadors. Per això, sempre intento donar el millor de mi per fer que s’animin i aconseguir la victòria.

Què li va semblar Fontajau el dia de l’estrena contra el Gran Canària?

Va respondre molt bé! El Gran Canària és un gran equip i vam aconseguir reduir-lo perquè no ens pogués superar en cap moment del partit. L’afició va estar excel·lent, ho aprecio molt. Guardo un molt bon record del primer partit a Fonatjau.

Com es descriuria com a jugador?

Puc dur a terme moltes funcions diferents. Soc versàtil. Puc anotar, donar assistències, soc ràpid, fort... Es podria dir que soc un jugador força complet (riu). Intento donar el màxim de mi per ajudar l’equip a guanyar. Estic centrat en el què fan els meus companys per donar-los un cop de mà sempre que puc.

Ha parlat amb Marc Gasol?

Sí, hem parlat. Em va enviar un missatge a l’estiu, abans que fitxés pel club, per dir-me que volia que vingués a Girona perquè creia que jo podia ajudar l’equip. De veritat, que m’escrivís Marc Gasol em va impressionar. És un dels millors jugadors que he vist, amb una carrera increïble, també a l’NBA...

Què va pensar quan va rebre el seu missatge?

Em vaig tornar completament boig! Si soc sincer, primer pensava que era una broma o spam. Als Estats Units els números de telèfon són molt diferents als d’Espanya i en veure un número tan estrany a la pantalla del meu mòbil vaig malfiar-me’n (riu). Recordo que al missatge posava: ‘Hi Ike, it’s Marc’. Com?! De bojos. És un gran repte per a mi jugar al seu club.

Des que va aterrar a Europa l’any 2018, ha jugat a Alemanya, França, Israel, Itàlia... Té ganes d’assentar-se en un lloc?

De tots els països on he estat, crec que Espanya és on em sento més còmode. Em recorda molt a Califòrnia: la gent, l’ambient, el clima... En certa manera és com si hagués tornat a casa. Hi ha moltes coses per fer.

Què li està semblant l’ACB?

És una gran lliga, de les millors que hi ha a Europa. Tots els equip tenen el seu potencial i hi ha bons jugadors. No et pots relaxar en cap partit perquè qualsevol rival et pot guanyar. Sempre s’ha d’estar concentrat. Hi ha molta competitivitat.

És el jugador més utilitzat per Salva Camps i el que més punts ha anotat. Sens dubte, vostè és un dels referents de l’equip.

Jo? Està bé! Faré tot el que necessiti l’entrenador. Crec que li està sortint bé el fet de posar-me en posicions on puc desenvolupar el meu joc, tot i que jo sempre intentaré fer-ho el millor que sé per ajudar el meu equip a guanyar.

Si seguim junts i entrenant dur com fins ara, podem aconseguir coses molt boniques aquesta temporada

Què té d’especial aquest grup? No hi ha cap anotador que destaqui, però han aconseguit repartir-se aquesta tasca entre tots.

Crec que és una de les nostres fortaleses. Tenim moles habilitats, tant individuals com col·lectives, i les sabem aprofitar. Si seguim entrenant plegats com fins ara, podem aconseguir coses molt boniques. En Quino, per exemple, és un gran assistent, però també pot anotar com va demostrar l’altre dia a Granada. També l’Ives, que se li donen bé els triples. Ens intercanviem els papers quan cal. És la clau. Som un equip molt complet.

Té la doble nacionalitat nigeriana i nord-americana. Què representa per vostè jugar amb Nigèria?

És un gran repte poder representar el meu país. Jo vaig néixer i créixer als Estats Units, però els meus pares m’han transmès des de petit la nostra connexió amb Nigèria. Poder representar Nigèria és un orgull, però també ho és per als meus pares, avis... Quan vaig convocat amb Nigèria intento representar la meva família el millor que sé.

A més a més, ho fa amb el seu germà Uche. Jugar junts a la selecció és indescriptible?

És màgic. Als estius, i sempre que coincidim a casa, ens passem les hores jugant junts, així que es pot imaginar què vam sentir jugant junts a la selecció de Nigèria. Va ser com un somni fet realitat. Segur que en Marc li pot explicar el mateix sobre quan va jugar amb el seu germà Pau a la selecció espanyola. Vàrem viure un gran moment.

En alguna entrevista ha dit que els seus pares van haver de treballar dur per oferir-los una vida millor a vostè i als seus germans. Com recorda la seva infància?

Vaig tenir una gran infància. De petit també jugava a futbol i la meva mare em va fer escollir un esport. Tant jo com els meus germans vam escollir el bàsquet, així que ens passàvem els caps de setmana anant a partits i durant la setmana entrenàvem. També ens reuníem molt amb la família, tinc molts cosins i oncles. Va ser una infància molt maca.

Per què va escollir el bàsquet?

Va ser força fàcil decidir-me. Vivia als Estats Units, ja sap. Quan vaig començar a driblar i anotar, vaig tenir clar que allò era el que volia fer.

Quants anys tenia el seu pare quan va marxar de Nigèria? La seva mare també és d’allà?

No ho sé... La infància del meu pare va ser bastant complicada. El seu pare -el meu avi- va morir quan ell tenia sis o set anys i era el més gran de set germans. El meu pare va haver de créixer molt ràpid per fer-se càrrec de la família i més tard se’n va poder anar als Estats Units per estudiar. Va anar a la universitat i és advocat. La meva mare també és de Nigèria, però ella vivia a Chicago. És doctora. Als dos els ha anat bé. Des de petit, m’han ensenyat que cal lluitar i treballar per aconseguir els teus somnis. Ho aplico cada dia per ser millor jugador de bàsquet.

Els Amics de les Arts i la "responsabilitat molt bèstia" de composar l'himne del Bàsquet Girona

La frase que li deia de petit el seu pare «si no et surt una cosa, tornar-ho a intentar» pren més significat que mai?

I tant! Sempre ho deia. Intenta-ho una vegada rere l’altra. M’ho repetia a l’escola, a bàsquet... És una frase que tinc marcada al cervell.

Llavors deu portar a la sang el «just keep going» per ser perseverant i donar el millor de vostè.

Per descomptat. JKG! Ho porto a la sang des que soc petit. Fa uns anys vaig decidir crear una marca amb aquesta frase, que per mi significa molt. No importa qui siguis, pots ser periodista, jugador de bàsquet, doctor, advocat..., però mai t’has de donar per vençut perquè amb perseverança i tenacitat pots aconseguir els teus objectius.

De què va la seva marca?

(J)ust (K)eep (G)oing és una marca de roba, faig samarretes, gorres, collarets..., amb frases positives per inspirar a les masses. Tinc la intenció de recordar a la gent que se’n poden sortir tant en el seu dia a dia com en les seves fites sense importar tots els obstacles que es puguin trobar. Just keep going, i tant que sí!

Què n’espera d’aquesta temporada?

Espero que sigui una gran temporada. Sobretot, per l’equip. Personalment, però, vull millorar en el dia a dia. No vull mirar més enllà perquè sinó després et despistes i t’oblides de qui ets.

Després de ser descartat del draft de 2017, pensa en la possibilitat de jugar a l’NBA en un futur?

Sempre hi pot haver la possibilitat, és clar. Mai se sap. Però tinc clar que si algun dia el meu futur és a l’NBA, he de treballar molt dur en el present i centrar-me en entrenar el millor possible. Soc a Girona i he de fer que aquesta sigui una gran temporada.

Subscriu-te per seguir llegint