Del respecte

Escric aquest treball tres dies abans de les eleccions i confio que quan l’amable lector el llegeixi, ja estigui clarificat qui ens governa, ja sigui en majoria absoluta o mitjançant pactes. Sigui, com sigui, els hi demano que cuidin el necessari benestar comú, en base als principis de llibertat, justícia, solidaritat i subsidiarietat.

Tanmateix, si volem una convivència en pau, depèn més de tots i cadascun de nosaltres que de la feina i les polítiques que puguin desenvolupar els diferents poders, legislatiu, executiu i judicial, perquè el nostre benestar, va molt lligat amb el com tractem les nostres relacions habituals, tant les familiars, de feina i d’amistat, com les ocasionals, veins, clients, proveïdors, associatius, etc.

Uns i altres, ens tractem amb respecte?

Mayte Rius, periodista especialitzada en qualitat de vida, ens fa una breu descripció de la manca de respecte: «Sovint veiem comportaments d’altres que ens molesten; un veí de butaca que menja al cinema; l’amic que ignora la teva conversa a favor dels missatges del mòbil; el passatger d’autobús que discuteix per telèfon a tot volum; el dependent que no saluda; el conductor que se salta l’estop i a sobre insulta… i un es pregunta on és el respecte?» (La Vanguardia. ES, 17/01/2015)

Donada la immensa quantitat de casuística que podem detallar sobre la manca de respecte, vol dir que per a molts, el respecte , com la paciència, els hi poden semblar virtuts d’altres temps, convencions que no s’identifiquin amb els temps d’avui, més igualitaris i desinhibits .

Potser no es té en compte l’etimologia de la paraula respecte que prové de la paraula llatina «respicere» que vol dir «veure». Tanmateix si ens parem uns moments a reflexionar sobre el respecte, comprovarem que inclou múltiples possibilitats.

«La manera com mirem els altres , mai és neutral, donat que transformem el que veiem. No som com les càmeres de video de vigilància que imposen, per qüestions de seguretat, els establiments públics, que ho registren tot de manera objectiva i anònima. Els humans quan mirem , donem vida» (El poder de la bondad de Piero Ferrucci Psicoterapeuta, Membre de l’Institut de Psicosíntesis de Florencia ).

La nostra atenció aporta energia, però la manca d’atenció arravata energia a l’altre. Els antropòlegs ens diuen que el «tracte silenciós», com la manera de marginar mitjançant la qual la víctima, és tractada com si no existís. O sigui una total manca de respecte a la dignitat que posseeix cada persona, sense exclusió de cap classe.

Per aquesta raó, és convenient que a les persones que tractem habitualment, procurem anomenar-les amb el seu nom. (Bon dia Joan! Adeu-siau, Maria!!, etc.)

La nostra mirada a l’altre, no ha de ser mai, enfosquida per les lleganyes dels prejudicis i les percepcions negatives. Netegem els vidres de les nostres mirades i procurem descobrir els aspectes que dignifiquen a cada persona.

«La convivència es distingeix sobretot per l’actitud respectuosa; el respecte és el factor integrador que possibilita la vinculació, perquè les relacions entre persones, no poden dependre únicament de les lleis» (Valentín Martínez-Otero a 10 Criterios para encontrarnos (CCS).

Subscriu-te per seguir llegint