Mobilitat per a qui?

La resposta de l’Ajuntament de Girona a una veïna del sector de Vista Alegre que es queixava dels cotxes que envaïen reiteradament les voreres del seu carrer i demanava que s’hi posessin pilones per evitar-ho, és d’una barra francament preocupant. Li han comunicat que no s’instal·laran perquè «s’ha demostrat que constitueixen un perill pels col·lectius més vulnerables com són els nens, persones amb mobilitat reduïda, vianants, ciclistes i motoristes». El món al revés. La informació que publicava aquest diari el passat diumenge s’il·lustrava amb les fotografies d’uns cotxes estacionats damunt la vorera del carrer Enderrocades que és on suposo la veïna demanava protecció. La imatge ho deia tot. Una persona amb mobilitat reduïda que vagi amb cadira de rodes com s’ho ha de fer per passar si damunt la vorera hi ha vehicles o furgonetes que l’impedeixen el pas? O una persona cega? O una mare o un pare que porten la criatura a la guarderia? En aquest cas, les obres d’eixamplament no han servit per a res i, per tant, és ben lògica la demanda de protecció.

Sembla, doncs, que el criteri de l’Ajuntament sigui el de facilitar la mobilitat però almenys per la resposta que han donat es refereixen exclusivament a la mobilitat rodada i no pas, és clar, la dels vianants que hauran de continuar sortejant els inconvenients que trobin al seu pas. Sense pilones protectores, els que van amb cadira de rodes, els que porten cotxets de mainada o carrets de la compra, hauran de baixar a la calçada per evitar la nosa que tenen al seu davant. Seguint amb la lògica del govern tripartit de la ciutat, amb la CUP al capdavant, aquest és un problema que competeix a la Policia Municipal que és qui ha d’actuar davant les infraccions. Aleshores, d’acord amb aquest criteri, els vianants o persones amb mobilitat reduïda que no poden passar per on els pertoca, què han de fer si no volen posar en risc la seva integritat física baixant a la calçada? Esperar-se els deu, vint minuts, mitja hora o el que faci falta fins que torni el conductor incívic que l’ha deixat allí per fer per un encàrrec o per anar a esmorzar? Una multa posada (si s’arriba a posar) al cotxe o furgoneta els alliberarà de facto de l’entrebanc que impedeix el pas?

La Policia Municipal de Girona fa molt bona feina però amb els pocs efectius que té és evident que no pot fer-ho tot i menys assegurar que les voreres estiguin lliures de cotxes perquè a Girona s’estila allò del «només són cinc minuts». És justament el que passa cada dia, excepte caps de setmana, davant la Casa de Cultura on de 6 de la tarda a 8 del vespre hi ha cotxes estacionats sense que la Policia faci acte de presència per evitar-ho i/o per sancionar directament perquè hi ha una tolerància tàcita, no fos cas que els conductors que esperen s’enfadessin. La col·locació de pilones no és ni ha estat mai un caprici sinó una necessitat tant aquí com a la majoria de les ciutats del nostre entorn i d’Europa en general. Només quan s’ha detectat que la força coercitiva de la pilona ha donat resultats i han desaparegut les infraccions dels conductors, aleshores s’han anat reduint els pilots de ferro o de pedra dissuasius. És el que ha passat a Berlin, ciutat que ha estat reconeguda amb el premi europeu de ciutat sostenible mitjançant una política que estableix prioritats clares de l’ús del sol: vianants, ciclistes i transport públic primer i només en segon terme, el cotxe.

A la ciutat dels quatre rius això no és així i em temo que encara passarà molt temps perquè les prioritats de Berlin arribin a casa nostra. L’Associació MIFAS que en aquest sentit ha fet una molt bona feina, ha assenyalat reiteradament els punts negres on seria necessària una actuació d’urgència per tal de fer-los accessibles. Amb la nova política municipal de no preservar l’espai dels vianants i refiar-ho tot a la imposició de multes, tota la ciutat serà un punt negre, excepte al calaix dels ingressos que serà ben daurat gràcies a les multes. Mobilitat sí, però per a qui?

Subscriu-te per seguir llegint