Puigdemont recusa a Llarena per haver-se pronunciat sobre l’amnistia

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, no deixa passar un recurs per interposar en el procediment judicial que l'espera a Espanya per la seva responsabilitat en el “procés”. Tampoc una recusació. En ambdós escrits, segons ha revelat El Periódico, ha recorregut el termini de 10 dies que li va donar el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per acreditar que havia recorregut davant la justícia europea la retirada de la seva immunitat i ha tornat a recusar-lo per haver-se pronunciat sobre la promulgació d'una hipotètica llei d'amnistia.

En el primer escrit la defensa de Puigdemont, exercida per l'advocat Gonzalo Boye, al·lega que no hi ha cap base jurídica que l'obligui a comunicar al Tribunal Suprem si ha recorregut davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) la sentència del Tribunal General de la UE (TGUE) que li va retirar la immunitat en avalar el suplicatori cursat per Llarena per continuar amb el procediment obert en contra seva a Espanya, en què va ser processat molt abans d'adquirir la condició d'europarlamentari.

Llarena volia saber si la impugnació incloïa una petició de mesures cautelars relatives al fet que se li tornés provisionalment la immunitat mentre que la Gran Sala europea resol el fons de la seva impugnació. El recurs presentat davant el TJUE no les incloïa, però ho pot fer en qualsevol moment i la defensa ha assenyalat que ho farà quan s'assigni un número al seu recurs.

El jutge Llarena havia anunciat que decidiria si reactivava les euroordres contra Puigdemont i Toni Comín quan el TJUE resolgués les mesures cautelars que comptava que tots dos incloguessin en el seu recurs contra la sentència del 5 de juliol passat de la justícia europea. En transcendir que no les havien demanat, va dictar una providència per requerir-los informació sobre el tràmit.

El segon escrit recusa Llarena per la conferència que va oferir en una facultat de Dret el passat 11 de setembre i, segons la defensa, "es va esplaiar sobre les eventuals conseqüències i actuacions que prendria en cas que s'arribés a aprovar una Llei d’Amnistia", quan s'hauria de dedicar a aplicar-se-la. Assenyala que, segons els mitjans de comunicació, l'instructor "hauria afirmat que es pot qüestionar la constitucionalitat d'una possible i futurible Llei d'Amnistia, per la qual cosa el primer seria comprovar si l'ordenament constitucional permet o no l'amnistia".

Llei inexistent

La defensa considera que aquest "primer dubte de constitucionalitat sobre una llei que ni tan sols existeix (...) reflecteix un posicionament apriorístic de qui, arribat el cas, s'hi hauria de pronunciar si és que arriba a promulgar-se". Afegia que el jutge explicava que en el cas que “aquesta futurible norma sigui constitucional” caldria “mirar si la possible llei és legítima o si es justifica”, és a dir, que “si no és inconstitucional, si escau”. L’escrit destaca que després el magistrat va explicar que caldria determinar “si hi ha una finalitat constitucionalment legítima que justifica que es desactivin principis constitucionals fonamentals”.

"Desconeixem des de quan la funció jurisdiccional passa per l'avaluació de la legitimitat de les normes que emanen del Poder Legislatiu, però sembla que la manca d'imparcialitat porta el magistrat a qüestionar, fins i tot, la legitimitat de les normes que puguin arribar a gestar, o no, els representants de la sobirania popular", assenyala la defensa.

Més enllà d'això, Llarena, segons la recusació, va afirmar que respecte a una llei d'amnistia només se sap "que hi ha un senyor" que, després d'un procés, s'ha determinat que hi ha "indicis racionals de criminalitat i reclama l'amnistia”. Per afegir: "No sembla que sigui una raó que tingui força prou per aprovar una llei d'amnistia en clara crítica al poder legislatiu i, sobretot, avançant la seva postura sobre l'aplicabilitat o no d'una norma d'aquestes característiques" als declarats en rebel·lia pel Suprem.