La multitudinària festa major de la Costa Brava

Famílies senceres disfressades, amics carregant neveres portàtils, nens, joves, pares, mares i avis deixant-se arrossegar per la música... com és tradició a Sant Antoni cada últim divendres d’agost, la Diverbeach va tornar a trencar la calma de les tardes al passeig per una bona causa: celebrar el final de les vacances, que l’estiu comença la recta final i, què caram, que de tant en tant també s’agraeixen moments de «bon rotllo» i felicitat. Tot, com és habitual, de la mà de l’Orquestra Di-Versiones, que des que es va inventar aquesta festa major en un xiringuito de Torre Valentina per passar l’estona amb els col·legues han vist com aquests mateixos col·legues no han parat de créixer. Ahir segons fonts municipals més de 22.000 persones hi van participar, una autèntica bogeria.

De l’agost més plujós des de 1975 que va acompanyar aquella primera edició del 2014, sense escenari i amb el grup tocant damunt la sorra, a una setmana de calor sufocant com aquesta. Han passat nou anys i vuit Diverbeach, el món canvia, però el fenomenal sidral que munten els calongins continua en plena forma i engrescant cada vegada més gent. L’Orquestra Di-Versiones té un disc, un festival, un llibre i va composar l’himne del desaparegut Llagostera, i també té una festa major, aquesta, en què durant unes hores, entre les sis de la tarda i tocant la mitjanit, el món satura perquè un tsunami de felicitat arrasi la platja de Sant Antoni. Cada any amb motius de color diferent. Ahir era el taronja. La Diverpeach. Perquè d’això també anava la cosa, de fer una mica el prèssec, sense vergonya.

A primera hora de la tarda el passeig ja era un formiguer. A mida que s’acostava l’hora, aparcar era cada cop més una missió impossible fins i tot per al Tom Cruise més en forma. Amb prou feines hi havia, a la sorra, un pam per poder desplegar la tovallola. Però tampoc passava res, què importa? Va arrencar la Diverbeach amb DEA, i a quarts de vuit s’hi van posar ells. L’Orquestra Di-Versiones va actuar durant a la vora de dues hores, amb el seu espectacle habitual que ha recorregut des de l’abril prop d’una trentena de municipis. Ja se sap, versions des dels 70 fins a l’actualitat, humor i «bon rotllisme» com no es cansa d’explicar el cantant Albert Fort. Una fórmula per a tots els públics que connecta amb tres generacions i que així explica, en part, el seu èxit.

Fort també compara la Diverbeach amb d’altres tradicions d’estiu de la Costa Brava com les havaneres de Calella o els mercats que es fan en diverses poblacions. Ja és una cita més del calendari. Per l’Ajuntament, l’esdeveniment també resulta impactant. A Calonge i Sant Antoni durant l’estiu s’hi organitzen mig miler d’activitats socials, culturals i esportives, però cap resulta tant multitudinària com aquesta. Jordi Soler, l’alcalde, que ja va veure néixer la Diverbeach el 2014 des del càrrec, explica que «ha representat aparèixer un dia a tot arreu i poder enviar un missatge a la gent que som un poble que sap divertir-se, tractar a la gent i organitzar esdeveniments importants. I també tenir cura del medi ambient, perquè dissabte al matí la platja estarà absolutament neta». I així ha passat la tarda. Entre bromes, música, rialles, platja i algun banyet. De Raphael a Europe, o d’ABBA a Álex y Christina, passant pel rock català, Alaska y Dinarama i José Luís Perales.