Religions

Quan vaig nàixer, ningú em va demanar permís per si volia ser batejat. Ni tampoc si volia seguir la religió catòlica. Millor dit, quan vaig estudiar batxillerat, hi havia una assignatura obligatòria com era estudiar aquesta religió. O sigui, que he crescut dins d’aquests paràmetres. També, el concepte de les parelles heterosexuals i futures famílies eren imposades com a lògica natural.

Però clar, et vas fent gran i a poc a poc, tens el poder de raonar-ho tot i descobreixes molta enganyifa. Per tant, altres religions que no sabia que ni existien, ara em semblen interessants o si voleu, ho veig com invents humans i, en conseqüència, t’ho pots creure o no. El que ja no entenc, és que no es pugui fer humor sobre aquests moviments tan surrealistes! No tenen massa lògica mental ni real, malgrat que la seva creença, ajudi a molta gent a viure i a enfrontar-se en la seva mort.

Jo, que soc agnòstic, em dono el plaer de pensar que quan mori físicament, la meva energia que, per cert, està demostrat matemàticament que no desapareixerà, sento que seguirà un camí. A on anirà?, m’importa molt poc, només em reconforta creure que el meu esperit seguirà més viu que mai quan ja no visqui en el món terrenal! I si és un invent meu, no patiré gens ni mica de creure’m això perquè ja no existiré.