Casar-se dins (no per) l’església

Casar-se dins l’església sense fer-ho per l’església. Sembla estrany, però l’església gironina assegura que cada vegada li arriben més peticions per celebrar casaments civils dins d’espais de culte.

La catedral de Girona, Sant Fèlix i les ermites en paratges naturals criden l’atenció de nuvis i planificadors de bodes, que hi veuen un decorat ideal i s’ofereixen a pagar un lloguer a canvi de la cessió de l’espai. Només els interessa el marc, la resta ja ho posen ells.

No deixa de ser curiós que algú es plantegi una cerimònia que simuli la pompositat d’un casament religiós sense comprar tot el paquet, però és clar, a les fotos queda molt millor una capella a mig de bosc o un temple imponent que no la sala de plens o el jutjat de torn. Ni punt de comparació.

Picar a la porta del Bisbat -que, de moment, s’hi nega en rodó- és, de fet, de les coses més innocents que es poden fer en un temps de simulació i impostura general. Si molts polítics fa anys que presumeixen d’una formació que en realitat no tenen i hi ha una colla d’influencers que fan veure que han parit una criatura nascuda d’un ventre de lloguer, què no faran la Maria i en Jaume, la Mireia i la Laura o en Pau i en Quim per tenir l’àlbum de fotos més preciós de la xarxa i sumar quatre likes a Instagram?