«Cal que l’Administració construeixi i faci rehabilitació»

Entrevistem a Jordi Fabrellas i Payret, degà del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona. Fabrellas és un referent en el sector de l’enginyeria i l’arquitectura a Girona, tant per la seva vessant professional com la institucional, amb un llarg recorregut de representació de la professió, i pel seu lligam amb l’edificació.

Com veu la problemàtica de falta d’habitatge, i des de la seva vessant d’enginyer, com creu que s’hauria de solucionar?

De la Catalunya dels 6 milions de la meitat dels anys vuitanta, hem passat a la dels 8 milions de l’actualitat, però aquest creixement d’habitants no ha estat correspost amb un augment del parc d’habitatges. A més, si hi afegim que les polítiques d’habitatge social han estat més aviat minses, el resultat és que no hi ha prou habitatge per a tothom. I no vull pensar quan es faci realitat la proclama que anem per la Catalunya dels 10 milions, perquè ara ja no tenim recursos per atendre els que som. Fer més habitatges o rehabilitar els existents pot ser una solució, però la construcció i rehabilitació requereixen, abans de començar, d’un llarg recorregut burocràtic que pot suposar que un projecte pensat avui no es pugui executar fins passats ben bé 12 mesos. I, si tot això va bé, la seva execució pot tardar de 18 a 24 mesos fins a obtenir la cèdula d’habitabilitat i primera ocupació. La falta d’inversió i planificació de l’Administració en habitatge social, la retracció del finançament, el preu del sòl, el cost de l’execució sumat a les traves burocràtiques fan que per a la inversió privada sigui un risc poc atractiu fer habitatge per a tothom. Cal que l’administració construeixi i faci rehabilitació intensiva d’edificis i calen ajudes al sector privat per simplificar les tramitacions. També és necessari un finançament amb garanties de baixos interessos o la cessió i posada a disposició a la ciutadania dels excedents en mans d’entitats financeres a preus assequibles. Totes elles poden ser propostes per donar una solució, però portar-ho a terme requereix temps i molt bona voluntat.

Des del Col·legi potencien la formació. Precisament molts dels cursos van directament relacionades amb l’habitatge i l’edificació. Com és això?

Una de les funcions d’un Col·legi professional és la formació. L’enginyeria està present en tots els processos de l’edificació, inclosos els habitatges. L’eficiència energètica dels edificis, tant pel que fa als seus materials, disseny de les seves evolvents i instal·lacions, captació d’energies alternatives, emmagatzematge... requereix la intervenció de l’enginyeria. Un edifici d’habitatges requereix que tant l’arquitectura com l’enginyeria vagin de bracet. L’edificació sense l’enginyeria i l’arquitectura no és la mateixa. I som molt conscients que la formació contínua aporta coneixements dels avenços tecnològics i permet posar-se al dia de normativa i nous materials.

L’aplicació de la IA ja és una realitat als estudis i empreses d’enginyeria. Com ha canviat o canviarà la seva professió?

L’aplicació de la intel·ligència artificial és una realitat que pot millorar molt la professió, però s’ha d’utilitzar amb cura, prevenció i rigor. Un estudiant no pot deixar que la IA li faci els treballs perquè no aprendrà res i, a més, no té cap certesa que el que ha escrit sigui una certesa total. Pensem que la IA es nodreix de dades, però si aquestes no són del tot certes, el seu resultat no serà bo o serà poc fiable. Un professional no pot pretendre que la intel·ligència artificial redacti i elabori els projectes sense la seva intervenció: s’ha de revisar i repassar. Pel que sí que és i serà molt útil és per recopilar normatives, filtrar-les, cerca de documentació... Això ens permet estalviar temps en recerques a vegades repetitives i que, per tant, ens agilitzaran la redacció de projectes i el dia a dia empresarial.

Els estudiants d’enginyeria coneixen els avantatges de col·legiar-se?

Penso que no són gens, o molt poc, conscients. Ni coneixen els avantatges de col·legiar-se ni saben que per exercir la professió d’enginyer tècnic industrial, enginyer industrial, arquitecte o arquitecte tècnic la llei obliga a estar col·legiat. També no podem oblidar que “la unió fa la força” i la funció principal d’un col·legi és la de donar prestigi i defensar la professió. És pertànyer a un col·lectiu d’iguals que tenen els mateixos objectius, problemes i anhels. El Col·legi és un suport. Les prestacions i avantatges de col·legiar-se són moltes i molt àmplies i diverses. La professió d’Enginyeria Tècnica Industrial implica a tots els estudiants que finalitzen els Graus en Enginyeria Mecànica, Enginyeria Química, Enginyeria Elèctrica, Enginyeria en Tecnologies Industrials, Enginyeria Biomèdica o Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica. Alguns tenen atribucions i altres no, però totes tenen cabuda dins del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona. Poden contactar amb nosaltres per demanar informació i assessorament.