La teoria Queer segons la vespa Thynnidae

Sospito que mai us heu preguntat si existeix una relació entre la vespa Thynnidae, les orquídies i la teoria Queer. Els mascles de la vespa Thynnidae no sempre l’encerten a l’hora d’aparellar-se com ho demostra que confonguin la flaire de les feromones de la femella amb la fragància de les flors de les orquídies i les acabin pol·linitzant. El que és el més natural del món per a un naturalista va ser l’eureka per Gilles Deleuze i Fèlix Guattari, que en el seu Anti Edip (1972) ho convertiren en un fenomen universal i anunciaren al món que la identitat no ens persegueix com la pròpia ombra, sinó que és com un estat d’ànim que flueix segons els dies. Les plantes moren si no són fertilitzades pels insectes, un circumstància que segons els pensadors ens convida a preguntar-nos si tenen una identitat distinta l’insecte i la flor. L’Anti Edip és la revolució, obre la porta que cadascú, tu amable lector o un servidor, ens puguem convertir en una entitat diferent del que som. Oblidem-nos dels valors que ens han educat, de les morals, de les pàtries, de les religions, donem una puntada de peu a les estructures familiars i a l’herència dels nostres pares. Necessitem tenir el valor de deixar ser ovelles per convertir-nos en ocells.

Aquest aiguabarreig de la veu d’ultratomba de Nietzsche, d’autoajuda estil El petit príncep i d’un sentit comú sota carro, es començava a cobrir de teranyines quan una nova generació de pensadors s’ho miraren i pensaren que alguna cosa es podia aprofitar. Destaca el filòsof Paul B. Preciado que sosté que s’ha d’abolir la inscripció del sexe en totes les gestions administratives la qual cosa faria innecessària una llei trans perquè aleshores la transició seria una decisió íntima i voluntària i no un tràmit administratiu. En el seu Manifest contra sexual aprofundeix en el paradigma patriarcal colonial, en el transfeminisme i en la deconstrucció dels privilegis dels heterosexuals blancs. Però qui ha tingut més requesta en el moviment LGTBIQ+ ha estat Judith Butler. Fa uns dies a TV3, en l’espai Planta Baixa, varen presentar una dona transsexual, que havia fet la transició d’home a dona, s’entén, lesbiana, també, i mare biològica. En aquest punt m’imagino a molts espectadors rascant-se el cap. Si era home com potser que ara sigui mare biològica? Segons la teoria Queer, que Judith Butler n’és valedora, el gènere, la identitat i l’orientació sexuals, no tenen res a veure amb la biologia sinó que són el resultat d’una construcció social. Les persones queer rebutgen entrar en la taxonomia del sistema binari home/ dona, independentment si són els propietaris d’un penis o d’una vagina i de quin sigui el seu objecte de desig. Si estem d’acord en aquest discurs, no ens hauria d’estranyar que un home pugui quedar embarassat i parir una criatura de quatre quilos.

Si hi ha gent que és feliç amb aquest joc d’identitats i de rols versàtils, endavant. Però si alguna cosa em molesta és que em vulguin aixecar la camisa. Crec que naixem home o dona seguint el criteri tradicional de les comadrones, i a partir d’aquí que tothom estimi o es posi al llit amb qui vulgui i de la manera que més li complagui, però que no ens carreguin el cap amb una faramalla abstrusa com els textos de la Butler que es recomana que es llegeixin amb una capsa de paracetamol al costat. La teoria Queer no és una innovació, ens enfanga en la teologia, en l’ànima per un cantó i el cos per un altre de Descartes, és puritana perquè postula que no som cos sinó que tenim un cos, perquè creu en el sexe dels àngels. El meu avi deia pensar fa ser burro. S’ha de pensar sí, però amb els peus a terra.

Subscriu-te per seguir llegint