Cartañà: Gir de guió i picabaralla sobre les competències

Educació diu ara que vol "mantenir les dues seus" de l'Ermessenda però confirma que no pagarà el lloguer

L'ajuntament reitera que la situació actual és "anòmala" perquè el consistori no té competències a secundària

Alumnes del Cartañà demanen no moure’s de la seu actual a Girona

El Cartañà deixarà de ser seu de l’Ermessenda i tots els alumnes aniran en barracons

La regidora d'Educació de Girona, Queralt Vila, parlant amb famílies d'alumnes de l'institut Ermessenda

La regidora d'Educació de Girona, Queralt Vila, parlant amb famílies d'alumnes de l'institut Ermessenda / x

Tapi Carreras

Tapi Carreras

Gir de guió sobre el futur del Casal Bisbe Cartañà de Girona sobre la possibilitat que pugui seguir com a seu de l’institut Ermessenda el curs vinent, al mateix temps ha provocat una disputa entre la Generalitat i l’Ajuntament. Tot plegat arranca la setmana passada. Dijous, en una reunió de representants de les dues administracions amb les famílies que porten els seus fills en aquest equipament com a seu de l’institut, es va anunciar que l’edifici deixaria d’acollir aules del centre educatiu. El delegat territorial d’Educació, Adam Manyé, va dir que parlaria amb la consellera, però que hi havia poques opcions de seguir al Cartañà.

L’endemà, amb les famílies organitzant-se per mobilitzar-se en contra de la decisió de les institucions, la Generalitat i l’Ajuntament van enviar un comunicat encapçalat per una frase que no generava dubtes: «L’institut Ermessenda de Girona tindrà una sola seu a partir del curs vinent». El text també apuntava que «després d’avaluar diverses possibles sortides, s’ha arribat a l’acord que el millor des del punt de vista educatiu és unificar en una sola seu les instal·lacions de l’institut». Tant Manyé com la regidora d’Educació, Queralt Vila, abonaven la decisió, assegurant que la unificació facilitaria l’activitat lectiva i la cohesió entre l’alumnat.

En el ple municipal de dilluns, alguns alumnes van mostrar la seva disconformitat ensenyant pancartes de protesta davant la possibilitat d’haver de seguir les classes en uns barracons situats a la zona de Palau propera al Mas Gri coneguda com a Can Prunell, 2,5 quilòmetres del Cartañà, on hi ha altres alumnes.

 I aquest dimarts, tot va capgirar-se. El delegat territorial assegurava a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que vetllaria per «mantenir les dues seus» però que no pagaria el lloguer. Ara mateix, per aquest curs s’està pagant uns 100.000 euros. Al finalitzar el contracte de deu anys, haurà percebut pràcticament un milió d’euros.

Posteriorment, en declaracions a aquest diari, Manyé va explicar que en tot aquest assumpte, l’Ajuntament és qui ha de posar a disposició del Departament d’Educació uns terrenys o un espai però en cap cas pagar el lloguer. «L’ideal seria que seguís com ara, va exposar. Va assegurar que la seva prioritat és que continuïn les dues seus i que aquests dies està fent un «intent final» per aconseguir-ho. Va relatar que aquests dies s’ha reunit amb la consellera i amb el Bisbat, per parlar-ne. «També dic que, si hi ha un impediment i és inevitable» s’haurà d’unificar tot a Can Prunell. «Estic a mercè de l’Ajuntament» va insistir. També va deixar clar que «la decisió final no es pot demorar» per poder tenir-ho tot a punt, sigui on sigui, pel setembre vinent.

Mentrestant, la regidora d’Educació, Queralt Vila, va reiterar el mateix que fa dies:«Hi ha un problema legal. Els serveis jurídics de la casa diuen que a secundària, l’Ajuntament ha de cooperar amb el Departament cedint solars perquè passin a mans de la Generalitat i hi construeixin un edifici o hi posin mòduls». Va assegurar que no pot signar cap contracte de lloguer perquè seria il·legal i va apuntar que la situació actual era «anòmala» i que fa deu anys es va fer perquè aleshores, es va apuntar que no hi havia cap terreny disponible. «Però ara sí», va dir Vila. Va explicar que han estat analitzant els diferents espais que podien cedir i que, ja que havien de moure els alumnes «tant per tant, la millor opció era ampliar allà on l’institut ja hi té una seu».  

El Bisbat de Girona

Davant d'aquest ball de competències entre el Departament d'Educació i l'Ajuntament de Girona, el Bisbat de Girona s'ha mostrat "sorprès" amb la notícia que el consistori no renovarà el contracte de lloguer per l'edifici del Cartañà. El contracte finalitza a finals d'aquest curs i fonts del Bisbat han explicat a l'ACN que ningú els havia comunicat res fins ara, quan ha esclatat la polèmica.

De tota manera, la diòcesi ha mostrat la voluntat de buscar una solució. Per això properament es vol reunir amb la comunitat educativa, representants del consistori i també del Departament d'Educació i negociar com resoldre el conflicte. En aquest sentit, Queralt Vila ha admès que estan "explorant altres vies" però no ha volgut entrar en més detall fins que no hi hagi una conclusió més ferma.

Els lloguers i el conveni de 2014

El consistori i el Bisbat van signar l’any 2014 un conveni per tal que a partir del curs 2014-2015 es destinés part de l’edifici Cartañà a la realització de classes per a un nou institut que posteriorment es va batejar com a «Ermessenda». A finals de l’any 2016, l’Ajuntament i el Departament d’Educació van arribar a un acord per tal de convertir una antiga nau industrial de l’antiga fàbrica Simon en el futur nou institut Ermessenda. En aquell moment, es va anunciar que la intenció era que l’antiga Simon fos el relleu del Cartañà a partir del setembre del 2019. En paral·lel, es posava en funcionament una segona «part» de l’Ermessenda, en uns barracons allunyats a dos quilòmetres del Cartañà, perquè l’alumnat tampoc cabia en els espais previstos en aquest equipament propietat del Bisbat.

En aquell conveni es van establir les bases dels pagaments mensuals. El primer curs serien 1.500 euros al mes, el segon serien 2.000 euros i el tercer serien 4.500 euros. A partir d’aleshores, serien 6.000 euros mensuals. Això suma uns 600.000 euros. A tot plegat, s’hi havia d’afegir l’IVA (126.000 euros més) i a partir del quart curts s’hi anaven sumant els increments de l’IPC. L’any 2017, per exemple, la quantitat va ser de 87.120 euros.