Evolució del feminisme

Celebrem un nou 8 de març, la data en què es rememora la lluita feminista. Quan penso en el feminisme sempre recordo a la Dolors Renau, una incansable lluitadora per l’empoderament de les dones. Ens vam conèixer al partit que vaig ajudar a crear, el Reagrupament Socialista i Democràtic dirigit per Josep Pallach. Vivia en un món de mestres en què no hi havia diferències reals de tracte i sou. Davant la meva tebiesa per una reivindicació que compartia però no considerava tan important em va dir: Francesc, tu ets sensible a totes les desigualtats i aquí estàvem discutint una desigualtat que afecta a les dones que som la meitat de la raça humana i vaig reconèixer que tenia tota la raó. Aquella frase m’ha marcat i vaig seguir la carrera de la Renau, sempre lluitant contra qualsevol discriminació, maltractament, en tots els llocs on va representar el partit i van ser molts.

Al cap de molts anys, el 2020, vaig anar a veure Barbes de balena al Maldà, una obra teatral basada en la vida de Dolors Aleu i Riera, la primera dona llicenciada en Medicina a Espanya que va exercir la medicina a Barcelona. Les artistes sortien a escena amb la típica cotilla (d’aquí el nom de barbes de balena que eren les que aguantaven les cotilles) per fer veure que les dones estaven encotillades. Es (ens) preguntaven si les dones s’havien pogut treure totes les cotilles des de finals del segle XIX en què la Dra. Aleu va exercir la medicina. En un moment de la representació una de les artistes li va explicar a una altra que la seva àvia hauria volgut ser artista però no li havien deixat. L’altra noia, sorpresa, li va dir, «mai se’m va acudir preguntar a la meva àvia què li hauria agradat fer i mai no ho sabré». Una mostra de la invisibilitat de les persones que tenen un rol marcat i no poden sortir-ne, no es poden ni plantejar el que els agradaria fer i ningú els ho pregunta.

A Espanya els darrers anys hi ha hagut un gran avenç en la defensa dels drets de les persones i particularment de les dones, un avenç en igualtat de drets amb els homes i en empodarament, avui les dones són més lliures. Emma Riverola recordava la llei física que diu que tota acció provoca una reacció quan analitzava la reacció que mostra la darrera enquesta del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió). Segons aquesta enquesta, un 54 % dels joves d’entre 16 i 24 anys troba que «el moviment feminista ha anat massa lluny», opinió que només comparteixen el 23% de les joves de la mateixa edat. Menys mal que entre els de més de 64 anys, els homes que creuen aquesta afirmació només són un 29 %. Les dades tenen un aspecte positiu, vol dir que la societat ha avançat en fer les dones més lliures, d’aquí que la reacció existeixi. Davant de dones més lliures els joves se senten febles. Encertadament la Riverola diu que cal convèncer els homes, si el moviment feminista no és capaç d’obtenir el suport massiu dels homes, difícilment les llibertats conquistades es consolidaran. Defensar les llibertats en societats democràtiques no és una tasca fàcil, si no es fa bé i s’educa per viure amb més llibertats pot passar que la reacció ens torni a etapes anteriors. 

A la UE, en general, el feminisme avança, consolida drets. L’últim exemple l’ha donat França que acaba de fer el pas de consolidar el dret a l’avortament com un dret fonamental a la pròpia Constitució, el primer país que fa aquest pas. Encara els sous de les dones són inferiors als dels homes per igualtat de feina en mitjana i el nombre de dones en càrrecs directius continua essent inferior però no cal dir que la millora ha estat considerable i que avui la societat és molt més receptiva a les diferències en drets de les dones. 

Però queden molts països on les dones són considerades sers inferiors, sense molts dels drets fonamentals, tenen els rols predeterminats sense escapatòria possible. En massa països (per exemple molts dels musulmans), les dones són considerades inferiors, no se les deixa anar a l’escola, no volen que tinguin coneixements i així acceptin més fàcilment el paper que una societat dissenyada per homes els té reservat. Podríem posar molts exemples tant de discriminacions com de revoltes de les dones. La lluita per poder anar sense vel de les dones iranianes o el moviment pel dret a l’ensenyament de les nenes/joves afganeses en són mostres.

He deixat pel final la gran xacra de les violacions i els maltractaments que representen els graus més alts de violació dels drets de les dones, una falta de respecte flagrant. Els maltractadors i violadors són persones que no consideren que les dones siguin posseïdores dels mateixos drets que ells. Ells consideren que tenen dret sobre elles i sobre els seus cossos, poden fer el que vulguin sense tenir en compte la seva opinió, és totalment detestable. I no pensin que la cosa va de baixa, les violacions, per exemple, han augmentat un 64 % els darrers 5 anys, sobretot en nenes joves a partir dels 15 anys segons El Periódico mentre la xifra de dones assassinades es manté més o menys constant des de 2018. També és cert que les violacions cada cop es denuncien més i les no denunciades no compten en les estadístiques. 

Les lleis i plans per ajudar les víctimes són benvingudes però ha de ser tota la societat que s’hi ha d’implicar, sense el rebuig majoritari de la societat és molt difícil eradicar aquestes lacres. Esperem que aquest nou 8 de març serveixi per fer un pas endavant en la igualtat de drets.

Subscriu-te per seguir llegint