L’accés a l’habitatge a Girona: una crisi que requereix solucions reals, no gestos

El dret a l’habitatge és, en essència, el dret a arrelar-se, a construir un projecte de vida sense haver de marxar del municipi on has crescut o on treballes. Quan aquest dret es veu compromès, estem parlant d’una fractura social que afecta la cohesió dels pobles i que condemna les famílies més vulnerables a una incertesa permanent.

Una crisi que ve de lluny

La manca d’habitatge accessible és el resultat d’anys d’insuficient construcció, d’una demanda creixent i d’unes polítiques que han reaccionat als símptomes sense atacar les causes. Tres anys d’intervencions successives no han aconseguit més pisos disponibles; al contrari, l’oferta s’ha reduït i la desconfiança ha augmentat. El resultat és paradoxal: quan la demanda supera l’oferta, el mercat selecciona en favor de qui pot acreditar major solvència econòmica, i els perfils més vulnerables queden sistemàticament exclosos.

La descoordinació com a problema afegit

A la manca d’oferta s’hi suma una creixent inseguretat jurídica fruit de la desconnexió entre el Govern central i les comunitats autònomes. Les administracions, tant l’estatal com l’autonòmica, han de garantir un marc normatiu coherent i estable, ben al contrari del que hem vist recentment amb la pròrroga dels contractes. Un fet clau, és la construcció d’habitatge, especialment habitatge protegit que vam tenir entre el 2013 i el 2022 que va viure gairebé una dècada en blanc, i ara moltes llicències d’habitatge protegit han tornat a mans privades en caducar la seva qualificació. Ara es vol corregir amb urgència el que s’hauria d’haver construït i preservat amb constància.

Girona no és Barcelona

Un dels errors de fons és haver aplicat solucions pensades per a realitats urbanes molt concretes a territoris amb dinàmiques completament diferents.

La província de Girona té una identitat pròpia, una costa amb activitat turística estructural i un interior de municipis petits. La regulació dels habitatges d’ús turístic n’és un exemple clar: la ràtio de 10 llicències de HUT per cada 100 habitants prevista per al 2028, que a més fa que a Barcelona s’augmentin les llicències, obligarà els municipis costaners gironins a reduir dràsticament les llicències existents. S’està legislant des del centre amb criteris uniformes, ignorant la realitat del territori.

La professionalitat com a garant d’un mercat sa

Hi ha un paper que gairebé ningú posa sobre la taula i que des del Col·legi API de Girona volem reivindicar: el del professional immobiliari. Una professió totalment sacsejada per la regulació, amb una burocràcia creixent i sancions desproporcionades que han disminuït la presència d’habitatges als portals immobiliaris, reduint l’oferta visible i accessible per als llogaters. Cada cop hi ha menys anuncis d’habitatge habitual, fruit de la desconfiança dels propietaris i del risc que assumeixen les agències en publicitar-los. En el mercat de lloguer de temporada, amb una presència molt rellevant a la costa gironina, la burocràcia associada, com l’obtenció del codi NRUA al Registre de la Propietat, fa que molts propietaris decideixin no passar per un professional i llogar al marge del mercat formal. En tots dos casos el resultat és el mateix: menys transparència, menys garanties per a totes dues parts i un mercat que es torna més opac i inaccessible.

La via que proposem

Des del Col·legi API de Girona apostem per un model de col·laboració publico-privada real, similar al que ja funciona en sectors com la sanitat o l’educació. No parlem de subvencions puntuals, sinó d’una aliança estructural amb planificació i compromisos a llarg termini. El sector privat coneix el mercat i pot mobilitzar recursos àgilment; el sector públic disposa de la capacitat normativa i del sòl. Junts, podem construir més i arribar a qui més ho necessita. Demanem un marc estable, consensuat amb els professionals, que prioritzi l’increment real de l’oferta i que reconegui la diversitat territorial de Catalunya. Girona necessita solucions adaptades a la seva realitat, i les necessita ara.