Immigrants, «mixofòbia» i «mixofília»

La immigració ha entrat de ple en la política. Aquest any 2024, mig planeta està convocat a votar. Més de 3.700 milions de persones podran votar en eleccions a 70 països. Hi ha convocatòries tan transcendentals com les dels EUA, la UE o l’Índia, els resultats de les quals tindran un impacte global i també a casa nostra doncs tindrem eleccions a la Unió Europea, Alemanya, País Basc i Galícia, a banda de que jo no descartaria les eleccions a la Generalitat de Catalunya.

En totes les agendes polítiques el tema de la immigració és un tema central. Assumir els nivells d’immigració actuals comença a ser difícil de gestionar i sectors de la societat cada cop més amplis es senten incòmodes, quan no en perill. La paradoxa és que a Espanya i Catalunya, que sempre han estat poblacions que han migrat arreu del món, ara tenim dificultats per assumir la immigració que ens arriba. La situació actual de la immigració mostra una complexitat que dificulta la seva gestió. Ni aquí tenim espai per analitzar-la, ni jo em considero competent per fer-ho. El que sí que voldria aportar són dos elements de reflexió: la «mixofília» i la «mixofòbia». Són dues actituds oposades envers la diversitat i la diferència.

La «mixofília» és l’amor o l’estima per la diversitat, mentre que la «mixofòbia» és la por o l’odi a la diferència. Aquestes dues actituds tenen un impacte profund en les nostres vides, en el món que ens envolta i certament seran un element clau en les eleccions que tindran lloc arreu del món aquest any. La «mixofília» sovint s’associa amb qualitats positives com l’obertura, la tolerància i la curiositat. Ens pot portar a acceptar noves experiències, a formar noves amistats i a aprendre de persones de diferents orígens. També ens pot fer més resistents als conflictes i més propensos a trobar punts en comú amb els altres, que facilitin acords polítics transversals que donin estabilitat a les nostres convulses societats actuals. Tots podem aprendre de les experiències i coneixements dels altres, independentment del seu origen. Provar nous aliments, aprendre nous idiomes i viatjar a llocs nous ens pot ajudar a apreciar la diversitat del món que ens envolta i en definitiva fomentar la «mixofília».

La «mixofòbia», en canvi, pot provocar por, hostilitat i prejudicis. Ens pot impedir formar relacions significatives amb persones que són diferents a nosaltres i ens pot fer més susceptibles a la discriminació i la violència. També pot provocar una visió del món estreta i una manca de comprensió de la societat que ens envolta. La «mixofòbia» ens fa sentir por de les persones diferents a nosaltres perquè no les entenem o perquè ens han ensenyat a témer-les. Genera hostilitat i prejudicis, que alhora ens fan assumir judicis negatius sobre les persones en funció de la seva raça, ètnia, religió o altres afiliacions de grup. En el pitjor dels casos la «mixofòbia» genera discriminació i violència.

En el context social actual, la preocupació per la integració dels estrangers a la societat deixa de ser prioritari per donar pas a la preocupació per la seguretat i el control de la immigració. Frederik Barth (antropòleg social noruec) defensa que les fronteres es tracen quan sorgeixen d’improvís les diferències i se’n pren consciència. Però després es busquen diferències per legitimar aquestes mateixes fronteres. Avui, en les nostres societats, es personifica en l’immigrant les principals diferències i per tant, la tendència es aixecar fronteres polítiques i socials contra ells.

Jo coincideixo amb el pensador Zygmunt Bauman, que conclou amb un al·legat optimista, ja que a les nostres societats connotades per la «mixofòbia» o por a l’intercanvi social, també existeix la «mixofília» o propensió o desig de barrejar-se amb les diferències o amb els que són diferents de nosaltres a la recerca de noves expectatives enriquidores. Però la recepta per reduir la por social o la inseguretat no passa per evitar el contacte sinó per fomentar aquest enriquidor intercanvi a pobles i ciutats i, per tant, per recuperar els espais públics de convivència. En un món globalitzat, cada cop és més important cultivar la «mixofília». Adoptant la diversitat i la diferència, podem crear una societat més tolerant, inclusiva i pacífica.

Subscriu-te per seguir llegint