Tensió màxima

Màxima tensió en la política espanyola. Acaba l’any amb un fort enfrontament entre els dos principals partits. El divorci entre Sánchez i Feijóo sembla ja irreconciliable. Quan s’ensumen eleccions, l’escenari canvia i avui és quotidià escoltar acusacions de cops d’Estat, insults i tota mena de provocacions que diuen molt poc en favor de l’arc parlamentari espanyol.

Des de l’inici de la legislatura, la ultradreta ha titllat el govern de Pedro Sánchez d’il·legítim, la qual cosa han abonat també amb la boca petita els populars. No han perdonat que la coalició de govern gaudís del suport de grups parlamentaris com els d’ERC o Bildu. Però el president, en una legislatura complicada –marcada per la covid-19 i la guerra a Ucraïna–, ha aconseguit aprovar tres pressupostos i totes les lleis que s’han debatut a les corts. Els gurus del PP i Vox –acompanyats dels mitjans conservadors madrilenys– s’han vist impotents a l’hora de fer caure el govern abans d’hora.

En la recta final del període de sessions d’aquest mes de desembre el govern ha aprovat 13 lleis, algunes ja publicades en el BOE i altres a l’espera de la tramitació al mes de gener.

La coalició PSOE-UP vol llimar discrepàncies i ha avançat en qüestions tan importants com la llei trans, la llei dels drets dels animals, els gravàmens a la banca i a les energètiques i els pressupostos.

Quan la reforma del codi penal, el Tribunal Constitucional –dominat per magistrats conservadors– aconseguí alterar els plans del govern, però l’Executiu ho tornarà a intentar al gener i ja no presentarà una esmena, sinó una proposició de llei. Les presses a vegades juguen males passades i és millor fer bé els papers, que no pas saltar-se procediments.

Aquesta allau legislativa per part del govern ha deixat ben palesa la forta divisió existents tant al Congrés com al Senat. El PP és conscient que necessita un gran resultat electoral, atès que només pot comptar amb el suport de Vox, la qual cosa arracona en la política de pactes el PNB. Els bascos sempre són imprevisibles i ells practiquen allò tan amanit per Jordi Pujol «de peix al cove», però és impossible que Andoni Ortuzar pugui compartir taula amb Santiago Abascal en unes negociacions.

I és aquí on Pedro Sánchez jugarà les seves cartes. Avui manté intactes els suports de la seva investidura. I en aquests moments gaudeix de dos punts a favor: un és l’economia. L’oposició pensava que Espanya s’enfonsaria i malgrat les dificultats resisteix raonablement bé. Avui pateix una inflació menor que països com França o Alemanya. Mentre que Macron i Scholz ja han anunciat possibles restriccions energètiques aquest hivern, el subministrament a Espanya està totalment garantit.

El segon és Catalunya. El PSOE ha sabut desinflamar la vida política a Catalunya. Possiblement les propostes del govern central quant a la sedició i a la malversació poden ser criticables, però algunes mesures calia adoptar per tal de tornar a la normalitat, sense que ningú no hagi de renunciar als seus postulats. Per sort, un líder tranquil com Salvador Illa hi ha contribuït decisivament.

Contràriament, el PP no té cap pla per a Catalunya. Feijóo ha estat incapaç de fer cap proposta al llarg de tot l’any. I ja se sap què succeí a casa nostra amb un govern del PP encapçalat per Rajoy. Les ideologies no s’han de combatre amb la força, sinó amb la raó. I això els populars encara no ho han entès.

Subscriu-te per seguir llegint